‘Instants grans’ de la temporada castellera 2013


La fotografia castellera també està de moda. Els instants que ens regalen els castells, més enllà de la típica imatge del moment culminant de l’aleta, són un potencial que cada vegada desperta més l’atenció de fotògrafs professionals o afeccionats presents a plaça amb l’objectiu sempre a punt per capturar-nos detalls que, sovint, en directe ens poden passar desapercebuts. Els diversos premis que darrerament s’han lliurat dins o fora de l’àmbit casteller, de casa nostra o també de l’estranger, o la proliferació de concursos de fotografia, certifica aquest increment per l’interés en immortalitzar la bellesa de les construccions humanes. En aquest article repassem algunes fotografies de l’any 2013, fetes per diversos fotògrafs que acostumen a viure els fet casteller des d’un angle diferent, mai millor dit. Per aquesta selecció hem demanat als seus autors un títol i una breu descripció de la instantània escollida, on no dubten en destacar paraules com emoció i sentiment, fàcilment perceptibles en qualsevol castell, tingui l’alçada que tingui.

Marc Serarols

1- Desclavant espines
La fotografia castellera et permet atrapar i viure emocions molt personals. Al Poblenou, l’Agnés, mare castellera i la Clara, filla acotxadora, es fusionen en una emotiva abraçada després de vèncer una torre de 8 que se’ls resistia. Espurnes de ràbia, de treball, de superació, però també d’eufòria, d’alegria, de record i d’amor que s’escampen i com un regal, tens la sort d’atrapar i en certa manera commoure’t també amb aquests tan íntims instants.

Desclavant espines ©Marc Serarols

Josep Martí Sedó

2- Sembrant esforços, recollint triomfs
No equidista molt l’alegria de descarregar un 3d6 d’una colla jove que un 5d9f d’una amb anys d’experiència. Els dos han passat pel mateix procés de cultiu, molta dedicació, esforços, energia i fraternitat. Treballar intensament, patir i sobretot recolzar-te amb els companys de colla per acabar celebrant, com en Jaume Galofré, descarregar per primer cop el 4d9sf a la Plaça del Blat amb la Joves de Valls. La roda d’emocions que porta tot el procés del castell arrenca amb els nervis i culmina amb l’eufòria. Estar a plaça és captar i degustar cadascuna d’aquestes emocions.

Sembrant esforços, recollint triomfs ©Josep Martí Sedó

Laia Díaz

3- Sentiments i emocions 
Això és el que em vaig proposar captar quan vaig començar a fer fotografies per les places. El dia de Tots Sants, el Jordi, casteller dels verds, va sortir del folre del seu segon 3de10fm descarregat i un segon més tard va mirar cap al cel. Hi buscava als seus pares. La història del Jordi i la seva família em va commoure. És increïble com l’ésser humà, en un instant d’eufòria col·lectiva, és capaç de fer una desconnexió per tenir un record etern pels qui ens han deixat, però que, en el fons, sempre estaran amb nosaltres.

Sentiments i emocions ©Laia Díaz

Aura Domènech

4- Explosió de sentiments
He escollit aquesta fotografia perquè crec que representa un moment irrepetible on vaig embogir amb el que estava passant.
El 4d9 és un castell molt important per la Colla Joves, i poder-lo tornar a descarregar i fer-ho a Valls, a la plaça on l’havia vist néixer, comportava encara moltes més sensacions.
També l’he escollit perquè després, parlant amb la Marta Ferré (la castellera de la imatge), em vaig quedar ben sorpresa. Em va explicar que no es reconeixia a la foto, que era totalment la “Marta castellera” i que tota la resta havia desaparegut. Aquesta explosió de ràbia i eufòria era el sentiment que ella acumulava a dalt el castell, i quan baixava sortia sense poder-hi fer res.
Va ser fascinant viure-ho des de fora, no m’imagino com deu ser quan has lluitat tant per un castell com la Marta o com en Fede Gormáz, que també apareix a la imatge la seva cara de felicitat merescuda.

Explosió de sentiments ©Aura Domènech

Antoni Coll Lázaro

5- Força i coratge exposats al límit 
De vegades mentre fotografio castells  me n’adono com són capaços de portar a límits inimaginables i de vegades  quasi “sobrenaturals” a les persones. Es el cas d’aquest exemple. Es tracta del Jonathan, casteller dels Xiquets del Serrallo a la Diada de Santa Tecla aquest passat setembre a Tarragona.
Com podeu observar en aquesta instantània, en Jonathan va haver de fer gala de tota la seva “força i coratge” i més, per poder descarregar aquest pilar davant de la seva colla i la seva ciutat mentre tots aquests l’encoratjaven. El que més m’agrada de la fotografia castellera és que em permet immortalitzar records inoblidables.

Força i coratge exposats al màxim ©Antoni Coll

Dani Soler

6- Per fi, ara sí!
Sant Fèlix ’13, Plaça de la Vila de Vilafranca,  a la trentena va la vençuda. El 3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca per fi es descarrega. L’eufòria i l’emoció de la plaça i especialment dels seus castellers, es desferma. Per fi s’ha abatut a la ‘bèstia negra’ de la colla, és un pes de sobre que es treu la gent, com aquest casteller del folre, que ha cregut durant tant i tant de temps en aquesta construcció.

Per fi, ara sí! ©Dani Soler

Marta Bros

7- Fent-nos grans
Sóc fotògrafa i castellera, potser algú dirà que no es poden ser les dues coses al mateix temps, jo dic que sí. Només quan ets part d’una colla i n’has viscut de tots colors a dins, sense importar quin paper concret hi tens, pots arribar a viure moments com aquest. El moment just en què veus que tot l’esforç i la feina feta donen fruit, que ho heu aconseguit, allò que no fa gaire semblava un somni, ara és una realitat i t’adones que us heu fet grans.

Fent-nos grans! ©Marta Bros

Carles Paniello

8- Compartint Tradicions
De vegades les sensacions més intenses no van lligades a aconseguir el castell límit de la colla, o a aconseguir la millor actuació de la història, de vegades el moment que recordaràs per sempre serà un castell de 7 pisos, però fet a l’Índia, el dia que hi ha concurs de castells simultàniament a 1000 places, amb 3000 colles participants, i on els organitzadors de la principal plaça et concedeixen el privilegi de trencar el Dai Handi, davant l’ovació de desenes de milers d’indis!

Compartint tradicions ©Carles Paniello

David Oliete

8- Els emperadors que caminen
Em permeto dir que a Tarragona, la baixada dels pilars caminant és probablement la jornada castellera més màgica. I no ho dic pels castells que s’hi fan, sinó per les emocions, la història i el que significa per les colles tarragonines baixar el pilar de quatre des de les escales de la majestuosa catedral fins al balcó de l’Ajuntament. Aquest 2013 els Xiquets del Serrallo han suat i baixat el seu divuitè pilar consecutiu, fent més gran la seva èpica i demostrant que són els reis del pilar caminant. Recordo molt aquell moment, per mi el millor de la temporada: bogeria ensordidora a la Plaça de la Font mentre la seva menuda enxaneta s’enfilava entre la faixa. Autèntica màgia dels emperadors que caminen.

I de sobte, a l’altra banda de la meva posició, vaig veure una noia jove plorant d’emoció desconsolada, entre els seus aplaudiments. Després vaig saber que era la Candela, una ex castellera dels Xiquets del Serrallo.

Els emperadors que caminen ©David Oliete

Queralt Vegas

9-Sensacions castelleres
La meva afició de fotògrafa em va portar a fotografiar el món casteller, i al veure aquelles estructures, aquelles cares, aquelles ganes d’auto superació, aquelles aletes acompanyades d’aquells somriures i sobretot al veure caure aquells castells i seguidament veure’ls a aixecar-se altra vegada, em va despertar el cuquet. És una cosa que des de petita sempre m’ha meravellat. I vaig tenir el plaer, al gener del 2012, veure néixer aquella colla, una gran colla, una colla de mica en mica va fent els seus passos, passos petits però a la vegada gegants. I la foto que us presento es el penúltim 5d6 que vam fer els Castellers de Berga a aquesta temporada, una temporada que ha estat plena d’experiències, de noves amistats i grans castells per aquesta petita colla.
Recomano a tot fotògraf, que almenys una vegada a la vida pengin la càmera i es posin en alguna pinya o visitin algun assaig per viure les sensacions que tant ens agrada fotografiar.

Sensacions castelleres ©Queralt Vegas

Josep Pont i Roca

10- Caurem però hi tornarem!
En aquest històric any casteller, que en algunes ocasions he pogut gaudir a peu de pinya, he gaudit de grans emocions. La meticulositat a l’hora de preparar la base del castell, el pessigolleig en començar el toc de gralles, la joia immensa en veure fer  l’aleta i l’explosió final d’alegria quan s’aconsegueix descarregar-lo. Però una de les coses que més colpeix del món casteller és aquest esperit de superació, que per molt que caiguin sempre tornen a pujar, la ferma convicció de no donar-se mai per vençuts.

Caurem però hi tornarem ©Josep Pont i Roca

Dani Seró

11- Miris des d’on els miris, els Castells són impressionants 
Quan tothom entra a una plaça castellera busca el millor lloc per veure castells, ja sigui prop de la barra, de l’ombra o prop d’una colla per fer pinya… Però hi ha gent que busca altres llocs, altres mirades, intentant buscar una visió diferent dels castells. El món casteller està ple de detalls per captar amb una càmera fotogràfica, o fins i tot amb un telèfon mòbil. Per això els fotògrafs busquem llocs per tal de sorprendre i poder ensenyar el que molta gent no pot veure, una mirada, un somriure, un petó,un gest, un crit, expressions que a simple vista passen desapercebudes, però que gràcies als fotògrafs es poden gaudir d’elles.
Els castells son impressionants els miris des de baix, des de dalt, des de dins o des de fora. La imatge que envio, és l’inici d’un 9/8 a El Catllar aquest passat mes d’agost.
Es pot apreciar una gran pinya lila. És impressionant veure-la des de el terrat del Ajuntament i just el moment en el que el segon inicia el seu camí fins al seu lloc, al ben mig de la pinya, a trobar-se amb les mans que l’ajudaran, amb el baix que patirà els seus moviments de peus si van maldades, durant uns minuts tots seran un, i tots tindran un paper important. Tant és el número d’aletes, l’important es demostrar el treball a assaig, i fer gran el nom de la colla. Perquè si una cosa bona ténen tenen els castells, és el sacrifici per un bé col·lectiu.

Miris des d’on els miris, els Castells són impressionants ©Dani Seró

David Lecegui

12- La il·lusió de carregar un castell inèdit
Aquí es veu, millor dit, com se sent, que això no és una moda, ni una cosa que s’inculca per obligació. És un sentiment que neix, a la vegada que no es pot evitar sentir que es porta dintre de tal manera, que en el moment que un es supera a si mateix, surt a la llum en forma de crit, llàgrima o abraçada. Aquí en tenim una bona mostra: la il·lusió de carregar un castell inèdit per la colla fins a la data, i aquest afany de superació amb tot l’esforç que això comporta.

La il·lusió de carregar un castell inèdit ©David Lecegui

Mireia Comas

13- L’alegria del debutant
Fer castells és una gran experiència, és difícil explicar la barreja de sentiments que els acompanyen, emoció, por, dolor, il·lusió, patiment, alegria, satisfacció, frustració….I l’adrenalina que desprenen fa que siguin com una droga que no puguis parar de fer-ne i com  a humans que som que els vulguis fer cada cop més grans.
En aquest castell l’Àlex, molt content després de descarregar el primer 4de9 amb folre de la temporada dels Minyons i el seu primer 4d9 a terços.

L’alegria del debutant ©Mireia Comas

Bernat Almirall

14 Eufòria!
Aquesta fotografia és just quan es descarrega el segon 3de10 dels Castellers de Vilafranca per la diada de Tots Sants. Aquell dia vaig anar a plaça amb un objectiu per la càmera, un ultra angular (ull de peix, 8mm), ja que em volia apropar al màxim al castell per tal de captar l’instant precís o un gran moment d’eufòria, abastint l’angle més gran possible per no perdre cap detall de la resta de la plaça. Per a mi és una de les millors fotografies que he fet, ja que et transporta dins del castell i transmet sensacions gratificants

Eufòria! ©Bernat Almirall

Font: Directe!cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: