Enrenou al món casteller per la presència de publicitat a les camises


L’enrenou va aparèixer en una actuació dels Castellers de Vilafranca el passat 19 d’abril. Durant un viatge a Londres els Verds es van posar sobre les seves camises una samarreta amb la marca cervesera Damm, que havia llogat l’espai per 10.000€. Al dia següent, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va emetre un comunicat recordant l’acord assolit el 2012 en l’Assemblea General, en què es prohibia exhibir ni inserir el nom, marca, logotip i denominació que identifiqués un patrocinador a la camisa pantalons, faixa, mocador o casc, durant les actuacions. També se’ls demanava explicacions als de Vilafranca.

Els Verds enfaixant-se al Regne Unit lluint

Els castellers viuen un dels moments més dolços de la seva història, però el debat sobre la publicitat ho està enterbolint. Més castells construïts, més alts, més colles, major reconeixement, sobretot des que la Unesco el 2010 va incloure aquestes construccions humanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Però el moment coincideix amb una crisi que ha fet que les subvencions i la contractació hagin disminuït. En la recerca d’ingressos algunes colles no han dubtat a lluir marques publicitàries durant les seves actuacions, cosa que ha generat que la Coordinadora els hagi obert un expedient.

A Catalunya unes 10.000 persones, agrupades en 66 colles, la majoria a la província de Barcelona, dediquen dos o tres dies a la setmana, nou mesos a l’any, a la construcció de castells. Es tracta d’una activitat amateur, cosa que els diferencia d’altres activitats com les esportives. No obstant això, segons un recent estudi de la Universitat Rovira i Virgili, les colles tenen un pressupost de 4,3 milions i generen un impacte de 16 milions d’euros. Les quotes dels socis, les actuacions,tot i que la majoria de colles cobren en espècies i actuen per intercanvi amb altres formacions, i les subvencions, són les principals fonts de finançament.

4d7a dels Verds al Regne Unit

La situació de crisi ha fet efecte en les formacions. Els ajuntaments, dels quals procedeix el 70% de les subvencions i contractacions, han reduït les aportacions, per la qual cosa s’han hagut de buscar altres fonts de finançament. Aquí és on rau el problema que està removent al món casteller en els últims mesos. Pot un símbol com el casteller deixar-se “comprar” per una marca? “No estem a favor d’inserir publicitat durant una Diada oficial, però una altra cosa és un acte comercial”, assegura Josep Cabré, president dels castellers de Vilafranca.

Va ser un gest d’agraïment al suport que ens va donar el distribuïdor de Damm a Londres “, assegura Cabré, que manté que les despeses del viatge a Regne Unit van anar a càrrec de la formació i insisteix que” era un acte privat i no incomplim la normativa perquè era samarreta col·locada sobre la camisa “.

Dies després, el 8 de maig, van ser els Castellers de Barcelona els que van lluir publicitat. Aquesta vegada va ser a les fundes dels cascs, durant una exhibició contractada pel Banc de Santander i Ferrari, prèvia al gran premi de Montmeló. Després de l’acte, les xarxes socials recollien fotos i les primeres crítiques, i l’endemà la Coordinadora va tornar a recordar que l’acord de 2012 no distingeix entre actes públics i privats.

Canalla dels Castellers de Barcelona amb publicitat al casc

“Se’ns va demanar que portéssim cascs de pilot, però ens negàrem perquè no estaven homologats, llavors es va acordar que els nostres es cobririen amb una funda del mateix color que els cotxes. La sorpresa va ser quan vam veure que també portava el logotip del banc i de l’escuderia “, assegura Jordi Agut, dels Castellers de Barcelona. “No anàvem a deixar l’actuació penjada, però no hi va haver mala intenció”, s’excusa.El cas és que la Coordinadora ha obert un expedient a les dues formacions, els ha demanat explicacions i no descarta prendre altres tipus de mesures.

Guillem Soler, gerent de la Coordinadora, remarca que els castellers “són una manifestació de cultura popular que es desenvolupa en les festes majors, un context en què la publicitat no té lloc” i recorda que la Unesco parla explícitament d’evitar una imatge comercial. Soler entén la necessitat de compensar la pèrdua d’ingressos, moltes colles tenien convenis amb les caixes provincials que amb la seva desaparició s’han perdut, però defensa altres vies per fer front a les despeses. “La veritat és que hi ha menys diners però hi ha una dotzena de colles en marxa. El principal capital és la capacitat de mobilitzar la gent. Les colles que han desaparegut no ha estat per falta de diners, ha estat per altres motius “, assegura.

4d6a dels Castellers de Barcelona

Finalment Josep Sitjà, dels Castellers de Barcelona, ho té clar: “Es pot perdre un local per falta de recursos, es pot deixar de viatjar, però encara que no hi hagués cap entrada econòmica, seguiria havent castellers, perquè és una qüestió de festa i cultura popular. Aquí el cap de colla no és el que més recursos té o el que més por fa, és el que millor ho fa. Sempre ho he vist així i això no ho canviarà els diners de la publicitat “.

Adaptació de la notícia apareguda al diari El País.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: