Estrangers i catalans que fan pinya


L’objectiu dels castellers és construir torres humanes de fins a deu pisos,  com han aconseguit les millors colles. Es forma una pinya, que n’és la base, amb gairebé un centenar de persones; després es construeix el tronc que culmina en l’element més petit: l’enxaneta. Realitzar un castell requereix esperit de grup i dues o tres sessions d’entrenament a la setmana. Aquesta és una de les tradicions més conegudes del territori català i el 16 de novembre de 2010 va esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.  Els castellers són coneguts per unir persones en una sola peça que desafia la gravetat, que necessita únicament dels seus membres la seva força física. Qualsevol persona s’hi pot integrar i hi ha estrangers que en són un bon exemple.

Els estrangers, els immigrants o nouvinguts vénen pels fluxos migratoris. Catalunya, al llarg de la seva història, sempre ha estat un país de pas. Però, sobretot des de mitjans dels anys 90, ha portat un gran creixement demogràfic Durant la globalització, l’emigració és el moviment social més important i hi ha moltes coses en joc: economia, família, religió, nacionalitat i cultura.

La integració és important pels nouvinguts a l’hora de viure a Catalunya. Necessiten una voluntat per integrar-se, però també una reprocitat. Els catalans també tenen el deure d’interactuar, de no tancar-se, de no fer-se només un “nostre” sinó un “nosaltres”. Amb la cultura, doncs, s’ha d’obrir les portes i difondre-la als nouvinguts perquè aquests també participin amb voluntat.

Faust Pagès Isus, actual president de la colla dels Xics de Granollers. Autoria: Jose Luis Cano

Els catalans obren les portes

Faust Pagès Isus és president de la colla castellera Xics de Granollers. Actualment compten amb un gran nombre de castellers a la colla, alguns d’ells, estrangers. Referent a la incorporació dels diferents nouvinguts entre la colla granollerina, manifesta que la voluntat d’aquests i les “portes obertes” dels Xics es deuen a l’esperit d’auto-superació: “Aquest objectiu dels castellers fa que els integrants donin a conèixer i animin a la gent a participar-hi”. A més a més, afegeix que “els castellers són una forma molt bona d’integració al nou país”. A l’hora de comptar els estrangers que formen part de la colla a l’actualitat, en Faust ho té ben clar: “Nosaltres no fem diferències, tothom és igual. És estranger qui considera que ho vol ser”.

Exemples de superació

En Collins Buko Koroso és un jove kenià de 24 anys que participa a la Colla dels Xics de Granollers. Es va iniciar a la colla dels Xics de Granollers gràcies a una amiga seva, la Duna, que li va aconsellar que visités la colla castellera. Va provar-ho, i des del primer instant es va enamorar. “És una cosa que val la pena provar un cop a la vida. No és un esport qualsevol, és una cosa totalment diferent”.

Collins Buko Koroso, actual membre de la Colla dels Xics de Granollers. Autoria: Jose Luis Cano

Amb el temps que porta aquí, uns 11 anys, el Collins s’ha adonat la seva manera de comportar-se ha canviat. A l’hora de situar-se entre la cultura de Kènia i la cultura catalana en Collins afirma que pot agafar coses de cadascuna, però per sobre de tot, no pot deixar enrere les teves arrels. “És gairebé impossible desfer-me de qualsevol de les dues cultures, les porto massa dintre.”

A l’hora d’expressar el que li aporten els castellers com a persona, el Collins els defineix com una manera de conèixer la cultura d’aquí. I és que el seu accent català tan perfeccionat el delata. Tot i que porta més de deu anys vivint a Catalunya, en Collins ens comenta que encara s’està integrant. Cada dia s’esforça per adaptar-se encara més, per viure d’aquesta manera. Afirma que per a ell els castellers han estat una eina útil per a saber més de la gent d’aquí i per a unir vincles.

Qui també ho pensa és l’Aftab Ahmed, conegut entre els seus amics com a Asher, un pakistanès de 35 anys que actualment resideix a Granollers i participa activament a la colla castellera dels Xics.

L’Asher va iniciar-se al món dels castellers fa aproximadament un any a través d’en Marcos, la persona que li va llogar el pis a Granollers. Ell ja estava integrat a la colla castellera, així que l’Asher va voler anar un dia als assajos per veure’l. Va ser llavors quan va decidir unir-se. Ja des del primer dia, els castellers van proporcionar la samarreta de la colla a l’Asher i li van mostrar una forta amabilitat; “em tractaven com si em coneguessin de tota la vida, cada dos per tres em preguntaven si necessitava res”.

Aftab Ahmed (Asher), membre dels Xics de Granollers. Autoria: Jose Luis Cano

El casteller afirma que a Catalunya el 99% de contactes que té són catalans. Viu amb un català, es va casar amb una catalana, i els seus companys de feina són catalans. “La meva cultura, la pakistaní, no la tinc tan present.” – Me n’he oblidat ja, quasi- riu, l’Asher. Ens comenta que tot i que la religió segueix present a la seva vida, la resta de la cultura l’ha oblidat. “M’he adaptat a la cultura catalana, i tota aquesta gent s’ha adaptat a mi.”

L’Asher coneix diferents castellers que, com ell, són estrangers. A gairebé totes les colles ha conegut alguns: a Badalona, a Salt… A la colla dels Xics en coneix a un parell de llatinoamericans, i a uns quants africans, dels quals l’Asher afirma que en són la majoria. Reconeix que els castellers és una activitat a la qual la participació estrangera és més aviat escassa. Això és degut a què la majoria dels estrangers no coneix aquesta activitat. “Si no t’interesses, mai sabràs de què tracta i el que fan els castellers. Pot fer por al principi, però un cop vaig ser aquí em vaig endinsar en aquest món per quedar-m’hi i practicar-ho com a un esport més.”

També comenta es podria fer més difusió d’aquest tipus d’activitat per promoure-la entre els estrangers mitjançant actes i campanyes, però és important que la persona interessada s’impilqui des del primer moment. El problema és que no és un esport mundialment conegut, com ho és el bàsquet o el futbol, si no que forma part de la cultura catalana. Tot i així, a la Xina, a Santiago i a la Índia fan algunes activitats i festivals semblants als castellers. No és una cultura famosa, ni una activitat que sigui massa atractiva. Potser amb els anys canvia la cosa, però de moment es poden millorar moltes coses.

Extracte de Cocktail de Cultures

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: