Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva


Castells i Castellers. Una voluntat col·lectiva  

Diversos autors

Lunwerg Editores. Barcelona, 2011.

El passat mes de setembre, aprofitant el nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l’editorial Lunwerg va publicar aquest llibre de gran format, que fa créixer l’extensa bibliografia castellera que podem trobar. En ell es fa un recorregut a la historia del món casteller, els seus orígens i tot el camí que hi ha hagut des del segle XIX fins els nostres dies.

Comença amb una presentació a càrrec de la presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch i Pujolà, i continua amb el pròleg escrit per en Màrius Carol PATRIMONI DE LA HUMANITAT I EXPRESSIÓ D’UNA TERRA, on destaca que “Avui, més que mai, els castells són un símbol de Catalunya, però també una lliçó de valors per a un món que necessita aixecar-se amb la fermesa d’un castell” i que “Els castellers són certament Patrimoni de la Humanitat, però sobretot, l’expressió d’una terra”.

El llibre comença amb ELS CASTELLS A CATALUNYA, DE PRÉSTEC CULTURAL A PATRIMONI HUMÀ DEL SEGLE XXI, escrit per Jordi Bertran. Comenta l’origen dels castells, del seu naixement, de l’estreta vinculació d’aquest al ball de valencians, del naixement de dues colles vallenques l’any 1803 (la dels Pagesos o Colla Alta i la dels Menestrals o Colla Baixa) i que a l’any 1819 ja feien construccions de 8 pisos. També ens parla de l’aparició de colles a la ciutat  de Tarragona, de l’origen dels castells de 9 i de  la rivalitat ja existent entre les dues colles vallenques en aquesta època. Pel que fa als castells de 9 pisos, aquests fan la seva aparició a al segona meitat del segle XIX, a la coneguda com a època d’or vuitcentista (1851-1895), fent un recorregut per diferents actuacions, fins arribar a la decadència (1896-1925) vinculada amb la forta crisi que es va patir al camp per la plaga de la fil·loxera, l’oblit de tenir cura per les festes patronals de les ciutats, epidèmies de còlera, i el creixement dels Xiquets (l’edat dels castellers va anar augmentant, i va haver-hi una manca de relleu generacional comprès entre els 20 i 40 anys).

Arribem al període de 1926-1969, època de la renaixença del fet casteller, on als anys 30 van aparèixer noves colles i es van retrobar els castells de 8 pisos, i al 1932 es creà el Concurs de Castells de Tarragona que es faria a la Plaça de Braus de la ciutat inspirat en l’experiència que es va viure  a Barcelona l’any 1902.

Als anys seixanta va haver-hi una projecció i difusió del fet casteller arreu del territori, van haver-hi diferents concursos a Barcelona, la diada de Sant Fèlix entre els anys 1968 i 1971 es va conèixer com a Trofeu Enxaneta d’Argent, i l’any 1970 es recupera el concurs tarragoní aturat fins llavors pel Règim.

El 1981 s’inicia una nova època d’or, any en que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Colla Joves dels Xiquets de Valls  el primer 5 de 8.

Continua amb GEOGRAFIA I PLACES CASTELLERES, escrit per en Xavier Brotons. Des dels orígens al Camp de Tarragona i el Penedès, el fet casteller es va començar a expandir per tot Catalunya: des de Barcelona a l’any 1969, passant per Terrassa deu anys més tard, fins al boom de colles castelleres que va haver-hi als anys 90 arribant fins a la Catalunya Nord i les Illes, sense oblidar les colles sorgides a l’estranger com són els Castellers de Lo Prado a Xile.

Tot seguit hi ha una relació de poc més de 24 places castelleres: Barcelona , La Bisbal del Penedès, Reus, Tarragona, Terrassa, Valls, Vilafranca, Vila-Rodona…

A LES MÚSIQUES DELS CASTELLS de Jaume Ayats i Iris Gayete, se’ns parla de l’estreta relació dels castells amb la música i de l’estructura del Toc de castells (inici-pujada-aleta-baixada-sortida). Ens descriuen la gralla i el timbal o tabal, la colla de grallers, i les altres músiques que es poden trobar i escoltar en una diada castellera: Toc de matinades, Entrada a plaça, Pilar al balcó o Pilar caminat, Toc de vermut i Toc de processó.

A ENTENDRE ELS CASTELLS Joan Beumala fa una explicació i descripció clara i entenedora de tota la nomenclatura dels castells, quins tipus de castells hi ha i com se’ls anomena (pilar o espadat, dos o torre, tres amb l’agulla o pilar…), les parts d’un castell i les diferents posicions. També ens parla d’intents, desmuntar, castell carregat o descarregat,  de la valoració dels castells tenint en compte les Bases del Concurs de Castells de Tarragona, de l’estructura d’una actuació, de la competitivitat existent entre algunes colles i de la temporada castellera.

Ens parla de “diades indispensables” i en destaca sis: Sant Fèlix, Santa Úrsula, Santa Tecla, Diada dels Castellers de Vilafranca, Diada dels Minyons de Terrassa i el Concurs de Castells. De cadascuna d’elles ens diu el lloc, l’emplaçament, la data en que es realitza, i una petita explicació i història.

També fa esment a els “altres concursos” que s’ha produït al llarg dels anys, explica els castells de “gamma extra”, parla de “Meravelles no conquistades” com són el 4 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 net i el pilar de 9 i d’altres “possibles” objectius mai intentats, i com no, fa palès el seu sentiment i estima pels Castellers de Vilafranca comentant el 32è Concurs de Castells de Tarragona que aquests van guanyar, i comentant la torre de 8 sense folre que van assolir el dia 1 de novembre del 2010.

A continuació trobem  PORTAFOLI: CARREGAR I DESCARREGAR. HOMES, DONES I NENS, la part més extensa del llibre, més de 160 pàgines amb tot un  seguit de fotografies mostrant diferents imatges de castells, castellers i castelleres, grallers, i aquí és on hi ha una fotografia on apareix la Lluna, una de les dosos de la nostra colla just abans de pujar a un castell.

A ELS CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT, expliquen la inclusió dels Castells a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat el passat dia 16 de novembre del 2010, com es va impulsar la candidatura, la importància de ser Patrimoni Immaterial i ens mostra el cartell commemoratiu.

Acaba amb la traducció a l’anglès de tot el text del llibre, amb la bibliografia i amb una fe d’errates que cal comentar que no està completa ja que hem detectat 2 errors més.

Tot i això, cal dir que el llibre (que podem trobar en català-anglès i castellà-anglès) és un dels millors publicats fins ara pel seu abast, pel seu format, per l’àmplia informació que dóna, i  per la qualitat de les fotografies que conté.

Presentació comercial CASTELLERS

Fotografies de: José Carlos León Arcilla, Rafael López-Monné i Lucas Vallecillos Molero

Anuncis

4 Responses to Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva

  1. Retroenllaç: El Palau Robert acull una exposició de castells fins al març « El Pati digital

  2. Lucas says:

    Em sembla que no és correcte comentar un llibre on la fotografia és cabdal, i no comentar els tres autors que fan les fotografies del portafoli
    Quan s’usen fotos s’ha de demanar permís a l’autor. I si no és així, almenys sempre s’ha de posar sota una imatge el nom de l’autor.
    Que unes imatges estiguin en un llibre o una web, no vol dir que qualsevol les pot utilitzar. Tot material grafic té drets d´autor

    Salutacions

  3. xicsdegranollers says:

    Abans de tot disculpes. Hem posat els noms dels fotògrafs que heu fet aquesta obra al peu de l’article. Disculpes de nou!

  4. Retroenllaç: Els Xics participem al “I repte de Fotografies Castelleres per Instagram” | El Pati digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: