Cent anys de castells (i part IV)


Avui us presentem el darrer dels articles que han tractat amb profunditat l’obra Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès.

Primera part, segona part, tercera part i la quarta part és la que presentem seguidament.

Fèlix Cusiné Martí. Publicista, divulgador i estudiós dels castells. 

Fèlix Cusiné Martí no va estar implicat directament amb la creació de la colla castellera a Vilafranca ja que en aquells moments es trobava treballant a Alemanya, però aviat va ser un espectador més a les millors places castelleres de l’època.

Per la Festa Major de Vilafranca de 1942 actuen sols els Xiquets de Valls, i com era costum, plantaven castells o pilars davant de cases que tenien una especial relació amb l’activitat castellera, com per exemple el pilar de 5 que van fer al carrer del Coll davant la casa dels Cusiné, fet que es va anar repetint al llarg dels anys, i del que Fèlix Cusiné deixà constància amb diferents fotografies.

Pilar de cinc al balcó de la casa de la família Cusiné

Una amistat que va perdurar al llarg dels anys i que va ser força important pel vincle que van establir i per la repercussió que va tenir pel que fa a les investigacions sobre el fet casteller i la seva documentació, va ser la que van tenir Fèlix Cusiné i Pere Català Roca.

Tot i viure a Barcelona, Pere Català, com a vallenc, va mantenir la seva passió i admiració pels castells que ell anomenava “hominals” per a distingir-los dels de pedra, i va fer na gran tasca de difusió del fet casteller al llarg de tota la seva vida: conferències, articles, cròniques, llibres, membre de jurat de concursos… Català va ser una de les personalitats que durant més temps va assistir al dinar de Festa Major a casa dels Cusiné.

Dins de les converses que mantenien els 2 amics sorgien diferents temes castellers, sent el dels “castells impossibles” un dels que més interès va tenir al llarg de la seva amistat, ja que van investigar si mai s’havia fet un castell de deu pisos o trobar la prova definitiva del 4 de 9 sense folre.

Un altre tema que va captivar a Cusiné va ser la visita d’Anselm Clavé a Vilafranca durant la Festa Major de 1863 convidat pel seu amic Eduard Vidal i Valenciano, ja que 4 anys després, el músic va compondre “Los Xiquets de Valls”, fet que segons diversos autors seria l’origen al nom dels castellers vallencs.

Partitura de l’obra d’Anselm Clavé “Los Xiquets de Valls”

Per Fèlix Cusiné, qualsevol troballa que fes referència a l’activitat castellera era motiu de satisfacció, i poc abans de 1955, va topar-se amb n quadre que li va cridar l’atenció. Va trobar-lo en un antiquari de Barcelona. Al quadre trobem traços “goiescos” (un estil del que Francisco Goya (1746-1825) va crear escola), l’estructura recorda a les construccions del Ball de Valencians, la indumentària curiosa dels membres de la construcció (que ja porten les camises rosades), i l’acció està ubicada al portal del Bisbe. Tot i que aquesta obra podria estar inspiraa en gravats antics, hi ha un tret que afavoreix l’antiguitat de la pintura: l’arcada que apareix entre les dues torres va enderrocar-se el 1823. Per reafirmar aquesta idea, per poder atorgar els 200 anys d’antiguitat al quadre, cal buscar una notícia que mostrés que abans de 1823 s’havien fet actuacions castellers a Barcelona, notícia que va sortir a la llum el 2010 arrel d’una investigació dels reusenc Joan Bofarull Soler, que explica que al juny de 1807, amb motiu de la canonització del beat Josep Oriol, els Ball de Valencians van fer castells a Barcelona.

Quadre adquirit per Fèlix Cusiné a principis dels anys 50 a Barcelona fet amb al tècnica de pintura a l’oli sobre tela.

Fèlix Cusiné, com una mostra més de la seva predisposició a participar de tot allò que fos positiu pels castells, va ser un dels vocals de la primera junta del primer Patronat dels Castellers de Vilafranca. Es va crear al 1954, i estava format per diferents membres actius de la colla local.

Anys després, al 1962, els administradors de la Festa Major de Vilafranca van decidir que l’actuació castellera d’aquell any fos un concurs, amb el corresponen jurat i bases, on només van participar les dues colles vallenques, la Vella i la Muixerra, i per aquest “curiós” format, en diferents llibres i estudis, aquest concurs no es contempla com a tal. La colla guanyadora va ser la Colla Vella completant el 2 de 7 i el 4 de 8.

Arribats a aquest punt, cal destacar que durant la dècada dels anys 60 van sorgir diferents iniciatives per a construir monuments castellers.

A l’any 1961, gràcies a la iniciativa del vilafranquí Alfons Chulvi Revoltós, es va fer pública la noticia de que Vilafranca acolliria un monument casteller de Josep Cañas Cañas. Aquest monument no seria el 4 de 8 que Cañas tenia en ment des de feia anys, sinó un pilar de 5.

Es va obrir una subscripció popular per a pagar les 300000 pessetes en que estava pressupostat el monument, i entre d’altres, participaren Oriol Rossell (fundador dels Castellers de Vilafranca) i com no podia ser d’una altra manera, la família Cusiné (vegeu l’article del Pati Digital sobre els monuments castellers d’arreu del país)

L’escultor Josep Cañas amb el matrimoni Cusiné-Vila i la seva filla.

La inauguració va tenir lloc durant la Festa Major de 1963, amb la presència de l’abat de Montserrat Aureli Marià Escarré, i s’alçaren simultàniament pilars de 5 per part de sis colles: les dues vallenques, la vilafranquina, la vendrellenca, l’arbocenca i la Vella de Tarragona, i un pilar de 4 per part del Cos de Castellers de Barcelona (en la que seria la seva última aparició).

Fèlix Cusiné davant del monument als castellers moments abans de la seva inauguració

El projecte del 4 de 8 de Cañas va tirar endavant i es va poder veure fet realitat a El Vendrell, però tot i que la primera fase del moment va quedar enllestida el 1969, no va ser fins el 1976, coincidint amb el 50è aniversari de la colla vendrellenca, quan es va completar.

Per la Candelera de 1964, a la Sala Municipal de Valls, es va inaugurar una exposició sobre motius castellers: programes, fotografies, … i la maqueta d’un monument casteller de Josep Busquets Òdena (un 4 de 9) que es volia projectar a Valls. Finalment, per Sant Joan de 1969 es va inaugurar un altre monument en forma d’obelisc del mateix artista.

Fèlix Cusiné i Pere Català Roca davant de la maqueta del 4 de 9 proposat per Josep Busquets exposada a la Sala Municipal de Valls.

L’ambient casteller a inicis dels anys 60 era ensopit, fet que es reflecteix en les cartes escrites per Fèlix Cusiné aquells anys. Però al 1964, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, la firma “Jorba Preciados” organitza un concurs de castells a celebrar al Portal de l’Àngel. Com a jurat, juntament amb representants de les colles, tenien a l’industrial Antoni Pruna, l’escultor Josep Cañas i Pere Català. Les tres edicions del concurs de Can Jorba que es van f r (1964, 1965 i 1966) van ser guanyats per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tret que va fer que els vendrellencs reaccionessin i carreguessin per primer cop el pilar de 6 el 1967, iniciant així una lluita entre les dues colles.

Com ja hem comentat abans, les cartes entre Fèlix Cusiné i Pere Català eren una mostra de la realitat castellera del moment arreu del territori i de l’evolució de les diferents colles. Per exemple, el 1958, per la diada de Sant Fèlix es van poder veure dos 4 de 8, un per part dels Nens del Vendrell i un altre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que feia 24 anys que no el descarregava, i algunes demostracions d’alegria dels vallencs van convertir-se en provocacions cap als seus rivals, esdevenint en una batalla campal al mig de la Plaça de la Vila. Pel que fa a la colla local, a les seves actuacions de vigília i Sant Ramon van plantar els únics 3 i 4 de 7 de la temporada.

4 de 8 descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per Sant Fèlix de 1958

Per la Festa Major de 1960, pels Castellers de Vilafranca va suposar la recuperació del 4 de 7 amb agulla després de sis anys, i fins i tot van fer dos intents de torre de 7 (els primers amb camisa verda) moments després d’assolir el seu sostre casteller amb el 4 de 7 amb agulla. Sembla ser que van poder reunir castellers considerats de primer nivell que havien participat a d’altres colles, però els resultats no van ser els desitjats.

Intent de torre de set dels Castellers de Vilafranca el dia 31 d’agost de 1960

Amb la mort de Fèlix Cusiné, el poeta vilafranquí Antoni Massanell li va dedicar una poesia on queda reflectida la passió de Cusiné pels castells i l’estimació per la plaça vilafranquina. La poesia, datada a Vilafranca el 15 de gener de 1967 es titula A la memòria de Fèlix Cusiné:

Com la recordo, amic, la Vila en festa

i enmig la plaça –o món curull d’encís!-

l’hi veig encara, rialler, feliç,

lloant dels castellers la seva gesta.

Ara em diuen que ets lluny. Mes se m’entesta

creure que resta intacte el teu somrís

i que any rere any, en el moment precís,

vindràs per celebrar la nostra Festa.

No puc desarrelar-te’n, no! ¿Tu absent

quan de l’agost en ser a les acaballes

el cor et bat al ritme de les gralles

mentre aixequen castells la nostra gent?

Just som l’hivern, però. Dorm, doncs, i en calma:

Prou que et deixondirà el dring d’una Palma.

Un mes després de la seva mort, Pere Català Roca, en un article publicat al setmanari barceloní Destino l’11 de febrer de 1967 i titulat “Sugerencia al ayuntamiento de Villafranca: La creación del premio Cusiné”. En ell, Català descriu la figura de Cusiné i tot el que va representar dins l’àmbit casteller. Aquesta idea, aquesta iniciativa, tot i que l’alcalde de l’època a Vilafranca era simpatitzant dels castells, no va prosperar.

Amb aquests quatre articles sobre Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès que hem publicat, us hem volgut acostar aquest llibre tan interessant sobre una família apassionada pels castells, la implicació amb la seva vila, la importància que encara avui dia té pels vilafranquins la diada de Sant Fèlix, una passió que es va transmetre durant tres generacions entre pares i fills, i unes petites pinzellades sobre la creació dels Castellers de Vilafranca i la relació que tingueren als seus inicis amb colles com els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Advertisements

4 Responses to Cent anys de castells (i part IV)

  1. Pere Ferrando Romeu says:

    Xics:
    He quedat sorprès -agradablement sorprès- de l’extensissim resum que heu fet del nostre llibre. Encara que no ho sembli, al llibre hi han més coses… Bromes a part, haig de reconèixer i felicitar la feinada feta en aquestes quatre entregues per que heu sabut treure l’extracte de tot allò que es desenvolupa al llibre. Això em fa pensar que la persona o persones que s’han encarregat de fer-ho s’han imbuit del seu contingut i s’hi han “enganxat”, com es diu avui.
    Moltes felicitats i la meva sincera gratitut per la divulgació feta.
    Pere Ferrando

  2. T’agraïm sincerament que valoris la nostra feina!

    Moltes gràcies, atentament!

  3. Retroenllaç: Presentació de “Cent anys de castells (1876-1976) Entorn la família Cusiné de Vilafranca” a Granollers « El Pati digital

  4. Retroenllaç: Els Xics presenten el llibre “Cent anys de castells (1876-1976)” a Granollers « El Pati digital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: