Cent anys de castells (part II)


Seguim amb la presentació de l’obra Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès que vam iniciar la setmana passada.

Josep Cusiné Esclasans, en el ressorgiment casteller

Josep Cusiné Esclasans

Josep, segon fill de Fèlix Cusiné Dolcet, va compartir l’afició pels castells amb el seu pare i també va tenir una estreta relació amb la Colla Vella Xiquets de Valls, ja que va tenir una gran amistat amb en Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, fill d’”Isidre de Rabassó”.

“Gravat de Rabassó” va continuar amb la tradició paterna de dinar i dormir a casa de la família Cusiné quan la colla arribava a Vilafranca el dia 29 i marxava el 31. Josep i Gravat recordaven temps passats i analitzaven la situació castellera del moment.

Durant els anys 20, la decadència castellera era important, fins el punt que els pilars van desaparèixer del repertori casteller, exceptuant el cas de la Colla Vella Xiquets de Valls, i els castells de set es perdien, tal com a Valls s’estava perdent l’afició castellera.

Els canvis en el panorama casteller van començar a notar-se a la segona meitat dels anys 20. L’any 1926 es crearen els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Aquests últims van compartir plaça a Vilafranca amb els Xiquets de Valls. Tot i aquesta irrupció, la relació de la família Cusiné amb els Xiquets de Valls va continuar intacta.

Al juliol de 1927, les dues colles vallenques van unir-se ja que havien patit una davallada d’efectius amb la creació de les dues colles abans esmentades, i el cap de colla continuà sent en Ramon Tondo.

Aquests canvis en el panorama casteller va tenir repercussions en l’afició vilafranquina, que continuaren tenint dues colles a plaça per la seva Festa Major convidant als Nens del Vendrell, i que les dues aficions vilafranquines que animaven a les dues colles vallenques es van trobar sense aquesta dualitat.

Les tertúlies castelleres a Cal Noi Noi van continuar, amb la participació de Josep Cusiné i de vilafranquins benestants, tal i com feia el seu pare.

Als anys vint, la rivalitat entre els carrers de Vilafranca per veure qui feia les millors festes de la vila va arribar al seu punt àlgid. Les del carrer dels Ferrers eren considerades les millors, però les del carrer Sant Bernat eren considerades de les més antigues.

Quatre de sis dels Xiquets de Valls durant les festes del carrer Sant Bernat del 8 de juliol de 1928.

El 1928, a les festes del carrer Sant Bernat, el segon diumenge de juliol, van fer venir als Xiquets de Valls. Era una iniciativa insòlita fins llavors a Vilafranca, fins el punt que no es va tornar a repetir fins l’1 d’agost de 1970 a la Diada de Màrtirs Street. El reclam de les festes de 1928 van ser els castells tal i com mostra el programa de festes que es va imprimir. Aquell mateix any, els vallencs van estrenar la seva camisa de to vermellós que els ha distingit fins ara (Colla Vella Xiquets de Valls rosats i la Colla Joves Xiquets de Valls vermells) i que també van portar a Vilafranca, tret que va destacar la premsa vilafranquina del moment. La camisa que portaven els vallencs permetia identificar els castellers locals ja que no anaven uniformats i normalment pujaven al pis de segons.

Programa de les festes del carrer de Sant Bernat de 1928.

Després de l’actuació del carrer Sant Bernat s’engega el projecte de crear una colla castellera a Vilafranca de cara a la Festa Major, s’inicia el camí cap a la creació d’una colla pròpia. Però el mes i mig que restava per al 30 d’agost no va ser temps suficient, i els castellers vilafranquins van tornar a participar de les construccions vallenques com fins ara.

Al 1928 els Xiquets de Valls no van actuar a la seva localitat, però per Sant Joan de 1929 sí que van actuar a la seva Festa Major. A Vilafranca al 1929 també va aparèixer l’ambient casteller abans que d’altres temporades, segurament amb intencions de concretar la idea de crear una colla sorgida l’any anterior, ja que tenien intenció d’actuar i de presentar-se en públic per Sant Joan, fet que finalment no va poder ser.

El 15 de juny, al “Panadés Republicano” va sortir publicada la notícia de la constitució de la Penya dels Castellers, formada per una cinquantena de castellers. Van iniciar els assajos dos dies a la setmana, dimarts i dissabte (en aquest últim participaven també les gralles). El seu lloc de trobada era al pati del Bar Grop Nou, al carrer Sant Bernat, tot i que a finals del mes de juliol de 1929 els assajos es van traslladar al Tívoli. La persona que dirigia els assajos era Francesc Sanromà “Ballera”, casteller de la Colla Vella de Valls. Alguns dels membres destacats d’aquesta penya eren:

Ramon Avià Comas. Havia format part dels Torraires de Montblanc i havia estat enxaneta de la Colla Vella Xiquets de Valls.

Antoni bolet Rafecas “Ton Maó”. Simpatitzant de la Colla Vella Xiquets de Valls, havia pujat a les seves construccions, fent el 4d8, el 2d7 i va intentar diversos cops el pilar de 6. La seva passió castellera era tan gran que va ser enterrat amb el seu mocador casteller al cap.

Joan Bové Cañellas “De Cal Rata”. La seva família provenia del Vendrell, on de petit havia pujat amb els Nens del Vendrell.

Salvador Bové Cañellas “De Cal Rata”. Tot i que no participava d’una manera tan activa com el seu germà, tenia coneixements castellers i ensenyava a pujar als seus fills.

Enric Cortés Riera “Francès”. Al 1921 va fer d’enxaneta en els pilars que van fer els vilafranquins per a suplir l’absència de les colles vallenques per la Festa Major, i als anys 50 es va incorporar a la colla vilafranquina fent de crossa i de baix.

Josep Durich Montserrat. Aficionat casteller durant tota la seva vida i amant de la fotografia. Per qüestions de feina va haver de viure a Haro (La Rioja) i també a Barcelona, ciutat en la que volia crear una colla castellera.

Joan Galofré Tomàs. Vilafranquí gran aficionat als castells.

Joan Gisbert Forés “Genet”. Als anys 30 va participar de l’activitat castellera a la Festa Major de Vilafranca.

Francesc Graells Ràfols “Quico Graells”. Els seus inicis castellers es remunten a l’any 1919, on juntament amb d’altres vilafranquins participaren en els castells de la Festa Major.

Ramon Roig Llaurador “Arengades”. Vilafranquí amb antecedents en el món dels grallers, on el seu avi Ramon Roig Font liderava la colla de grallers coneguda com els “Arengadetes”.

Francesc Sanromà Español “Ballera”. Vallenc qui dirigí la colla en els seus inicis, i com a casteller actiu va ser un destacat pilaner.

Josep Sol Ignacio i el seu fill Joan Sol Rovira, qui va tenir un paper important dins l’àmbit tècnic en la creació de la colla dels Castellers de Vilafranca als anys 40.

Antoni Solsona Ferrer. Vinculat al món de l’hostaleria, cuiner de la fonda de cal Quel a la Plaça del Campanar, acostumava a pujar en un castell que la colla present li muntava en honor seu. Era íntim amic de Vicenç Cusiné.

Jaume Valero Ribas. Doctor, personatge polifacètic i gran activista en la vida social i cultural de Vilafranca. Va participar de les construccions castelleres que es feien a les Festes Majors als anys 20, més concretament amb la Colla Nova de Valls. Va ser un dels principals promotors de l’intent de crear una colla vilafranquina a finals de la dècada dels anys 20. Amb la fundació dels Castellers de Vilafranca el 1948 va veure complert el seu somni i sempre els hi va fer costat.

5 de 6 dels Xiquets de Valls durant la Festa Major de Vilafranca del 1928.

Gràcies al mecenatge de la família Cusiné, la Colla Vella Xiquets de Valls va anar a l’Exposició Internacional de Barcelona perfectament uniformada, tot i que cal recordar que el 5 de febrer de 1928 ja havien estrenat camisa en una sortida al Masnou. Josep Cusiné va ser el protagonista principal en aquesta segona compra de camises castelleres. La Colla Vella Xiquets de Valls no va rebre suport per part de Valls per a l’actuació de tres dies en aquesta exposició, però un cop més va rebre el suport de Vilafranca. Aquesta segona remesa de camises va ser necessària per diferents motius: els components que es van desplaçar a Barcelona eren membres de la Colla Vella i no de la Colla Nova (que eren els qui disposaven de més efectius) i va haver-hi vilafranquins que també hi van participar.

4 de 6 de la Colla Vella al Poble Espanyol de Barcelona.

L’existència d’una sola colla a Valls tenia els dies comptats, i aquest fet es va mostrar d’una manera clara per Sant Joan de 1930, on van aparèixer a la Plaça del Blat la Colla Nova i la Colla Vella. Per tant, torna la dualitat castellera a Valls.

Els administradors de la Festa Major de Vilafranca de 1930 eren simpatitzants de la Colla Vella, però els partidaris de la Colla Nova també volien que la seva colla actués per aquestes dates i van contractar-los. Amb la tornada d’aquesta dualitat la idea de crear una colla castellera a Vilafranca que aglutinés els partidaris d’una i altra colla es va esvair.

Les dues colles vallenques actuant simultàniament a la Festa Major de Vilafranca de 1930. En primer terme apareix la Colla Vella i darrere la Colla Nova.

La decadència castellera que s’arrossegava des del segle XIX va desaparèixer, i es van tornar a veure a plaça construccions que feia anys que havien desaparegut. El 1930 la Colla Vella recupera el 4d7 amb agulla, el 1931 recupera el 5d7 i el 1932 el 3d7 aixecat per sota, per tant, la Colla Vella liderava el panorama casteller. Estaven assajant el 4d8, i va sorgir un dubte: el primer 4d8, a l’Arborç o a Vilafranca? Fins el dia d’avui han arribat diferents i diverses versions sobre el fet, però cal destacar la que dóna l’ex-cap de colla de la Vella Guillem Bartolí Balañà. Ell ens explica que en sorgir els rumors de que s’estava assajant aquest castell, alguns vilafranquins s’entrevistaren amb el Gravat de Rabassó per a que fos a Vilafranca on es veiés per primera vegada la recuperació d’aquest castell, però sembla ser que el cap de colla ja tenia el compromís amb alguns castellers que eren de l’Arboç de que fos allà on es tirés.

4 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Festa Major de l’Arboç el 1932.

Gravat va convèncer als vilafranquins dient-los que a l’Arboç el carregarien i a Vilafranca el descarregarien. Finalment el castell es va carregar a l’Arboç i a Vilafranca ni tan sols es va carregar. Per tant, córrer el rumor que el cap de colla va fer caure aquest castell a l’Arboç. Cal dir però que la versió de la família Vallès de l’Arboç no es correspon amb la versió abans explicada, tot i que hi ha un vídeo de l’actuació castellera de l’Arboç de l’execució d’aquell castell que fa pensar tot el contrari.

El 1932 Tarragona va organitzar el seu primer concurs de castells. Es van inscriure set agrupacions, entre les quals es trobaven les dues colles vallenques. El jurat d’aquell concurs estava presidit pel vendrellenc Pau Casals i Defilló, i estava compost per deu persones repartits entre periodistes i representants de colles, i el representant de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al concurs de Tarragona va ser Josep Cusiné Esclasans.

Jurat del primer Concurs de Castells a Tarragona.

El concurs es va celebrar la tarda de diumenge dia 2 d’octubre i el va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 2d7, 3d7 aixecat per sota i el 5d7.

A partir d’aquí, la participació de Josep Cusiné en l’activitat castellera passarà a un segon pla. Passada la Guerra Civil Josep Cusiné segueix els castells com a espectador, sempre fidel seguidor dels castells. Ell va transmetre la seva afició casteller i el seu amor pels castells als seus fills.

Aquest article continuarà amb més parts de l’anàlisi d’aquesta obra.

Anuncis

4 Responses to Cent anys de castells (part II)

  1. Retroenllaç: Cent anys de castells (part III) « El Pati digital

  2. Retroenllaç: Cent anys de castells (i part IV) « El Pati digital

  3. Retroenllaç: Presentació de “Cent anys de castells (1876-1976) Entorn la família Cusiné de Vilafranca” a Granollers « El Pati digital

  4. Retroenllaç: Els Xics presenten el llibre “Cent anys de castells (1876-1976)” a Granollers « El Pati digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: