Els monuments als castellers


Finalment ha quedat inaugurat el polèmic monument als castellers a la plaça Sant Miquel de Barcelona. A Catalunya hi ha molts més monuments que han immortalitzat aquesta tradició en places o carrers, menys “estrafolaris” que l’inaugurat recentment.

Per què us feu una idea, i si voleu podeu anar ha fer-hi un cop d’ull, citarem l’any, la població, ubicació, autor, nom, característiques i curiositats dels diferents monuments als castellers que hi ha a casa nostra. També hi afegirem el monument que el poble d’Algemesí dedica a la Muixeranga, considerada una de les mostres populars predecessores del que acabaria desembocant en el que actualment coneixem com a castells.

Finalment també hi incloem el “monument” particular als Xics de Granollers que es pot trobar a la nostra ciutat.

1951. Valls, Plaça del Pati. Joan Busquets. “El casteller”. Pedra. Mida natural. Home amb un infant sobre l’espatlla, tots dos vestits de castellers. Considerat el primer monument als castells. Inaugurat durant les festes Decennals de la Candela d’aquell any.

1963. Vilafranca del Penedès, Plaça de Jaume I. Josep Cañas. Pilar de 5. Pedra i de 20 tones. Mides superiors al d’un pilar de 5  natural. Es va finançar en un 75% amb una campanya de donacions de 2 mitjans de comunicació locals. Cost final: 400.000 ptes. Inaugurat per Sant Fèlix.

1969. Valls, Passeig dels Caputxins. Josep Busquets. En cada cara de la piràmide hi ha una construcció castellera: un quatre de nou, un dos de set i un pilar de sis. Pedra sorrenca. Forma piramidal amb una de les construccions a cada costat. Acompanyat d’un alt-relleu de mida natural del grup de gralles i tabals. Pesa un total de 25 tones i consta de 62 figures.

1974. Sitges, Plaça dels Castellers de la Blanca Subur. Joan Gallego. Pilar de 5. Petit monument. Homenatge a la colla sitgetana que va existir entre 1971 i 1987. Pedra tova. 1,70 metres d’alçada. Es va col·locar en un barri perifèric on hi vivien força castellers. Envoltada per dos jardinets.

1976. El Vendrell, Avinguda Jaume Carner. Josep Cañas. 4 de 8. 7 metres d’alçada. Pedra calcària. Interior del castell també en pedra. 200 tones. Inaugurat en el 50è aniversari dels Nens del Vendrell. Pau Casals, president d’honor del monument. El 1969 s’inaugura la part inferior i el 1995 es trasllada a l’empleçament actual.

1981. Torredembarra, Plaça de la Vila. Francesc Olivé. Pilar de 6. Dedicat a la colla local, els Nois de la Torre, per la diada de la colla.  Bronze, col·locat dalt d’un peu de pedra. La colla local havia carregat aquest pilar 4 anys abans, i el van tornar a carregar un any després.

1985. Torredembarra, Carrer Pompeu Fabra. En memòria de David Sànchez (nen de la colla local, mort com a conseqüència de la caiguda d’un castell). Sobre una base de 4 pilars, estructura prismàtica en forma de triangle, a sobre de la qual apareix l’enxaneta en sotarrelleu.

1989. Altafulla, Plaça del Pou. Martí Royo. Pilar de 8 amb folre i manilles. Mida natural (més de 10 metres d’alçada). Adossat a un angle de la plaça. Argila. Homenatge al pilar que el 1878 la Vella dels Xiquets de Valls va aconseguir en aquesta mateixa plaça.

1995. Barcelona, Hospital de la Vall d’Hebron. Doctor Francesc Anglès (que treballava al mateix hospital). Pom de dalt. Bronze. Mida lleugerament superior a la real. Amb gran realisme i detall. Damunt d’un peu de pedra, d’uns 2 metres d’alçada.

1997. Algemesí, Rotonda d’entrada per la carretera de València. Fernando García. Representa un quadre plàstic anomenat “l’alta”. Acer cortent, al cos ratlles de colors blau, blanc i rosa. 14,25 metres d’alçada i 9,8 tones de pes. 30 figures humanes (27 que aixequen la figura, el cap de colla i dos dolçainers).

1999. Tarragona, Rambla Nova. Francesc Anglès. 4 de 8. Mida natural (11 metres d’alçada), de bronze i pesa 12 tones. 219 figures -amb molts detalls- en la seva posició de tronc o de pinya. Amb grup de músics i cap de colla.  A la pinya s’hi reconeixen Pau Casals, Picasso i Miró.

2006. Granollers, Plaça Folch i Torres (plaça negra). Guillem Cebollada i Jordi Casanovas. Pilar de cinc. Ocupa una superfície de 90 m2. És un grafitti que vam fer els Xics en motiu del XVè aniversari.

2011. Barcelona, Plaça Sant Miquel. Antoni Llena. Estructura metàl·lica que figura un castell de manera abstracta. Obra d’acer inoxidable d’uns trenta metres d’alçada. Ha costat més de 600.000€. És una torre cilíndrica d’acer formada per branques que s’entrellacen  i que superen la façana de l’Ajuntament de Barcelona.

Basat en l’article d’Albert Rubí i Montserrat aparegut al Diari Gran del Sobiranisme

Anuncis

2 Responses to Els monuments als castellers

  1. Albert Rubí says:

    Moltes gràcies, Xics!

    Fa il·lusió que la feina que un fa sigui la base per un article vostre.

    Endavant!!!

  2. Retroenllaç: Cent anys de castells (i part IV) « El Pati digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: