Castellers

Castellers

DIVERSOS AUTORS

Columna. Barcelona, 2005

Castellers és un llibre que recull onze relats de diferents escriptors catalans. Són onze històries molt diferents entre sí, inspirades en el món casteller, però que de vegades poden semblar tenir-hi poca relació. Abans de cada relat trobem una petita biografia de cada autor. Els títols i els autors són:

Àngel O. Brunet: D’allò tan gran que es fa aquí

Montserrat Palau: My sexy tower man

Bienve Moya: Els Selenites d’Euler

Carles Marquès: S, P, C, S… Strenght, poise, courage and sense!!!

Joan Cavallé: Castell de cartes

Jordi Tiñena: El Mas de les Figures

Olga Xirinacs: El crit

Lluís Figuerola: Per damunt de la tempesta

Magí Sunyer: Els que ho miren i els que hi van

Rosa Pagès: Agermanament

Vicenç Villatoro: Lluny de les torres

De tots ells, el que reprodueix més fidelment el que tots coneixem, el castell, com es munta, les sensacions que es viuen, les converses posteriors és Castell de cartes de Joan Cavallé, i una mostra són els següent fragments:

“Tot funcionava amb la rotunda precisió d’un rellotge, col·locats els terços, col·locant-se els quarts, mentre la veu del Jofre, esgargamellant-se, semblava enfilar-se a lloms dels mateixos cossos per tal que fos sentida fins el punt més alt del castell.”

“En aquell moment el Marc ja havia assolit l’alçada del tercer pis i allà s‘havia deturat uns segons, els justos per mirar avall i veure l’esplendorosa pinya.”

“Aixecador i enxaneta pujaven com dues mosteles; més que escalar, lliscaven amunt pels lloms suats de les columnes humanes”

L’espai casteller (IX)

El quatre amb agulla (o l’agulla al mig)

És la combinació de dos castells: un quatre i un pilar. El pilar es col·loca a la part central del quatre i és un pilar d’una alçada de dos pisos inferior que la del quatre. Així, en el quatre de set amb l’aguIla al mig el pilar és de cinc.

Els castellers del tronc i el pom de dalt adopten la mateixa posició que en un castell d’estructura de quatre, l’única diferència és que dins de l’estructura del quatre hi ha un pilar.

Aquest castell consta de tres fases d’execució. En la primera, es va carregant simultàniament el quatre i el pilar; els components del pilar van entrant, un per un, per dintre el castell i es van col·locant, amb un braç agafen el casteller de sobre seu i amb l’altra s’agafen al casteller del quatre que tenen al davant. En la segona fase el quatre es carrega i es comença a descarregar, aleshores l’enxaneta o l’aixecador del quatre entra dins del pilar i el corona; mentrestant, el quatre es continua descarregant i el pilar va emergint de dintre el castell. Finalment, el segons del quatre es deixen anar de braços i el segon del pilar queda net damunt la pinya. Es considera que aquest castell està carregat en aquest moment.

4d7a descarregat pels Xics de Granollers (Tripleta, Granollers 16/10/2011)

Els Xics de Granollers hem descarregat el quatre de set amb agulla en 152 ocasions al llarg de la nostra història. La primera fou el 24 de juny de 1994 a Montornès. Només 4 vegades l’hem carregat, hem fet 1 intent i 16 intents desmuntats.

El quatre de nou amb folre i agulla al mig és el castell d’aquest tipus de màxima dificultat. El primer que es va carregar al segle XX fou a Vilafranca per Tots Sants (01/11/1995) de la mà dels Castellers de Vilafranca. Un any més tard l’aconseguien descarregar. També l’ha descarregat la Colla Vella dels Xiquets de Valls en dues ocasions i els Minyons de Terrassa només l’han aconseguit carregar en 6 ocasions.

Primer 4d9a carregat del segle XX (Castellers de Vilafranca, Vilafranca 1/11/1995)

Part d’aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

La pel·lícula “Enxaneta” nominada als premis Gaudí com a millor documental

La producció en 3D de TV3 sobre el món dels castells, “Enxaneta“, ha estat nominada en la categoria de millor pel·lícula documental en els Premis Gaudí, que concedeix l’Acadèmia del Cinema Català. El film, dirigit per Paulí Subirà, competirà amb “Al final de l’escapada”, d’Albert Solé, “Barcelona, abans que el temps ho esborri”, de Mireia Ros, i “La maleta mexicana”, de Trisha Ziff. Els premis es lliuraran el 6 de febrer a Barcelona.

“Enxaneta” es va estrenar a París al setembre en el marc d’una trobada empresarial com a exemple d’integració i cohesió social a la societat catalana i a la seva presentació a la fira MIPCOM de Canes, televisions de diferents països van mostrar interès per emetre-la.

Des de la seva estrena a cinemes de Catalunya, el 17 de novembre, l’han vist més de 5.500 persones. S’ha projectat a diferents sales 3D de Barcelona, Tarragona, Mollerusa, Palamós, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Manresa, La Seu d’Urgell, Olot, Vic, Cornellà, Gavà, Badalona, Sitges, Cerdanyola, Mataró…

A més de la multitudinària preestrena del dia 16 de novembre al cinema Cinesa Diagonal de Barcelona, s’han fet passis especials, amb la presència de l’equip de la pel·lícula i dels seus protagonistes, al Cine Club de Vilafranca del Penedès el 2 de desembre (en 2D) i a Tarragona, a l’OCINE Les Gavarres l’11 de desembre. L’acte de Tarragona es va fer com a projecció solidària per La Marató de TV3 i va recaptar 845 euros per al transplantament i la regeneració d’òrgans i teixits. El pròxim 16 de febrer, Terrassa també acollirà un passi especial d’”Enxaneta”, amb la presència de les colles castelleres de la ciutat. En aquest cas, la recaptació anirà destinada al Banc dels Aliments.

Palma de Mallorca, Manacor i Perpinyà, entre d’altres, són les pròximes localitats on és previst projectar-la, i s’està treballant en la seva distribució a nivell internacional.

Des de la seva estrena, la pàgina web d’”Enxaneta” ha rebut 25.557 visites. A YouTube, el Teaser de la pel·lícula ha tingut més d’11.000 reproduccions; el tràiler en 3D n’ha tingut 7.800, i el videoclip de la cançó, composada per Borja Penalba i interpretada per Elena Gadel, 21.374. A més, al TV3alacarta s’han registrat 14.000 visualitzacions més del videoclip, i unes 5.000 del tràiler i el teaser. En total, més de 80.000 impactes.

“Enxaneta” és la producció de TV3 sobre el món dels castells que els porta per primera vegada a la gran pantalla i en 3D. La pel·lícula té l’objectiu de donar a conèixer a qualsevol persona de qualsevol lloc del món els valors que han fet dels castells patrimoni immaterial de la Humanitat, és a dir, l’esperit de superació, el treball en equip, i la integració de gent de totes les edats i de totes les nacionalitats.

Font: CCCC

Fem pinya (IV)

Com entrar a la pinya

1. La pinya ha de ser esglaonada i ben alineada

• Els més alts, més endins.
• No et posis darrere una persona més baixa que tu (no ve però d’uns pocs centímetres) perquè el cap et quedarà exposat a impactes i a moviments bruscs.
• Compensa les petites diferències arronsant una mica més els genolls, per quedar a l’alçada adequada.
• És molt important estar molt ben arrenglerat (un darrere de l’altre, en direcció al centre del castell). Si se’ns demana pit i el rengle no és recte, la força que faràs tendirà a deformar la pinya.

2. Recolza el teu front al clatell del company que tens al davant.

• El coll ha d’estar en lleugera flexió (la barbeta tendint a apropar-se al pit) ja que aquesta és la posició en què és menys probable que es lesioni la columna.
• Flexiona més o menys els genolls per ajustar la teva alçada i permetre que el front quedi al clatell del de davant i el coll estigui degudament flexionat.
• Si no és possible posar-lo al clatell, posa’l al costat del seu coll o busca un forat o lloc on el cap quedi ben fixat. Si no pots posar el cap recte (mirant cap el centre del castell), és millor girar-lo cap a un costat.
• Procura mantenir el nas lliure i la boca tancada, amb les dents serrades, per evitar donar-te un cop al nas o mossegar-te la llengua en cas de caiguda.

3. Col·loca un peu més avançat que l’altre i el cos vertical

• Tot i que no has d’estar inclinat endavant, és preferible que tinguis l’esquena lleugerament corbada, com si amaguessis la panxa  baixant el pit. Això comporta una millor resistència de la columna vertebral.

4. Flexiona lleugerament els genolls

• Els genolls cal que estiguin desbloquejats. Això permet ajustar millor les alçades i, sobretot, contribueix a amortir l’impacte en cas de caiguda.

5. Posa els braços per damunt dels del company de davant

• Si les alçades estan ben ajustades t’ha de ser possible posar els braços per sobre les seves espatlles i enganxats al seu coll. Aquest és un dels sistemes més efectius i importants de limitar els moviments bruscos del seu cap en cas de caiguda. Com més a prop estiguin els teus braços del seu cap, més protegit estarà.
• Encara que pugui ser efectiu per poder donar pit i en alguns llocs molt concrets del castell –al folre, per exemple– s’hagi de fer així, des del punt de vista de la seguretat no és admissible que es passin els braços per sota, buscant l’esquena del següent casteller, ja que això desprotegeix seriosament el coll dels teus companys.
• Exigeix que el company que està al teu darrere les posi també per sobre les teves espatlles per tal que protegeixi també el teu coll.
• Agafa amb les teves mans la part de sobre del braç de qui tens al davant. Si no estàs agafat la pinya no és tan sòlida i, en cas d’impacte, és més fàcil que es puguin moure els braços i es desprotegeixin els colls.

6. Aixeca les espatlles, mantenint tensió a la musculatura

• Si les espatlles estan altes, tindràs més protegit el coll.
• La musculatura tensa és la millor cuirassa per a la columna. Mantén una tensió constant durant tot el castell a la musculatura del coll i augmenta-la en cas que percebis que el castell pot caure.

7. No miris mai cap amunt

• Tenir el cap sempre recolzat és la millor manera de prevenir lesions.
• Malgrat que pugui semblar que, en cas de caiguda, podràs posar-lo correctament, l’experiència demostra que no sempre s’hi és a temps.
• Aquest punt és d’especial rellevància ja que les lesions més greus solen derivar-se d’aquest excés de confiança.

8. No deixis forats

• Cal construir la pinya de manera que no quedin espais entre els castellers que la formen. Això en debilitaria l’estructura i podria causar lesions en cas de caiguda.
• Quan facis de tap, el teu darrere ha de quedar compactat per altres companys, els quals han de cobrir el teu cap amb els seus braços.

Més de 8.200 castells aixecats el 2011, rècord absolut

Les colles castelleres van aixecar més de 8.200 construccions al llarg de l’any 2011 (els Xics n’hem descarregat 129, carregat 6, 4 intents i 8 intents desmuntats), una quantitat que suposa un rècord absolut, segons les dades recollides a la Base de Dades Coordinadora – Jove de Tarragona (BDCJ). Val a dir, a més, que només un 3,5% d’aquests castells van caure, un percentatge pràcticament igual al de l’any anterior, tot i el creixement en el nombre de construccions intentades.

Trobada de les Decennals a Valls (gener de 2011)

La BDCJ inclou a data d’avui un total de 8.217 castells aixecats al llarg de 2011 (és possible que a posteriori encara se n’incorpori alguns més). Les dades es refereixen a castells de sis o més pisos i pilars de quatre o més, aixecats en actuacions o actes públics (no els assajos). L’any 2010, en canvi, “només” es van recollir un total de 6.726 castells, de manera que l’increment (22,17%) és més que notable i reflecteix el creixement de l’activitat castellera experimentat els darrers temps, amb la incoporació de noves colles, el retorn a l’activitat d’algunes que portaven temps aturat i, en general, un major nombre d’actuacions.

Trobada de les Decennals a Valls (gener de 2011)

Val a dir que, almenys en l’era moderna, mai no s’havien superat els 8.000 castells aixecats. De fet, segons les dades de la BDCJ només el 2002 es va superar la línia dels 7.000 castells (7.011, en concret), tot i que els dos anys anteriors van quedar-s’hi a prop. Després, en canvi, el número de construccions provades va caure i els anys 2006 i 2008 fins i tot no va arribar a les 6.000.

Font: CCCC

Aquest diumenge, se celebren els quinze anys del primer pilar de quatre nord-català

Avui, pels Castellers del Riberal, realitzar un pilar de 4 sembla ser com bufar i fer ampolles, però fa 15 anys no era tan clar. Fem memòria.

Sant Joan 1996, eren uns quants airenovencs entaulats al fogar rural de Bao, celebrant la Festa Nacional dels Països Catalans. Feien un balanç d’un any de l’entitat: eren de 100 a 150 socis. Proposaven cursos de català, iniciació a la sardana, teatre per a mainatges i per a adults. Els socis tenien en general de 4 a 12 anys i la major part dels altres superaven els 40.

Com atreure gent de 15 a 30 anys?

El Josep Serra “Cala” va proposar la creació d’una colla castellera. De castells no en sabien res, només les poques actuacions que havien pogut veure. El Josep va explicar que havia de funcionar, l’activitat necessàriament reuniria gent de totes les edats i si més no, crearien l’esdeveniment.

Uns dies més tard trucaven a Tarragona i a Valls, per profans com nosaltres les dues ciutats representaven el Bressol del món casteller i segur que hi trobaven l’ajuda necessària. Des de Tarragona se’ns va respondre que a la Jonquera hi havia una colla nova, una colla que els podria assessorar. És així que van contactar amb el Jordi Puigsegur, fill del president dels Castellers de l’Albera.

3d5 dels Castellers del Riberal

La realitat és que en Jordi va ser la persona més adient del món. La idea d’ajudar a la creació d’una colla a la Catalunya Nord el va engrescar Octubre 1996 els Castellers de l’Albera anaven a Bao per a fer una demostració, el novembre tenien faixes i feien el primer assaig. Feien els assaigs al Fogar Rural els dissabte entre dues sardanes ja que aprofitaven el curs d’iniciació a la sardana per a tenir pinya. D’aquest grupet d’una dotzena de persones naixien simultàniament la colla castellera i la colla de grallers, dues activitats que canviarien Aire Nou.

Del novembre del 96 al gener del 97, tancats al fogar havien reeixit a reclutar unes poques persones. Però amb poca gent aixecaven pilars de 3 nets i aprenien a fer poms. El 26 de gener del 1997, en el marc de la Sant Vicenç, Festa Major de Bao, eren 20 nord-catalans en camisa blanca i texans, 20 acompanyants dels Castellers de l’Albera i van protagonitzar una actuació al peu de la Platana.

Primer pd4 dels Castellers del Riberal amb camisa blanca

Aquest dia iniciaven un nou camí, un camí que donaria una altra envergadura a Aire Nou.

La simple entitat de poble agafava una dimensió nacional. Els castells els permetia actuar en moltes places dels Països Catalans, un camí d’èxits amb el creixement progressiu de la colla. Han fet pilars i castells a la Plaça de la Font de Bao, però també al Canigó, a la Porta dels Països Catalans, a Palma, Maria, Agost; al peu del monument de Guardamar, a Barcelona a Rius i Taulet, però també Plaça Sant Jaume per la Mercè, a Montserrat, a València, i a més de 100 altres places catalanes.

Amb els castells s’han fet conèixer arreu del territori català, i s’han manifestat a favor dels seus drets i en contra de perjudicis i injustícies. Els castells els han permès fer intercanvis i els han iniciat a una manera ben catalana de fer la festa.

La millor actuació dels Castellers del Riberal fou el 2002 a Bao en el marc de la Sisena Diada de la colla on van descarregar el 4d7a, el 3d7, el 4d7 i un pd5 aixecat per sota.

Font: Castellers del Riberal

L’espai casteller (VIII)

El quatre

És el castell format per quatre individus fent un quadrat. Els membres de cada pis no s’agafen entre ells sinó que subjecten el turmell o el tou de la cama dels castellers del pis superior. És el castell base dins la seva categoria.

Primer 4d8 carregat pels Xics de Granollers (Diada dels Xics, 12/11/1995)

En argot casteller el quatre de vuit se’l coneix amb el nom de Carro Gros, ja que té un valor simbòlic molt clar: el fet d’aconseguir coronar-lo significa per a les colles una mena de revàlida per passar a un estatus superior.

Primer 4d8 descarregat pels Xics de Granollers (Llinars del Vallès, 11/09/1996)

L’exponent que presenta més dificultat és el quatre de nou (sense folre).

El quatre és un castell més segur, més sòlid i més defensable que el tres, ja que té un pilar més que dóna més estabilitat al castell. El principal punt feble del quatre és que perdi la seva forma quadrada, és a dir, que es desquadri.

Primer 4d9 sense folre descarregat de la història. Minyons de Terrassa, Girona, 25/10/1998

Els Xics de Granollers han descarregat més de 50 quatres de vuit.

Aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

Els Castellers de Vilafranca, un dels 18 punts estrella de la nova marca Costa de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha presentat oficialment aquesta setmana la nova marca turística ‘Costa de Barcelona’, que promociona conjuntament les comarques del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, i també l’Alt Penedès. Dilluns es van donar a conèixer els detalls d’aquesta nova denominació que té com a objectiu fomentar el turisme a les comarques barcelonines, generar activitat econòmica i cohesionar i enfortir el territori.

Sóta l’ampara de l’eslògan ‘Barcelona és molt més’ la Diputació vol transmetre la varietat d’atractius turístics que complementen els de la ciutat comptal. De fet, la nova marca (juntament amb ‘Paissatges Barcelona’ i ‘Pirineus Barcelona’) inclou oferta turística tant de sol i platja, com cultural, rural, familiar, esportiu, gastronòmic, enoturisme, natura-ecoturisme i mítings-reunions.

Per concretar aquesta gran varietat de propostes, la marca ‘Costa de Barcelona’ ha destacat 18 “productes estrella” que el turista ha de visitar ‘obligatòriament’ si es desplaça fins a comarques barcelonines. Entre aquests 18, n’hi ha cinc de penedesencs: els Castellers de Vilafranca; les Caves Codorniu, les Caves Freixenet i Bodegues Torres; i la Festa Major de Vilafranca. A més dels anomenats productes estrella, en total, la nova marca compta amb més de 8.000 productes invetariats

Francesc Olivella, president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, ha valorat molt positivament la tasca que s’està fent a través de la nova marca (que al novembre ja es va presentar en el marc de la World Travel Market de Londres) i ha destacat que és un element fonamental “per potenciar i dinamitzar la comarca i promocionar els seus atractius”.

Olivella, però, ha deixar molt clar que tot i la importància que té el fet que el Penedès es pugui promocionar arreu del món juntament amb el nom de Barcelona, “com a territori no ens hem de despistar ni un moment”. “Tenim un públic molt gran a qui arribar tant a Barcelona com a Tarragona”, ha dit Francesc Olivella, “i aquesta ha de ser la nostra batalla més important”.

El president del Consorci també ha deixat clar que l’Alt Penedès no només ha de buscar aliances amb Barcelona, sinó que també ha de col·laborar amb altres marques properes com Costa Daurada. “Els territoris no només hem de coexistir, sinó que ens hem d’aprofitar els uns dels altres’ ha remarcat.

Xifres objectives

La Diputació de Barcelona preveu amb la nova imatge i orientació de la marca augmentar un 30% el nombre de turistes i un 21% el d’excursionistes, és a dir, les persones que van i tornen en un petit espai de temps. La intenció és aconseguir més turistes i de més qualitat per tal de generar activitat econòmica a les comarques de Barcelona.

Font: el 3 de vuit

Anàlisi de l’aplicació castellera per a smartphones iCastellers

Òscar Burgos acosta a tots els usuaris d’iOS (versió 4.1 o superior del sistema operatiu  per a productes Apple: iPhone, iPod i iPad) la cultura del món casteller amb el videojoc iCastellers. En aquest videojoc ens convertirem en el cap de colla de la nostra colla castellera per carregar tot tipus de castells des dels de gama baixa fins als de gama extra. Viurem digitalment l’experiència de ser casteller.

La dinàmica de joc és tant senzilla i a l’hora tant complexa com la mateixa vida de les colles castelleres. En un primer moment no podrem fer cap exhibició ja que no tindrem gens de pràctica. Per això haurem d’accedir a fer assaigs per tal d’anar desbloquejant diferents tipus de castells. A mesura que els anem superant en mode assaig es desbolcaran en mode actuació i és a partir d’aquest moment quan podrem començar a fer actuacions per tal de superar els reptes.

Quan construïm castells nosaltres ens convertim en el cap de colla. Serem els encarregats de dir quan puja cada pis, quan puja l’enxaneta i quan descarreguem. Això ho farem tot clicant sobre el personatge que representa el cap de colla que veurem sempre a la dreta de la pantalla. Aquest s’il·luminarà cada vegada que puguem realitzar una acció. Fins aquí pot semblar senzill, però la gran dificultat rau en el control de l’equilibri del castell. A mesura que anem donant indicacions haurem de procurar que el castell no caigui. Per això inclinarem el dispositiu cap a dreta i esquerra, segons convingui, per compensar el castell.

A la modalitat d’actuació se seguirà el mateix procediment que en les exhibicons reals. Haurem d’escollir tres castells i un pilar i intentar carregar-los i descarregar-los. Cadascun dels castells escollits tindrà assignada una puntuació per carregar-lo i descarregar-lo segons la seva dificultat. L’objectiu del jugador ha de ser arribar a poder completar castells de gamma extra.

Tècnicament iCastellers és un videojoc molt interessant. Darrera d’uns gràfics aparentment senzills s’hi amaguen molts detalls. Fons d’aplicació fets amb la tela dels mocadors dels castellers, possibilitat de personalitzar els colors de la teva colla, gràfics vectorials que s’adapten perfectament a l’iPad sense perdre qualitat, plaça d’exhibicions amb dia i nit en temps real segons l’horari en el que juguem. A més, a tot plegat hi hem d’afegir una banda sonora original extreta directament del toc de castells de les gralles.

A part de la vesant lúdica cal destacar l’esfoç que ha realitzat Òscar Burgos per donar a conèixer tota la cultura que envolta el món dels castellers. iCastellers ensenyarà a totes aquelles persones que desconeguin el món casteller, des de la història fins al funcionament actual de les actuacions passant per l’argot i el vocabulari casteller.

El millor

• Plasma a la perfecció tot el què envolta els castellers
• El joc està carregat de detalls
• A part de distreure instrueix en l’art dels castellers
• Inclou el català.

El pitjor

• El joc no està pensat per jugar-hi més de 30 minuts seguit

“iCastellers és un joc que a part de divertir permetrà conèixer de pe a pa tota la cultura castellera. Cuida tots els detalls al màxim des dels tècnics fins als històrics o d’ambientació. Pràcticament se’l podria anomenar un simulador de cap de colla castellera. Molt recomanable pels que es vulguin entretenir a estones i/o tinguin ganes d’il·lustrar-se sobre la cultura castellera.”

Disponible per a terminals d’Apple a l’App Store a 1,59€

Font: Diari Ara

Els Xics col·laborem amb els Pastorets de Granollers

Enguany, Els Pastorets estan de celebració. I no és una celebració qualsevol ja que es tracta d’un triple aniversari: 125 anys de la primera estrena, 25 anys de constitució de l’entitat i 10, d’actuacions al Teatre Auditori. Els Pastorets van compartir aquest triple aniversari amb nosaltres convidant-nos a alçar castells dins de l’obra.

La representació a les ordres de Txell Roda del conte de Josep Maria Folch i Torres va comptar, a més de la participació dels Xics, amb música en directe, l’original amb arranjaments, del mestre Joan Figueres i l’acompanyament de les veus dels Amics de la Unió, tots plegats, sota la direcció de Taís Costa.

Els dies 1, 7 i 8 de gener, la colla castellera de la ciutat de Granollers, els Xics, vam col·laborar en la realització de l’obra Els Pastorets, al Teatre Auditori de Granollers. Durant l’actuació, els Xics vam aparèixer dues vegades: la primera alçant un 3d5 net durant la celebració de la unió de Josep i Maria, i la segona ocasió pujant un pilar per sota que alçava a l’àngel de l’anunciació.

La presència dels Xics va ser notable en les ocasions en les que van aparèixer sobre l’escenari, amb una mitjana de 45 castellers en cada representació. Aquest alt índex de participació de castellers a activitats extra-castellers mostra les ganes i empenta que posa la gent de la colla per a seguir units i fer de la nostra una gran colla.

Aquest tipus d’actes són bàsics per a la promoció de la colla a la resta de la ciutat ja que se’ns dóna a conèixer com a entitat oberta a la participació en diferents àmbits, mostra la seva part més propera a la ciutat i, a més, col·labora amb la promoció del fet casteller donant altres funcions a aquest.

Notícia apareguda a la Revista El Vallès (13/01/2012)

Des del Pati Digital volem agrair als Pastorets el fet de deixar-nos participar en aquest triple aniversari tan especial. Moltes gràcies!