Anàlisi de l’actuació de l’Ascensió


Data: 20 de maig de 2012

Lloc: Granollers, Ascensió (La Troca)

Colles: Minyons de Terrassa, Sagals d’Osona i Xics de Granollers

Castells Xics: 5d7, 4d7a, 4d7, pd5 de cloenda

Castells de les altres colles:

Minyons de Terrassa: 3d8, 2d7, 5d7, pd5 de cloenda

Sagals d’Osona: 5d7, 4d8, 3d7aps, vano de pd5

Aspectes a destacar

  • Seriositat i molta concentració a les pinyes.

  • Estrena d’un pilar de cinc lleuger.

  • Es fan dos castells de set i mig, estrenant el cinc de set.

  • Estrena d’una nova aixecadora.

Aspectes a millorar

  • La Porxada no veu castells des de la vigília de la darrera Diada.

  • Certa indefinició en el lloc exacte de l’actuació, ara dins, ara fora…

  • Tot i l’anunci del Cap de Colla, no es va poder fer el quatre de vuit.

  • Tensió a la colla després que la tècnica prengués la decisió de no fer el quatre de vuit, que es va traduir en una certa pressió massa focalitzada.

Anàlisi

Últimament Sant Pere no es posiciona del costat de la colla, i per segon cop consecutiu a Granollers, la pluja fa acte de presència a la Porxada en un dels dies grans del calendari casteller de la ciutat. Precipitadament o no, la tècnica va decidir ja abans de les 12 h canviar d’ubicació, i traslladar a la Troca l’actuació.

Evidentment, l’actuació ja va prendre un caire diferent, el sol intermitent va permetre fer la primera ronda a fora del local d’assaig però la resta de l’actuació va transcórrer a cobert. Potser degut al retard (pel canvi de lloc) aquest cop no van haver-hi pilars d’inici, restringint així el número de possible canalla a fer castells a casa. Així doncs, aprofitant que va sortir una mica el sol, els Xics van intentar a primera ronda el primer cinc de set de la temporada. El castell no va tenir res a veure amb les proves que s’havien realitzat els darrers assajos, va pujar ferm i quiet durant tota la seva execució. A més, es va estrenar una aixecadora menudeta que va dedicar molts esforços a remuntar els quatre pisos del castell, i que tot i així va ser ajudada tant per un terç com per un quart. Aquest fet, va fer alentir una mica el castell, però en cap cas va comprometre l’estructura, únicament es va obrir una mica la rengla, tendència molt habitual en els cincs de la colla. Els problemes que la torre del castell havia presentat en els darrers assajos es van solucionar fàcilment amb petits canvis, i la tremolor de l’assaig amb una pinya compacta i seriosa. Així doncs, primer repte del dia a la butxaca.

Un cop acabada la primera ronda, el cel tornava amenaçar pluja, i unes gotes gruixudes van començar a fer veure que la cosa pintava complicada. Tot i així, ja s’havia anunciat que es cantava la pinya del quatre de vuit (tal i com havia anunciat el Cap de Colla el divendres). Els ànims de quasi tots prometien una jornada completa, però al final la falta de confiança als pisos superiors del tronc, va esdevenir en un canvi de plans. La pinya del quatre de vuit es va reconvertir en la del quatre amb l’agulla. Després de tenir el segons col·locats dalt de la pinya, les gotes començaven a mullar de veritat i es va desmuntar el castell per repetir-lo a cobert. Així doncs, el quatre amb l’agulla de circumstàncies va ser un castell treballat, una mica deformat de mides en el quatre, però segur. El castell presentava un altre cop canvis respecte els altres dos que ja s’han fet aquesta temporada. El pilar va estar treballat també, però no va patir en excés.

En la tercera ronda, un cop valorades les diferents possibilitats, es va optar per fer el quatre de set, aquest cop amb quarts i quints. Segurament la prova que faltava per poder haver fet el quatre de vuit diumenge passat. Un quatre de set impecable de totes totes, bona mida, ràpid, segur i ferm, castell que va evidenciar que només hi havia un problema de desconfiança de fàcil solució. El quatre de vuit és un castell totalment a l’abast dels Xics, fa molts assajos que funciona, que les peces de pinya i tronc encaixen, i sobretot que la colla se’l creu. Seria bo apuntar una sèrie d’aspectes importants, les proves que un castell, o un casteller requereix perquè es pugui tirar a plaça les ha de decidir la tècnica, en part per això està aquest grup de gent que setmana darrera setmana dedica temps a aquesta tasca. Ara bé, de vegades no treu que l’experiència, la filosofia, la manera de fer d’una colla faci més compromesa una decisió.

L’ambient de decepció, o fins i tot d’enuig, es va escampar com si fos gas per a la colla, i potser de manera inadequada es va acabar focalitzant en una sola persona. Recordem que estem junts, tots, per quan fem el quatre de vuit (fet que passarà segur, i si volem, el 3 de juny a Vic), i també estem junts per quan, pel que sigui, no ho fem. I en tot cas, la responsabilitat màxima és de la Tècnica, en definitiva del Cap de Colla. No fa per una colla gran, ni per a una gran colla, assenyalar a un casteller com a causant de fer o no fer un castell.

Seguint amb l’actuació, en la ronda de pilars els Xics van plantar per primera vegada aquesta temporada un pilar de cinc, lleuger, familiar, i emocionant, i que va arrencar els aplaudiments i les llàgrimes de molts dels Xics. Segurament, va ser la cirereta d’un pastís que no es va poder menjar del tot.

Pel que fa a les Colles convidades, aquest cop els Minyons van tenir la sort del seu costat i van poder fer el tres de vuit sense problemes, i esperem que així s’hagin endut un altre record de la Troca. La torre de set malva va estar molt nerviosa amb una enxaneta veloç que no va ajudar gaire a que estigués més quieta. Els tres castells, semblava que demanessin a crits un pis més. D’altra banda, els Sagals, amb massa ganes de convertir totes les places de color carbassa, van repetir per tercera vegada aquest any el quatre de vuit, treballat fins al final. El cinc de set més tranquil, però de nou el tres de set aixecat per sota va tornar a arrencar els aplaudiments del públic per la seva espectacularitat. Van tancar l’actuació amb un vano de pilar de cinc.

Anuncis

2 Responses to Anàlisi de l’actuació de l’Ascensió

  1. Antonio Osuna says:

    Crec, estimada cronista, que de nou has clavat l’anàlisi de l’actuació de l ‘Ascenció. Inclòs el comentari de “critica inadequada que va acabar focalitzant en una sola persona”.
    Voldria aprofitar per recordar un vivència que vaig tenir a, crec, l’última actuació l’any passat. Aquesta “criatura” va a caure en un pilar de comiat i es va fer mal en una cadera.Se va treure la faixa per calmar el dolor i en veure que es repetia el pilar, i tot amb dolors per la caiguda anterior, em va demanar ajuda per enfajarse . I va tirar el pilar.
    A mi, que “he vist coses que no podeu ni imaginar” també em van mullar els ulls i vaig entendre el que era l’ADN Xics.
    Algun ho havia de dir!

  2. bea saera says:

    L’ADN Xic és aquest, refer-nos, tots junts, dels petits grans entrabancs que se’ns posen al davant.

    Gràcies Antonio…sobretot per ser fidel a les lectures de la crònica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: