La Vanguardia estrena un canal digital per a la informació castellera

LaVanguardia.com ha posat en marxa aquesta setmana el canal Castellers, dins de la secció de Cultura. El canal està pensat com un espai que englobi tot tipus d’informació sobre el món casteller, des de l’actualitat castellera marcada per l’agenda fins a entrevistes, reportatges i opinió. El mitjà ofereix aquesta informació íntegrament en català a través de set seccions: actualitat, cròniques, entrevistes i opinió, places, TV (amb material audiovisual), agenda i resultats. A més també hi haurà un espai per a la participació dels lectors.

El canal Castellers compta amb tres redactors que informaran in situ de l’actualitat castellera i la col·laboració de proximitat de les colles i de diferents experts castellers que ajudaran a entendre al públic menys habituat les claus del fet casteller.

El Canal Castellers de LaVanguardia.com té un menú específic amb set seccions diferenciades que permeten organitzar i classificar totes les informacions relatives als castellers que es publicaran de forma continuada. L’actualitat al voltant d’aquesta tradició s’englobarà en la secció Actualitat mentre que les cròniques amb tot el que ha passat durant les jornades tindran un espai a la secció Cròniques. Al canal Castellers hi haurà un espai per a entrevistes a personatges destacats així com articles d’opinió en les seccions Entrevistes i Opinió, respectivament.

Els reportatges sobre els diferents punts de la geografia catalana on se celebra aquesta tradició s’inclouran en la secció Places mentre que a la secció TV es poden trobar continguts informatius en format audiovisual. L’agenda amb tots els actes previstos -a la secció Agenda- i els resultats presentats de forma sintetitzada -a la secció Resultats- formen part del menú desplegable de la secció.

Els continguts multimèdia que formen el canal Castellers són elaborats per periodistes especialitzats en la temàtica i que formen part de l’equip de l’agència de comunicació Pauta Media. Els tres redactors informaran in situ de l’actualitat castellera de forma continuada amb la publicació de continguts exclusius.

Font: CCCC

Anuncis

Un documental recull l’experiència castellera de dos nens angolesos

El Canal 33 estrenarà el proper 4 d’abril (22.35 h) No plorar maiun documental internacional que parla de l’experiència de dos nens angolesos que van venir a Barcelona per poder tornar a caminar i del lligam únic que van establir amb els Castellers de Barcelona. Abans, però, se’n farà una preestrena al local dels Castellers de Barcelona (C/ Bilbao, 212-214), el proper dimecres 27 de març a les 20 h, en una sessió oberta a tothom.

No plorar mai retrata de manera íntima la vida de la Cassinda (10 anys) i el Romeo (12 anys), que viatgen a Espanya per a la rehabilitació de greus lesions a les cames. Durant la seva recuperació a Barcelona, descobreixen el poder de la solidaritat a través de les amistats que construeixen en el món dels castells, de la mà dels Castellers de Barcelona. Tots dos són captivats per l’assaig i acceptats com una part més de l’equip.

Filmat durant sis anys, el documental d’una hora de durada relata també la tornada dels nens a casa seva i el desafiament que comporta conciliar les diferents condicions dels dos mons. En podeu veure el tràiler en aquest enllaç.

 Font: CCCC

El ‘3 Rondes’ passa de mitja a una hora de durada amb la versió estiu

La versió estiu a Catalunya Ràdio de l’informatiu casteller 3 Rondes serà en antena de 21 a 22 h des del diumenge 8 de juliol fins al 2 de setembre. Passa, doncs, de tenir mitja hora a Catalunya Informació, a una hora d’antena a Catalunya Ràdio.

La primera mitja hora d’emissió de la versió estiu continuarà sent l’informatiu clàssic, que analitza amb rigor i imparcialitat les diades castelleres més importants de la setmana, amb l’opinió dels protagonistes de la notícia; que ofereix els resultats de la resta d’actuacions i que també tracta les altres notícies relacionades amb el món casteller. En aquest sentit, manté els espais habituals de la Primera i la Segona Ronda, com ara la cobertura de les diades més destacades, els “Altres resultats” de les actuacions castelleres, la “Valoració de les diades”, amb la puntuació de les pinyes de les colles, “L’aleta i la llenya”, la interacció amb els oients a través de la “Xarxa” i “L’agenda” de la propera setmana.

La segona mitja hora del 3 Rondes incorporarà una Tercera Ronda amb un contingut d’opinió evident. Així, oferirà una tertúlia amb convidats que, juntament amb els autors de l’informatiu, donaran el seu parer i ajudaran a analitzar les actuacions de les colles, la seva progressió i l’actualitat castellera, marcada aquesta temporada per la celebració del Concurs de Castells de Tarragona. En aquesta secció, els oients també podran expressar la seva opinió o proposar en directe temes de discussió i anàlisi, mitjançant el Twitter del programa.

Font: CCCC

Estrena d’un nou “Quarts de nou” en dimecres, amb plató i més durada

El programa Quarts de Nou, que arrenca avui a les 20:05, afronta la seva vuitena temporada amb importants canvis en el seu format i continguts. Dels mesos de juny a novembre (inclosos), abordarà cada dimecres tota l’activitat castellera del darrer cap de setmana. L’acord d’intercanvi d’imatges i de coproducció de diades castelleres al qual s’ha arribat amb la XAL (Xarxa de TV Locals), permetrà fer un repàs molt mes ampli de totes les diades d’interès pel món casteller. Aquest repàs es farà de forma analítica i incloent tota una sèrie de reportatges i seccions, que persegueixen el doble objectiu d’aprofundir en la tècnica i els valors intrínsecs dels castells, així com també la divulgació d’aquestos entre el públic no casteller.

El programa es realitzarà cada dimecres en un plató virtual, que ubicat al mig de les principals places castelleres, farà de contenidor de tots els continguts, a més de proporcionar la possibilitat de debatre qualsevol aspecte casteller de fons o d’actualitat. La periodista Raquel Sans Guerra moderarà aquets debats en els quals participaran els més prestigiosos analistes del món casteller. El nou Quarts de Nou i de la mà de l’Elisabet Carnicer, vol potenciar també la participació de tot el món casteller en el programa mitjançant les xarxes socials. I diverses seccions del programa propiciaran que qualsevol colla castellera, de les 65 que ja existeixen, es pugui veure representada en el programa.

L’equip del Quarts de Nou realitzarà també els programes especials que s’emetran per TV3 el mateix dia de les diades principals de la temporada. TV3 oferirà a la Xarxa de Televisions Locals la senyal internacional d’aquestes diades i oferirà aquestes diades senceres i en directe per la web www.tv3.cat/diades. Aquests programes especials a emetre per TV3 seran els corresponents a les diades:

– 1 juliol – Diada de Festa Major de Terrassa
– 22 juliol – Diada de Les Santes a Mataró
– 30 agost – Diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès
-16 setembre – Diada del Primer Diumenge de Festes de Tarragona
– 23 setembre – Diada de la Mercè de Barcelona
– 7 octubre ¬- 24è.Concurs de Castells de Tarragona
– 21 octubre – Diada de Santa Úrsula a Valls

L’acord d’intercanvi d’imatges amb la XAL permetrà també que cada diumenge al vespre el canal 3/24 pugui emetre un espai del Quarts de Nou ones repassaran els castells més rellevants de cada cap de setmana.

Fitxa programa “Quarts de Nou”:
Emissió: Cada dimecres a partir de les 20:00 al 33.
Primera emissió : 27 de juny
Durada: 50 minuts

Director: Joan Ramon Anguera
Presentació: Raquel Sans Guerra i Elisabet Carnicer
Productor : Joan Casas
Realitzador: Antoni Janés
Producció associada de TV3 i Lavinia Productora

Font: CCCC

TVC i les televisions locals augmenten la cobertura de diades castelleres

L’acord signat fa poc per TVC i la Xarxa de Televisions Locals permetrà augmentar ostensiblement el nombre de diades castelleres en què hi haurà presència de càmeres de TV3 o de les diferents televisions locals que pertanyen a la XAL.

Cal destacar la implicació que TAC 12 (Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà), Penedès TV i Canal Blau-Maricel TV (Penedès – Garraf) i m1tv (Maresme) han tingut en l’acord. A més, també hi participen en el projecte: BTV (Barcelonès), Canal Terrassa Vallès (Vallès Occidental), VOTV (Vallès Oriental), Lleida TV (província de Lleida), Televisió de Girona (Gironès i Pla de l’Estany) i El 9 TV (Osona). Totes elles han possibilitat aquest acord d’intercanvi d’imatges de totes les diades i de coproducció del senyal en les diades més importants.

Independentment de la TV que cobreix cada diada, cada diumenge al vespre totes les TV associades a la XAL i TV3 disposen de tots els castells gravats per les seves emissions respectives. I algunes TV locals que fins ara només feien alguna cobertura puntual, estan augmentant la seva difusió de l’activitat castellera.

El passat diumenge 3 de juny, el canal 3/24 va estrenar un espai informatiu del programa “Quarts de Nou“, en què es podran veure tots els castells i fets destacables de les diferents diades del cap de setmana. Aquest espai s’emetrà cada diumenge a les 21.30 durant tota la temporada castellera i tindrà dues reemissions els dilluns.

El nou “Quarts de nou”, que arrencarà el 27 de juny, es beneficiarà de l’acord signat entre TVC i la Xarxa de Televisions Locals per intercanviar-se imatges de les actuacions castelleres. Aquesta serà la vuitena temporada del magazine casteller del 33. I es tracta d’un renovat “Quarts de nou” que canvia la seva emissió als dimecres i duplica la seva durada. Televisió de Catalunya ha volgut fer un gir important en el format del programa, que disposarà de plató virtual, farà un repàs mes ampli i analític dels castells construïts l’últim cap de setmana, tindrà reportatges i seccions divulgatives, i abordarà diferents temes d’interès general en format de debat, amb la presència dels professionals, periodistes i castellers mes representatius.

Televisió de Catalunya preveu també produir el senyal internacional de fins a sis diades importants de la temporada castellera, que cada televisió local podrà personalitzar. TV3 emetrà un “Quarts de nou” especial d’aquestes diades el mateix diumenge i, com ja s’està fent des de fa dos anys, aquestes diades es podran veure senceres i en directe a través de www.tv3.cat.

Tant TV3 com les TV associades a la XAL volen donar també aquest any la màxima difusió televisiva al Concurs de Castells de Tarragona que, com és sabut, tindrà per primer cop dues jornades, amb la participació de fins a 30 colles castelleres.

Font: CCCC

‘Finet i pel mig’ torna a Tac 12, la televisió del Camp de Tarragona

El programa casteller de televisió Finet i pel Mig ha iniciat aquesta setmana la temporada tot coincidint amb els dies previs a les diades de Sant Joan. Enguany, el programa de TAC 12 està presentat pel periodista vallenc Francesc Domènech i compta amb el suport, entre d’altres periodistes especialistes, del tarragoní Alex Alonso. Aquest és l’únic programa televisiu dedicat exclusivament al món casteller que es fa des del Camp de Tarragona i, durant aquesta temporada, s’emetrà el dilluns. Serà, per tant, el primer arreu de Catalunya a donar a conèixer tot el que ha donat de si el cap de setmana casteller. A més, Finet i pel Mig intentarà aportar tots aquells elements més tècnics per auditar setmanalment quin és l’estat de les colles i, a través d’una tertúlia, intentarà també copsar quin és l’estat d’ànim d’unes agrupacions que enguany tenen com a principal objectiu arribar amb les millors condicions físiques, psíquiques i tècniques al Concurs de Castells.

Finet i pel Mig donarà el major protagonisme a les colles del Camp de Tarragona, però sense oblidar les principals colles del país. En aquest sentit, Tac 12 i altres televisions locals de Catalunya han arribat a un acord amb TV3 que facilita la cobertura de totes les diades per part de tots els canals televisius. TAC 12 ha estat un dels impulsors d’aquesta entesa.

Amb l’inici de la temporada, TAC 12 començarà també a oferir com ja és tradició les retransmissions en diferit de les principals diades del Camp de Tarragona. Aquest mateix diumenge serà la diada de Sant Joan des de la plaça del Blat de Valls, que es podrà veure el mateix diumenge a les 6 de la tarda i a dos quarts d’11 de la nit i, el dilluns, a dos quarts de cinc de la tarda. TAC 12 és enguany l’única televisió que oferirà aquesta diada.

Font: CCCC

Els castellers protagonistes de l’humor gràfic de la premsa

Avui us presentem una recerca que hem fet a la premsa escrita del nostre país sobre l’ús del fet casteller en les vinyetes i tires còmiques dels diaris. Els castells han esdevingut la imatge de campanyes publicitàries o de sàtires en el transcurs del temps, pels valors que atresoren o per les característiques de la seva execució. L’adopció com a recurs gràfic, implícitament, certifica la seva popularitat entre la població. La metàfora en el conjunt de la representació no transcendiria si el públic no conegués els castells.

Comencem amb la vinyeta més antiga que hem trobat. Apareix en un exemplar del 3 de juny de 1893 de La Campana de Gràcia. En Aquesta ocasió, Apel·les Mestres Oñós, l’il·lustrador habitual de la publicació aquells anys, va dibuixar la plantada d’un bellugadís tres de quatre net a l’estil dels balls de valencians (3+2+2+1) davant el Congrés dels Diputats per parodiar els equilibris del govern a Madrid arran de la ruïna a la caixa estatal. La Campana va ésser un setmanari satíric català que va prestar molta atenció a la política estatal. La representació d’aquest castell és rigorosa en molts detalls (més informació sobre aquesta vinyeta en aquest enllaç).

La següent vinyeta, relativament actual, mostra com un castell s’enfila i surt de la terra. Desconeixem a quin mitjà correspon però creiem que es podria tractar d’El Periódico. Porta la inscripció “No cabem dins la vinyeta”. No sabem qui n’és l’autor ni quin és el sentit de la vinyeta si és que en té algun…

La Marta Farré, havent llegit aquest article, s’ha posat en contacte amb el Pati i ens ha dit que li sembla que es tracta d’una vinyeta apareguda a El Periódico el diumenge 11 de juliol de 2010 el dia després de la multitudinària manifestació pels carrers de Barcelona (10J) en què el poble català mostrava el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut de Catalunya. Gràcies Marta!

Aquest altre exemple es tracta d’una vinyeta apareguda 6 d’octubre de 2008 en motiu del Concurs de Castells de Tarragona. Va aparèixer a la web d’humor gràfic e-Faro que segons sembla treballen pel Diari de Tarragona. En aquest apareix l’expresident Montilla fent acudits amb els castellers i “criticant” a l’expresident Zapatero.

En aquesta vinyeta apareix un castell que no puja massa recte i una bombolla diu “No t’esveris, que el nostre país és així mai acaba de pujar recte del tot, però aguanta, aguanta…” firmat per “El canonge de la Seu”. En aquest cas es compara Catalunya amb un castell que no va massa bé… tot i no estar bé del tot sempre aguanta! Una comparació molt subtil entre un castell “mogut” i el nostre país “també mogut”. Desconeixem on va aparèixer aquesta vinyeta.

Deixant la secció política de banda, un altre espai on han aparegut vinyetes castellers per tal de reflectir preocupacions socials és en la secció d’economia. En aquest cas us mostrem aquesta vinyeta apareguda al web Euribor on mostra un castell per tal de definir el que és l’economia sostenible. L’autor és J. R. Mora.

La següent vinyeta barreja la política amb la polèmica que va sorgir ja fa temps sobre la publicitat a les camises castelleres. Es mostra una pinya on cada casteller porta publicitat d’un determinat partit polític a l’esquena. Aquesta vinyeta va aparèixer a La Vanguardia el 25 de març de 2011.

T0rnant a la publicitat a les camises, hem trobat aquesta vinyeta de Joan Tharrats apareguda al diari Avui el dia 17 de març de 2011.

Us deixem amb una tira apareguda a El Vallenc després del Concurs de Castells de l’any 2010 en la qual apareix un nét que plorant li diu al seu avi que uns “estranys” homes verds vénen d’un altre planeta… L’autor és l’humorista gràfic i ninotaire vallenc Ga.

Si trobeu més exemple feu-nos-els arribar a: elpati@xics.org i els inclourem de seguida! Gràcies!

(actualització 16/02/2012)

En Josep ens n’ha enviat un parell més que incorporem a l’article:

La primera és de la revista humorística El Jueves. Desconeixem en quin número de la popular revista va aparèixer però aquí el teniu. Clarament és una modalitat de castells molt… especial! (més exemples de castellers “picants” en aquest enllaç).

La segona aportació d’en Josep és la versió d’una vinyeta apareguda al diari Avui cap a l’any 2005 o abans. Es tracta d’una versió en blanc i negre que van fer els Ganàpies a la pàgina 30 de la seva Revista (número 21). Estem encuriosits per saber quin nom hi havia en l’article original tot i que, i valgui la redundància, és molt original la idea que van tenir els Ganàpies!

 

(actualització 04/12/2012)

Aquesta vinyeta va aparèixer a la revista El Jueves (núm. 1853, del 28 de novembre al 4 de desembre de 2012) dins la tira còmica de “Martínez El Facha” (el còmic és KIM) en motiu dels resultats de les eleccions parlamentàries catalanes. Uns “fatxes” volen comprovar si la societat catalana realment volen ser independents i acaben dalt d’un, suposat, 3d10…

foto

(actualització 01/07/2014)

Us convidem a ampliar aquest article amb les vostres troballes (elpati@xics.org). Gràcies!

Diumenge s’inaugura a Barcelona el monument als castellers d’Antoni Llena

Els castellers fan construccions utòpiques que només busquen tocar el cel amb les mans

L’artista Antoni Llena és l’autor del monument de Barcelona als castellers, una escultura pública en un racó amagat i singular, darrere la casa de la ciutat. L’escultura, no exempta de polèmica, neix de la idea de Paul Celan que diu que la identitat és una xarxa que ens pesca. Aquesta xarxa monumental al mig de l’espai urbà que adquireix connotacions populars, que s’alça i que és integradora, s’inaugurarà diumenge (vegeu vídeo)

Vilaweb ha quedat amb Antoni Llena davant l’escultura perquè ens el expliqui el procés artístic, les idees de fons, les vicissituds polítiques que l’han acompanyat i la polèmica que ha mogut, tant per l’emplaçament com pel cost (630.000 euros). Aquí teniu tota l’entrevista:

—Que ve de gaire lluny el projecte?
—Va començar amb un encàrrec del regidor d’Urbanisme, Antoni Acebillo, a final del mandat de Joan Clos, va passar pel mandat de Jordi Hereu i ha arribat fins al de Xavier Trias. El primer el va encarregar, el segon el va desencallar, i el senyor Trias ha fet que arribés a bon port.

—Per què un recorregut tan llarg?
—El projecte va passar per la comissió d’escultures i després es va anar encallant pels despatxos dels regidors d’Urbanisme i de la Ciutat Vella. Fins que ara fa un any i mig els castells foren declarats patrimoni de la humanitat i tot es va precipitar. Van venir les eleccions, el nou govern el va tornar a estudiar i finalment s’ha fet, amb tota la polèmica que l’ha acompanyat.

—Diuen que va ser una conversa amb l’alcalde Trias que va desencallar-ho tot…
—Vaig escriure una carta al senyor Trias, que em va respondre tot seguit. Li vaig explicar el projecte i em va dir: ‘Jo crec que els artistes hi enteneu més que no pas nosaltres’. S’ho va pensar i de seguida em va donar carta blanca. És d’agrair, perquè mai no m’havia trobat que un polític fes confiança als artistes.

—L’escultura s’ha aixecat, finalment, a la plaça de Sant Miquel, darrere la casa gran, com vós volíeu. Per què?
—Aquesta plaça és una mica amagada. La ciutat de Barcelona amaga els monuments singulars, amaga els monuments que li donen personalitat. I si bé era una plaça desgavellada, jo creia que era adient: de primer, per la proximitat amb la csa gran; els castells gairebé sempre es fan a les places de la vila. Després perquè en aquesta plaça hi ha un eix que m’agrada molt, el que enllaça la casa gran amb el palau de la Generalitat, amb la catedral, amb una pervivència d’estils (romànic, gòtic,  renaixentista, barroc, neoclàssic), i que va a morir davant els esgrafiats de Picasso, al Col·legi d’Arquitectes. Considerava molt important aquest eix històric, cultural, de continuïtat, tenint en compte, a més, que sota del monument hi ha les ruïnes romanes. I tot això lliga una tradició, no simplement popular, sinó també cultural i històrica. Per això era el lloc que em semblava ideal i el vaig defensar.


—Sempre dieu que l’entorn arquitectònic i urbanístic és fonamental a l’hora d’aixecar una escultura pública. Aquesta amb què topava?
—Potser amb l’alçada; no podia ser tan alta que s’imposés, que fos arrogant. Però la condició d’escultura transitable fa que perdi monumentalitat, que sigui acollidora. La meva idea era que l’alçada igualés dimensió popular i dimensió institucional. No hi havia d’haver jerarquies. I sembla que s’ha aconseguit.

—I formalment, quin és el punt de partença?
—D’entrada, vaig voler que tingués una alçada que doblés els castells, perquè, si no, hauria estat una escultura figurativa. Aquest caràcter de desafiament dels castells, de pujar sempre més amunt, de voler tocar el cel, sense arribar-hi mai, de tornar a pujar i de tornar a baixar…, això m’agradava molt. Per tant, havia de tenir molta alçada. Però no sabia com formalitzar-la, fins que un dia, que anava a comprar un vi, vaig veure aquestes ampolles que tenen una malla i em va venir al cap que aquesta forma seria una abstracció molt bonica per a fer el castell, perquè conté la idea de cohesió, de fragilitat, de transparència. Vaig agafar aquesta malla, la vaig tenir uns quants dies a l’estudi… me la mirava, hi anava pensant… fins que tot aquest discurs es va anar perfilant. La identitat, diu Paul Celan, és una xarxa que ens pesca.

—I què més?
—Hi ha altra cosa, el gruix de l’acer, que és del mateix gruix de les mans, i es pot encloure amb les mans. De primer, perquè les mans són molt importants per als castellers. Després perquè antigament aquest era un lloc d’artesans. De manera que he volgut treballar aquest acer, que és un material dur i gens dúctil, com si fos orfebreria. I fer parlar un material modern de forma expressiva com si fos antic ha estat una de les dificultats més grosses que hem tingut. Perquè l’acer només es pot torçar mecànicament fins a un cert punt, i això ha demanat un treball tècnic de molta dificultat, que s’ha portat a terme gràcies a uns professionals que són una meravella.

—Diríeu que la fragilitat del monument, lligada a la duresa de l’acer, és un dels èxits de l’obra?
—Aquesta escultura dóna molt de joc. Cada vegada que passo per aquí trobo gent que la fotografia, bicicletes que hi passen per sota, conviu amb les terrasses dels bars… Barcelona és una ciutat que amaga les coses singulars que té, iaixò l’acosta molt a ciutats mediterrànies com Roma, on pots trobar-te la Fontana di Trevi al final d’un carreró. En canvi, això no passa a París, on tot té una gran arrogància. Les ciutats mediterrànies serven amb un gran pudor allò que tenen, i per tant tot s’hi ha de descobrir. I això m’agrada molt.

—Quines dificultats té una escultura pública?
—A diferència d’una peça situada en un espai museístic, que li fa de coixí (ben il·luminada, amb peces veïnes que permeten que el diàleg flueixi…), l’escultura pública no té gens de suport: t’has de barallar amb un entorn que moltes vegades no t’ajuda, canvia la llum, etc. Te la jugues molt. I en aquest sentit, jo sóc un gran defensor de l’escultura pública, perquè és un salt sense xarxa. I per això mateix no vaig fer una maqueta, com fan els arquitectes, perquè pensava: si faig una maqueta i veig com s’enfila potser m’espantaré i l’aniré retallant. I no, vaig voler seguir la meva intuïció. Sense dubtar.

—Encarregar-vos un monument devia ser una manera d’assegurar que no fos folclòric, però devia desconcertar…
—Home, potser sí. Jo sempre he volgut copsar l’esperit dels castells. Allò que més m’agrada de la cultura castellera és el fet que hi ha una gent que s’aplega, sense exclusió de cap mena, i fa pinya per una cosa tan peregrina com mirar de pujar tan amunt com sigui possible. M’agraden aquestes construccions arquitectòniques, utòpiques, sense més finalitat que la de mirar de tocar el cel amb les mans. És una meravella. I aquest és l’esperit que he volgut mantenir. I he volgut que es pogués veure des de dins, com si fos l’ànima del castell.

—Com heu viscut la polèmica sobre el monument?
—Crec que ha estat molt positiva — si bé que negativa en un sentit: a vegades hi ha un afany democràtic, que tothom opini… Està molt bé que la gent opini, però no està bé que la gent cridi. Perquè a vegades aquests crits, aquestes pressions, fan que els polítics cada vegada siguin menys arriscats, siguin menys valents. En el fons són pressions antidemocràtiques. Els polítics diuen: no volem soroll; una altra vegada farem una escultura de manera que ningú no en parli. I això és equivocat. Perquè l’art sempre és arriscat, sempre mou polèmica. Gaudí, quan va fer la Pedrera… i vivim de Gaudí, vivim de Miró, vivim de Tàpies, i de Picasso, que sempre van ser qüestionats. Amb això no vull pas dir que aquesta escultura sigui igual de bona que les obres d’aquests artistes, ni de lluny, sinó que és el temps que jutja les obres. Deixem, per tant, que el temps jutgi també aquesta.

Font: VilaWeb

“Moments” fa un recorregut per la història dels castellers

“Moments”, el programa de TVE Catalunya que repassa fets, històries i aspectes de la vida social i cultural de Catalunya, dirigit i presentat per Raül Díaz va dedicar el seu darrer programa a fer un recorregut per la història dels castellers. Podeu tornar a veure el programa en aquest enllaç.

4d7 de la Colla Nova, Plaça del Blat de Valls 1918

Entre les tradicions catalanes més conegudes i seguides sobresurt la dels castellers: difícilment trobarem un català que no en sàpiga res. El capítol d’aquesta setmana del programa “Moments” s’endinsa en el món casteller.

Les actuals torres humanes, tal i com es realitzen actualment, tenen un origen relativament modern, que no va massa més enllà de principis del segle XIX. La pràctica castellera estava molt centralitzada en el triangle format per Valls-Tarragona-El Vendrell, l’anomenada Catalunya Nova, fins que amb l’arribada de la democràcia l’àrea creix i s’amplia.

Associats a aquesta pràctica, no exempta de risc, hi ha tot un reguitzell de valors que l’han fet mereixedora del reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els castells apleguen veritables multituds de gent. Només a Catalunya actualment hi ha 61 colles. Santa Úrsula a Valls, Sant Fèlix a Vilafranca o Sant Magí a Tarragona són algunes de les diades seguides en directe per milers de persones. Mai els castells havien tingut tant de ressò com ara.

Raül Díaz presenta el programa acompanyat pels Castellers de Vilafranca i la reportera Margaret Rius entrevista l’Anna Guasch, actual presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres, i el Joan Ramon Ocaña, cronista i casteller.

Font: TVE

Els castells com a recurs publicitari

En aquest article pretenem veure uns quants exemples de com el món casteller és utilitzat per diverses empreses per fer anuncis aprofitant els valors del fet casteller. Uns valors d’equip, de companyonia, de recolzament entre uns altres són els que moltes empreses volen transmetre amb els seus productes i per aquest motiu utilitzen imatges o símbols castellers per publicitar-los.

Vegem-ne uns quants exemples. Començarem per aquelles empreses estrictament castelleres, és a dir, aquelles que per un motiu o un altre tenen un estret lligam amb el món casteller i que classifiquem a banda ja que el fet d’utilitzar motius castellers està estrictament lligat al producte que comercialitzen o al propi nom de l’empresa.

Empreses “estrictament” castelleres

a

1. Amunt Disseny

Aquesta empresa es dedica a dissenyar i vendre samarretes castelleres a més de fundes per als cascs de la canalla. En aquest cas doncs, no és estrany que el nom “Amunt” tingui una estreta relació amb el món casteller i al logotip de l’empresa s’hi pugui veure una aleta de l’enxaneta. web

2. Revista Castells

Aquesta revista bimensual tracta el món casteller exclusivament i, de nou, no són estranyes les múltiples referències al món casteller tant en el nom, al logotip i com no al propi contingut de la revista. web

3. L’enxaneta

L’enxaneta “gelats d’altura” és una gelateria amb seu a Palafrugell, Calella i Begur la qual, degut a l’afició del seu propietari, rep aquest nom. En aquest cas a diferència dels dos primers, l’empresa no comercialitza cap producte estrictament casteller però tot i això el seu nom és el d’una peça clau dels castells. web

4. Team Towers

Aquest darrer exemple és un còctel dels tres anteriors. El nom de l’empresa té relació amb el món casteller “Tower=torres” i, tot i no ser estrictament casteller, el producte que ofereix l’empresa té un estret lligam amb el món casteller. Team Towers s’encarrega d’organitzar tallers de castells per a empreses per tal d’ajudar a desenvolupar valors i competències d’equip. web

Seguidament repassarem aquelles empreses no castelleres que per un motiu o altre han utilitzat alguna vegada alguna imatge castellera o alguna representació castellera per tal de promocionar un determinat producte. Tenim constància de molts altres exemples però no hem estat capaços de trobar les fotografies… per aquest motiu des del Pati Digital us animem a col·laborar amb nosaltres buscant altres exemples i enviant-nos-els a elpati@xics.org!

Empreses no castelleres

a

1. Estrella Damm

Aquest empresa potser és la “més castellera” de les no castelleres ja que és la principal patrocinadora del món casteller i està present en la major part d’esdeveniments castellers, començant pel programa Quarts de Nou, passant per les principals actuacions castelleres del calendari i també està present al Concurs de Castells.

Damm es caracteritza per fer anuncis molt creatius i diferents en els quals sense ensenyar cap castell modelitza perfectament les formes i característiques més importants del món casteller. Han fet molts anuncis amb referències castelleres, però n’escollirem dos: un en format imatge i l’altre un mític anunci televisiu…

2. Aliança

Aquesta també és una empresa molt castellera ja que és l’assegurança oficial de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i en diversos anuncis promociona l’assegurança castellera i fa ús d’imatges castelleres explícites. Aquí en teniu un exemple:

3. Amena

Aquesta antiga operadora de telefonia que va passar a mans de France Télécom i posteriorment a la coneguda Orange va fer un anunci en el qual s’hi apreciava un castell molt alt per tal de promocionar els seus productes. Aquesta és la primera empresa d’aquest recull que tot i no tenir cap mena de relació directa amb el món casteller ha utilitzat icones del món casteller per tal de promocionar-se. A més, cal remarcar que per fer aquest anunci es va demanar la col·laboració a castellers de moltes colles per tal de dur-lo a terme. Uns quants Xics hi vam anar a donar un cop de mà (a veure si ens trobeu…!).

4. Iberdrola

Una altra empresa que tot i no tenir cap vincle amb els castells ha utilitzat aspectes castellers és Iberdrola amb aquest anunci tan curiós. Val a dir que s’ha creat un cert debat entorn al fet de considerar als protagonistes com a castellers o escaladors, vegeu LaPinya.cat.

5. Oracle

Aquesta empresa de programari va incorporar una foto d’un castell, concretament un 2d8f que sembla dels Castellers de Vilafranca fet a la plaça Sant Jaume de Barcelona, a la portada del seu sistema operatiu Solaris.

6. AENOR

Recentment ha aparegut a la premsa escrita aquest anunci de l’empresa AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación) la qual  utilitza un dibuix d’un castell amb un color de camisa que sembla el de la Vella de Valls per tal de celebrar el seu 25è aniversari.

7. La Vanguardia

El rotatiu barceloní va utilitzar el fet casteller per tal de promocionar la nova edició de La Vanguardia en català l’any passat. La Colla Jove de Castellers de Sitges va fer un 4d7 a la platja i l’enxaneta duia una Vanguardia en català que ensenyava a una càmera que estava dalt d’una grua. Aquesta imatge havia d’haver estat la portada del número 1 de La Vanguardia en Català però degut a esdeveniments internacionals de gran interès l’imatge va aparèixer finalment a l’interior del diari uns dies després. De totes maneres fou una bona pensada de La Vanguardia el fet d’utilitzar el fet casteller per promocionar la nova edició catalana del rotatiu.

8. “La política”

Sí, sí ho heu llegit bé. Entenent la política com a una empresa, és a dir, un grup de persones que pretenen atreure a gent, també han estat utilitzats símbols castellers. Sabem que en vàries campanyes electorals s’han utilitzat però volem tancar aquest article amb una fotografia força particular. Es tracta de la que es van fer els 6 principals candidats a les eleccions per escollir el President de la Generalitat de l’any 2010 amb els Castellers d’Esplugues. D’una manera o una altra, els polítics també volen “vendre el seu producte” als “seus clients”!

Us convidem a “engreixar” aquest article enviant-nos altres exemples d’aparació dels castells amb fins publicitaris. Envieu les vostres “troballes” a: elpati@xics.org

%d bloggers like this: