Els Arreplegats avancen cap al primer castell de 9 universitari

Els Arreplegats de la Zona Universitària caminen decidits cap al 4 de 9 amb folre, un castell de dificultat extrema; i uns 9 pisos que mai no s’han assolit en el món casteller universitari. La colla dirigida per Roderic Pico, «Rode», es marcava la meta d’aquest castell per al segon tram de temporada després que un sector de la colla insistís a provar-lo en un assaig, però sense que fos un objectiu prioritari en aquesta fi de curs 2014-2015.

Prova de 4 de 9 amb folre dels Arreplegats de la Zona Universitària. Foto: AZU

Font: diari casteller

Anuncis

Els Trempats de la UPF, acceptats com a nova colla en formació

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, reunida el passat dia 2, va aprovar l’admissió dels Trempats de la UPF com a colla en formació. D’aquesta manera, la Coordinadora està formada ara per 92 colles, de les quals 12 són colles en formació. Pel que fa a colles universitàries, n’hi ha una desena dins la Coordinadora (dues d’elles en formació). Els Trempats són la colla de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i van començar a assajar al maig de 2014. El curs 2014-15 ja s’han incorporat al circuit de diades universitàries. En la seva presentació a plaça, a la diada dels Llunàtics de la UPC, el 21 de novembre passat, van descarregar tant el tres com el quatre de sis. Fins el moment han descarregat set castells de sis pisos, inclós un tres de sis amb l’agulla.

3d6 dels Trempats de la UPF. Fotografia: CCCC

Font: CCCC

Els Arreplegats s’apunten el primer 3de8 amb folre universitari

Els Arreplegats de la Zona Universitària van aconseguir el primer 3de8 amb folre universitari. Tot i que la construcció va pujar ferma, es va obrir a nivell de quarts que van treballar al límit fins a la descarregada. Era el segon intent de 3de8 amb folre universitari, ja que els mateixos Arreplegats el van intentar per primer cop al 2009. La seva actuació la van saldar amb el 2de7 amb folre d’inici, que també van haver de defensar.

3d8f dels Arreplegats

Primer 2 de 7 amb folre dels Ganàpies

Els amfitrions de la diada, els Ganàpies de la UAB van celebrat el seu 20è aniversari aixecant la seva primera construcció folrada, el 2de7, que van aconseguir carregar al segon intent després que en un primer atac  cedís a pocs segons de l’aleta. La construcció va arribar després del 9de6 de la primera ronda que van descarregar amb tres enxanetes.

2d7f dels Ganàpies

Els Xoriguers de la Universitat de Girona van completar el 4de7 després d’un intent desmuntat, a més del 5de6 i el pd6f.

pd6f dels Xoriguers

Per la seva banda els Bergants del Campus de Terrassa van fer el primer 3de6 amb l’agulla de la seva història, mentre que els Emboirats de la Universitat de Vic i els Marracos de Lleida van completar el 3de6 i el 4de6 respectivament. La diada es va suspendre després de la caiguda del 2de7f dels Ganàpies.

Font: Festa Directe

Els Ganàpies promocionen la seva diada d’hivern amb una paròdia

Dijous se celebra la diada dels Ganàpies de la UAB, en una actuació que es farà a la Plaça Cívica de l’Autònoma a partir de les 3 de la tarda. Els de Bellaterra deixen ben clares les seves intencions parodiant l’anunci de la Loteria de l’any passat:

Font: diari casteller

Les manilles universitàries o com optimitzar recursos

El passat dia 3 de maig, es va viure un moment històric per al món casteller universitari. Els Arreplegats de la Zona Universitària descarregaven el pilar de 7 amb folre i manilles per primer cop a la història, després d’haver-lo carregat tot just fa tres anys (i d’haver fet un intent el mateix dia dia 3). Com una colla universitària, amb un gruix de gent no massa gran i una limitació d’edat, pot assolir un castell emmanillat?

pd7fm dels Arreplegats (3/05/2013) Fotografia: Queralt Moncal

Els Arreplegats, així com la resta de colles universitàries, tenen una limitació d’edat, pel que fa a la gent que forma part de la colla. Per adaptar-se a aquest fet, fan construccions diferents a les convencionals, afegint-hi un folre o unes manilles a castells que, a priori, no en porten, com ara l’esmentat pilar de 7 emmanillat, el 2d7 o el pilar de 6, aquests dos últims amb folre.

2d7f dels Marracos de la UdL (26/04/2012)

Per poder assajar aquest castell, des de la Tècnica havien de solucionar dos problemes. En primer lloc, la poca gent per poder fer un castell emmanillat, i la segona, que tothom es veiés capacitat per a afrontar aquest gran repte. Els dos problemes anaven lligats, així que si aconseguien que la gent es cregués el castell, aconseguien a la vegada, que tothom hi anés als assaigs, i fins i tot que hi pogués entrar gent nova.

Assaig de manilles dels Arreplegats. Fotografia: Andrea Martín

Els Arreplegats van descartar l’opció d’agafar vídeos de colles que fan el pilar de 8 amb folre i manilles i adaptar-lo a les seves necessitats, sinó que van dissenyar un estil propi que els permetés fer manilles amb pocs efectius i amb la màxima seguretat.

Prova a l’assaig dels Arreplegats. Fotografia: Jaume Galofré

El primer pas per fer veure a la colla que el castell era possible va ser fer el pilar de 5, aguantat només amb quatre mans. Una per cada costat, una davant i una darrera. Aquestes van ser, conjuntament amb el nucli, les manilles del pilar de 7, reforçat amb un segones mans darrera. Més mans ja no podien treure, així que es trobaven a tres mesos de la diada i ja tenien el primer pas fet: fer veure a la colla que això era possible i disposar d’un pilar que s’aguantava amb quatre mans.

Com que disposaven de poca gent, van dissenyar un folre basat en una creu, on tothom que hi formava part, portava peu a sobre. Hi havien de posar el mínim de gent possible i aconseguir que hi treballessin sols, sense dependre del pit de darrera, o de l’espatlla del costat. Tothom que no hi anava al folre, era importantíssim a la pinya.

Primer pd6 descarregat pels Arreplegats (15/05/2008)

Finalment, van aconseguir un folre i unes manilles formats en total per 43 persones, incloent-hi una persona a cada formatget del folre, per donar solidesa al nucli i sobretot a la creu formada per les rengles de mans i les de laterals. Aquesta persona era clau perquè els primers cordons del folre s’hi poguessin recolzar, o si per cap motiu el pilar perdia la vertical i alguna persona de manilles necessitava posar el peu.

Quan van estar definides les posicions de folre i manilles, els Arreplegats van assajar tres cops per setmana, per formar a la gent i fer que tot plegat s’aguantés sobre pinya. El treball es va focalitzar al folre, ja que tothom havia de treballar per compte pròpia i aguantar-se dret. D’aquesta manera, i salvant les distàncies, només tocava fer un pilar de 5 aguantat amb quatre mans.

pd7fm dels Arreplegats vist des de dalt (3/05/2013) Fotografia: Sandra Lacruz

Dels tres assaigs que feien cada setmana, depenent de la gent i de l’evolució del castell, el treballaven de diverses maneres. Al inici i quan no eren gaires, assajaven mig pilar. És a dir, el baix s’agafava a les barres i lligaven mitja pinya contra la paret. La gent de colles grans en general acostuma a reaccionar d’una forma escèptica al veure aquestes proves, però veient els resultats que es va donar, tot indica que és una forma excel·lent per assajar folres o manilles, si no hi ha prou recursos. Si que és cert que al estar agafats a la paret, el nucli no té moviment, però el que volien era que els castellers de folre aprenguessin a treballar sols, gairebé com si fessin un pilar de 3 amb la persona que portaven damunt.

2d7f dels Xoriguers (16/05/2013) Fotografia: Xoriguers

Aquesta era una de les tres parts de com assajaven el pilar de 7, treballant bàsicament el folre. Per assajar la part de manilles, el que feien era fer el pilar de 6 amb el folre a terra, així la gent de manilles aprenia a relacionar-se amb el folre i sobretot amb el quart del pilar, la persona que va sobre manilles. Van arribar a fer setze pilars de 6 amb folre a terra i manilles dalt, tots ells descarregats i, al final, tothom de manilles sabien quina era la seva feina, i va aprendre els vicis del pilar. Aquest vicis no eren més que saber que el pilar sempre anava més a un costat que altre, el terç només necessitava un pèl de pit del contrafort, els primeres havien de fer força en un determinat moment; tot plegat, eren moviments memoritzats per la gent de manilles.

Font: Revista Castells

Aixecant castells des de l’Esquerra Independentista

Un grup de joves impulsa el fet casteller en actes on hi sigui present l’Esquerra Independentista (EI).

No tenen color de camisa, ni els trobareu a les actuacions tradicionals. Els seus castells no pretenen aixecar-se molt amunt, però això sí, l’objectiu és passar-s’ho bé representant una mostra cultural tant viva com és el fet casteller en aquells actes on sigui present l’Esquerra Independentista: són els Xiquets de l’EI, joves components d’altres colles convencionals o universitàries compromesos en la defensa cultural dels Països Catalans, un dels eixos principals a l’Esquerra Independentista.

Els Xiquets de l’EI durant un dels assaigs. Fotogradia: directe!cat

La finalitat d’aquest grup casteller, i no pas colla, com ells mateixos es defineixen, va néixer precisament per introduir els castells en aquells actes on sigui present l’EI, donat que “les colles convencionals normalment no poden participar en actes compromesos ni reivindicatius de les lluites polítiques i socials que afecten el nostre territori“, afirma Lara Correas, una de les impulsores dels Xiquets de l’EI.

Xiquets de l’Esquerra Independentista. Fotografia: Xiquets de l’Esquerra Independentista

Obert a tothom

A poc a poc van sumant adeptes que mai abans havien tingut contacte directe amb el món casteller,  i tot i que assagen a l’Espai Fontana, al barceloní barri de Gràcia, compten amb membres d’altres indrets propers com Badalona o el Baix Llobregat. Tenir experiència castellera o no, no és cap impediment per formar part dels Xiquets de l’EI, ja que estan oberts a tothom que vulgui sumar esforços.

De moment, ja han fet diverses mostres castelleres com les del Fort Pienc,  en actes vinculats amb formacions polítiques o fins hi tot recentment al País Basc, en el marc del Festival Gatze Danbada.

om de dalt d’un castell dels Xiquets de l’Esquerra Independentista. Fotografia: Xiquets de l’Esquerra Independentista

Per participar als Xiquets de l’EI, només cal apropar-se als assaigs que porten a terme els dimecres de 21 a 22 hores, a l’ Espai Jove de la Fontana. També son presents a les xarxes socials, tant a Facebook com a Twitter, on difonen les seves activitats.

Com ja passa al fenomen casteller universitari, consolidat des de fa  uns quants anys,  els Xiquets poden ser també una escola per a formar nous castellers i afeccionats que qui sap, acabaran formant part d’alguna colla convencional.

Font: directe!cat

La canalla castellera universitària portarà casc a partir del setembre

La CCCC va aprovar, en la passada Assemblea, l’obligació d’implantar el casc a les colles universitàries a partir del setembre vinent tot i la disconformitat de les protagonistes. Les colles no veuen clar com podran assumir la despesa.

Des de fa temps no resulta estrany veure castells a plaça on tot el pom de dalt porta casc. De fet, la gran majoria de les colles castelleres convencionals van acabar la temporada 2010 utilitzant aquesta protecció. A partir del mes de setembre vinent, les colles universitàries que formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) també estaran obligades a fer-lo servir tant en assaigs com actuacions.

Proves realitzades als Ganàpies de la UAB. (Fotografia: Queralt Moncal)

Així ho van aprovar les colles membres de la CCCC dissabte passat durant l’assemblea general. No obstant això, els Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), única colla universitària amb dret a vot actualment, van voler manifestar la disconformitat amb la redacció de l’acord de la majoria de les colles homòlogues votant-hi en contra.

L’acord té efectes immediats però a la pràctica no entrarà en funcionament fins el mes de setembre, quan la coordinadora entregarà quatre cascs a cada colla perquè puguin començar el període d’adaptació, el qual finalitzarà el setembre del 2014. Durant aquest primer any i segons queda palès en la redacció de l’acord, les colles “comptaran amb el suport i seguiment de la direcció mèdica i científica de la CCCC”.

Proves realitzades als Ganàpies de la UAB. (Fotografia: Queralt Moncal)

Acord amb la disconformitat dels protagonistes

El vot negatiu emès per Ganàpies “no és un vot en contra de l’ús del casc”, ressalten des de la colla de la UAB, sinó en contra de la “redacció de l’acord”.

Des d’aquest sector del món casteller no es qüestiona l’efectivitat del casc ni la importància de portar-ne però manifesten diverses preocupacions a les quals consideren que, malgrat haver-se votat ja l’acord, no s’hi ha donat una resposta prou ferma. “L’acord ens imposa l’obligatorietat després d’un període de prova sense saber si podrem solucionar aquests problemes o no”, reflexiona Víctor González, president dels Ganàpies de la UAB.

Dies abans de l’assemblea, representants de la CCCC i les colles universitàries es van reunir per posar sobre la taula les inquietuds al respecte. Guillermo Soler, gerent de la CCCC, assegura que s’han tingut en compta i creuen que la pràctica esvairà aquests dubtes: “Comprenem les seves inquietuds perquè en molts casos són semblants a les que van sorgir quan es va plantejar el casc a les colles convencionals”, defensa.

D’altra banda, la crítica també recau en el sistema de vot, un sistema que no obstant això totes les colles van acceptar al firmar la seva entrada a la Coordinadora. De totes les colles afectades directament per l’acord –cinc en total– només van poder votar els Ganàpies ja que són els únics que porten més de dos anys dins l’entitat. “A la reunió prèvia amb la Coordinadora se’ns va exposar l’estudi i les mesures que es prendrien en cas d’aprovar l’acord. Malgrat tot, a l’assemblea ens va quedar clar que no teníem dret a decidir en un assumpte que ens afecta directament”, critica Aina Margenat, presidenta dels Arreplegats de la Zona Universitària (Barcelona).

“Nosaltres estem a favor de l’acord. Tot i així, haguéssim preferit que no fossin les colles convencionals les que decidissin i que s’hagués decidit aquesta obligatorietat després de un període de prova en el que les colles haguéssim pogut comprovar que l’adaptació i l’ús eren favorables”, explica la Núria, presidenta dels Passerells del Tecnocampus de Mataró (TCM). Des de Ganàpies de la UAB es va demanar l’abstenció a les colles convencionals. Tanmateix, només algunes van decidir no votar.

“Hauríem volgut que l’acord s’aprovés amb el vot universitari a favor, per això vam fer les reunions prèvies. Volíem valorar si el tema estava prou madur i ens va donar la sensació que sí però a la mateixa assemblea ens vam trobar amb aquest vot negatiu que no ens esperàvem”, lamenta Soler. No obstant això, el gerent de la CCCC destaca la part positiva del tema: “En el que hi ha un acord clar, també per part de les colles universitàries, és en fer aquesta adaptació amb la voluntat que surti bé. Si els resultats són positius, com esperem, el de menys haurà estat la votació”.

5d6 dels Ganàpies de la UAB a la presó de Quatre Camins

La seguretat com a prioritat

La decisió s’ha pres després de realitzar un estudi sobre la utilitat i viabilitat del casc per a les colles universitàries. “Des de la Coordinadora sempre s’ha insistit molt que el casc no protegeix l’edat, sinó la posició”, recorda Soler tot destacant que quan es va plantejar l’estudi a les colles universitàries la majoria es van mostrar “interessades en veure si per elles també era viable aquesta protecció”. L’ús del casc ja estava aprovat per a les colles convencionals amb independència de l’edat dels components del pom de dalt.

L’estudi s’ha realitzat sobre un total de 24 persones (dosos, acotxadors i enxanetes) de tres colles diferents i els resultats són molt semblants als obtinguts en l’estudi fet a les colles convencionals, motiu pel qual des de la CCCC i NZI Hemlet (empresa fabricant dels cascs), entre d’altres, es va considerar que elscascs de dosos de mida gran –els únics que serveixen als universitaris– protegeixen tant a la canalla de els colles convencionals com de les universitàries.

Proves realitzades als Ganàpies de la UAB. (Fotografia: Queralt Moncal)

Dins les colles universitàries s’han sentit crítiques pel que fa a la “poca representativitat” de l’estudi realitzat. Es critica, per una banda, la dimensió de la mostra (24 persones) i per l’altra, el fet que l’estudi s’hagi fet adaptant el realitzat temps enrere per a les colles convencionals. “No es va fer cap estudi per un casc específic que reunís les nostres necessitats especials, sinó que s’utilitzà l’estudi anterior i, en relació a aquest, es va mesurar l’efectivitat del casc de dosos convencional sense tenir en compte que en alguns casos aquest és massa petit per a la nostra canalla”, critica Aina Margenat.

No obstant això, des de Passerells no es mostren tan disconformes amb l’estudi realitzat: “Creiem que podia haver estat més complert però també entenem que no és econòmicament viable fer un nou estudi específic per a la canalla universitària ni crear cascs nous”, justifica la seva presidenta i afegeix que “dins de les opcions possibles” s’ha triat la millor.

4d8 dels Arreplegats (primer castell de 8 pisos universitari de la història, 8/05/2008)

4d8 dels Arreplegats (primer castell de 8 pisos universitari de la història, 8/05/2008)

“L’efectivitat del casc per absorbir l’energia d’impacte en cas de caiguda depèn del pes del crani i és independent del pes de l’individu. Com que no existeixen diferències significatives en les mesures antropomètriques del crani en els dos grups, podem concloure que l’efectivitat del casc és la mateixa per a les colles universitàries i per a les colles convencionals”, sentencia l’estudi.

La por de no poder finançar la compra de cascs

Ateses les dificultats de finançament que constantment han d’afrontar les colles universitàries, les quals depenen principalment de les subvencions de les universitats a les quals estan adscrites, moltes veuen en l’obligació de l’ús del casc un problema.

En aquest aspecte, Guillermo Soler admet que les colles universitàries són diferents i per això mateix hi ha el compromís des de la CCCC “d’ajudar a buscar solucions, les quals poden ser diverses i fins i tot diferents en cada cas”. “De moment, la junta ha aprovat lliurar a les colles universitàries quatre cascs gratuïtament per tal que puguin començar a treballar” a partir del setembre, sentencia.

Font: xarxanet.org

Es crea una colla castellera universitària a Vilanova, els Llunàtics de la UPC

Recentment s’ha fundat a Vilanova la vuitena colla castellera universitària, els Llunàtics de la UPC de Vilanova. L’han impulsat dos castellers de Vilafranca i dos bordegassos de Vilanova. Aniran amb camisa blava.

La vegueria Penedès és terra de castells, i ja no només apareixen colles convencionals arreu del territori, sinó que també s’acaba de crear una colla universitària.

El passat 1 de febrer se’n va fer l’assemblea fundacional, tres mesos després que els seus impulsors, dos membres dels Castellers de Vilafranca i dos dels Bordegassos de Vilanova, comencessin a donar veus entre els estudiants de la Universitat Politècnica sobre les seves intencions.

La idea del nom triat, Llunàtics, els va va donar un professor de la pròpia UPC, en al·lusió al motiu amb el qual es coneixen la gent de Vilanova, i que és molt popular a la ciutat. El color de la camisa serà el blau fosc, pel fet de ser Vilanova un municipi marítim.

El cap de colla Lluís Montané explica que els quatre fundadors “som universitaris que ens coneixem de fa temps, volíem formar part d’una colla universitària i per problemes de transport, no veiem factible anar a Barcelona o a Tarragona”, i se’ls va acudir de crear colla a la capital del Garraf. Les motivacions principals de crear una colla universitària per part de quatre castellers en actiu són, segons Montané, “el bon rotllo que hi ha dins d’una colla” i el fet que “si en una colla normal no fas gran cosa, aquí et dóna opció a poder adquirir més experiència”.

El primer assaig el faran el dilluns 18 de març a les 5 de la tarda al pati interior de l’edifici de la Politècnica; en faran els dilluns a les 5 i els dijous a la 1 del migdia. Entre 20 i 30 persones els han mostrat interès de fer-se castellers, però la massa crítica és molt més àmplia. A la UPC hi ha actualment 1.200 estudiants, 160 professors i una seixantena de personal administratiu, que poden formar part dels Llunàtics. A més, Montané convida a formar-ne part a qualsevol estudiant de cicles superiors de la vegueria Penedès.

Per donar-se captar castellers, per Sant Jordi faran un taller de castells a la UPC, i si bé la intenció és no fer cap actuació aquesta temporada (que acabaria a principis de juliol), no descartarien fer la seva primera aparició pública a finals de temporada si arrosseguessin molta gent i poguessin disposar ja de les camises blaves que els han de caracteritzar.

Font: La Fura

Es creen els Llunàtics de la UPC de Vilanova i la Geltrú

Una nova colla castellera apareix en el panorama universitari. Es tracta dels Llunàtics de la UPC de Vilanova i la Geltrú. El passat divendres es va fer la presentació de la colla i l’Assemblea fundacional i esperem veure’ls ben aviat pels Campus Universitaris!

Crònica de la Diada d’hivern dels Ganàpies de la UAB

La diada del passat dijous 29 de novembre es va celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona on els amfitrions eren els Ganàpies, acompanyats dels Emboirats de la UVic, els Arreplegats de la ZU i els Passerells del TCM.

La diada va començar amb retard amb els pilars d’entrada: 2pd4 dels Ganàpies, pd4 dels Passerells i un notable pilar de 5 dels AZU descarregat amb seguretat. Els Emboirats no van alçar cap pilar.

pd5 dels Arreplegats (UAB, 29/11/2012)

pd5 dels Arreplegats, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

A primera ronda els amfitrions van alçar el 4d7, el primer intent de l’any. Després d’un primer peu desmuntat van tirar amunt un segon intent ben quadrat però molt lent a la pujada i amb l’acotxador ja col·locat el van desmuntar per la mala quadratura que tenia el pis de quarts, un pis molt insegur. A continuació, els Arreplegats van descarregar el 3d7 amb molt bones mides i segur, el segon de l’any. De nou, els Ganàpies van tornar a intentar el 4d7 amb bones mides i de nou lent i ja amb l’acotxador col·locat van acabar per desmuntar-lo amb grans dificultats, perdent així la primera ronda. Els Passerells van descarregar sense problemes el 4d5 net i van tancar la ronda els Emboirats amb un pilar de 4.

3d7 dels Arreplegats, 29/11/12. Fotografia: Queralt Vegas

3d7 dels Arreplegats, 29/11/12. Fotografia: Queralt Moncal

La segona ronda la van obrir els de verd descarregant el 2d7 amb folre més matiner de la seva història i el primer descarregat fora de casa, un dos molt parat i segur amb alguna petita estrebada per part dels terços i amb el folre molt ben lligat. Els Ganàpies van plantar el 3d7 descarregat més matiner de la seva història, molt segur fins a la carregada i treballat per part de segons i terços del rengle a la sortida de l’anxaneta fins a la seva total descarregada.

3d7 dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

3d7 dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

Els de Mataró van fer el 3d6 descarregat, el mateix que els va quedar en carregat la setmana anterior a Vic i per tancar ronda i, en aquest cas, la seva actuació, els Emboirats van fer el 2d5, un pèl tancat de segons el motiu pel qual els va fer treballar de valent.

2d5 dels Emboirats, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

2d5 dels Emboirats, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

Ja a la tercera ronda, els Arreplegats després d’un primer peu desmuntat de 4d7, varen descarregar aquest amb bones mides i molt tranquil.

3d6 dels Passerells, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

3d6 dels Passerells, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

A continuació els Ganàpies van descarregar el 5d6, molt defensat a tots els nivells i amb uns dels segons del 2 molt assegut.

5d6 dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

5d6 dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

Per tancar ronda, els Passerells van fer el 3d5a amb pinya, acompanyat del pilar de 3 al seu interior.

2d7 amb folre dels Arreplegats, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

2d7 amb folre dels Arreplegats, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

A ronda de millora, els Ganàpies van descarregar un fàcil 4d6a.

4d6a dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

4d6a dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

A ronda de pilars cal destacar el pd5 carregat dels Ganàpies, el qual just després de la carregada va cedir. Arreplegats va tancar amb 2pd4 i els Passerells pd4.

pd5 carregat dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

pd5 carregat dels Ganàpies, 29/11/2012. Fotografia: Queralt Moncal

Aquí no va acabar la diada i, desprès del dinar ofert pels de l’Autònoma, els castellers van poder gaudir de la clàssica actuació de Jaume Barri i de diferents jocs i sopar.

Fotografia de les colles.

Fotografia de les colles.

La propera actuació es realitzarà el 13 de desembre a Girona amb l’assistència de totes les colles del panorama casteller.

Ganàpies: 2pd4, id4d7, id4d7, 3d7, 5d6, 4d6a pd5c

Passerells: Pd4, 4d5net, 3d6, 3d5a, pd4

AZU: Pd5, 3d7, 2d7f, 4d7, 2pd4

Emboirats: pd4, 2d5

%d bloggers like this: