Enrenou al món casteller per la presència de publicitat a les camises

L’enrenou va aparèixer en una actuació dels Castellers de Vilafranca el passat 19 d’abril. Durant un viatge a Londres els Verds es van posar sobre les seves camises una samarreta amb la marca cervesera Damm, que havia llogat l’espai per 10.000€. Al dia següent, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va emetre un comunicat recordant l’acord assolit el 2012 en l’Assemblea General, en què es prohibia exhibir ni inserir el nom, marca, logotip i denominació que identifiqués un patrocinador a la camisa pantalons, faixa, mocador o casc, durant les actuacions. També se’ls demanava explicacions als de Vilafranca.

Els Verds enfaixant-se al Regne Unit lluint

Els castellers viuen un dels moments més dolços de la seva història, però el debat sobre la publicitat ho està enterbolint. Més castells construïts, més alts, més colles, major reconeixement, sobretot des que la Unesco el 2010 va incloure aquestes construccions humanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Però el moment coincideix amb una crisi que ha fet que les subvencions i la contractació hagin disminuït. En la recerca d’ingressos algunes colles no han dubtat a lluir marques publicitàries durant les seves actuacions, cosa que ha generat que la Coordinadora els hagi obert un expedient.

A Catalunya unes 10.000 persones, agrupades en 66 colles, la majoria a la província de Barcelona, dediquen dos o tres dies a la setmana, nou mesos a l’any, a la construcció de castells. Es tracta d’una activitat amateur, cosa que els diferencia d’altres activitats com les esportives. No obstant això, segons un recent estudi de la Universitat Rovira i Virgili, les colles tenen un pressupost de 4,3 milions i generen un impacte de 16 milions d’euros. Les quotes dels socis, les actuacions,tot i que la majoria de colles cobren en espècies i actuen per intercanvi amb altres formacions, i les subvencions, són les principals fonts de finançament.

4d7a dels Verds al Regne Unit

La situació de crisi ha fet efecte en les formacions. Els ajuntaments, dels quals procedeix el 70% de les subvencions i contractacions, han reduït les aportacions, per la qual cosa s’han hagut de buscar altres fonts de finançament. Aquí és on rau el problema que està removent al món casteller en els últims mesos. Pot un símbol com el casteller deixar-se “comprar” per una marca? “No estem a favor d’inserir publicitat durant una Diada oficial, però una altra cosa és un acte comercial”, assegura Josep Cabré, president dels castellers de Vilafranca.

Va ser un gest d’agraïment al suport que ens va donar el distribuïdor de Damm a Londres “, assegura Cabré, que manté que les despeses del viatge a Regne Unit van anar a càrrec de la formació i insisteix que” era un acte privat i no incomplim la normativa perquè era samarreta col·locada sobre la camisa “.

Dies després, el 8 de maig, van ser els Castellers de Barcelona els que van lluir publicitat. Aquesta vegada va ser a les fundes dels cascs, durant una exhibició contractada pel Banc de Santander i Ferrari, prèvia al gran premi de Montmeló. Després de l’acte, les xarxes socials recollien fotos i les primeres crítiques, i l’endemà la Coordinadora va tornar a recordar que l’acord de 2012 no distingeix entre actes públics i privats.

Canalla dels Castellers de Barcelona amb publicitat al casc

“Se’ns va demanar que portéssim cascs de pilot, però ens negàrem perquè no estaven homologats, llavors es va acordar que els nostres es cobririen amb una funda del mateix color que els cotxes. La sorpresa va ser quan vam veure que també portava el logotip del banc i de l’escuderia “, assegura Jordi Agut, dels Castellers de Barcelona. “No anàvem a deixar l’actuació penjada, però no hi va haver mala intenció”, s’excusa.El cas és que la Coordinadora ha obert un expedient a les dues formacions, els ha demanat explicacions i no descarta prendre altres tipus de mesures.

Guillem Soler, gerent de la Coordinadora, remarca que els castellers “són una manifestació de cultura popular que es desenvolupa en les festes majors, un context en què la publicitat no té lloc” i recorda que la Unesco parla explícitament d’evitar una imatge comercial. Soler entén la necessitat de compensar la pèrdua d’ingressos, moltes colles tenien convenis amb les caixes provincials que amb la seva desaparició s’han perdut, però defensa altres vies per fer front a les despeses. “La veritat és que hi ha menys diners però hi ha una dotzena de colles en marxa. El principal capital és la capacitat de mobilitzar la gent. Les colles que han desaparegut no ha estat per falta de diners, ha estat per altres motius “, assegura.

4d6a dels Castellers de Barcelona

Finalment Josep Sitjà, dels Castellers de Barcelona, ho té clar: “Es pot perdre un local per falta de recursos, es pot deixar de viatjar, però encara que no hi hagués cap entrada econòmica, seguiria havent castellers, perquè és una qüestió de festa i cultura popular. Aquí el cap de colla no és el que més recursos té o el que més por fa, és el que millor ho fa. Sempre ho he vist així i això no ho canviarà els diners de la publicitat “.

Adaptació de la notícia apareguda al diari El País.

Resultats de la primera enquesta del Pati

Avui us presentem els resultats de la primera enquesta del Pati Digital que tenia com a pregunta Què n’opines de la publicitat a les camises? Aquesta pregunta va ser fruit de la polèmica sorgida fa uns mesos degut a la possible incorporació de publicitat a les camises dels Castellers de Vilafranca que es va desmentir, per part de la colla vilafranquina, dies més tard.

La Coordinadora va tractar el tema a l’assemblea ordinària i va decidir impossibilitar la inclusió de publicitat a les camises amb 565 vots a favor, 65 en contra i 30 en blanc. A banda de l’assemblea de la Coordinadora, la notícia també va generar diverses reaccions als mitjans de comunicació i entre els articulistes més rellevants del panorama periodístic.

A l’enquesta del Pati han participat un tota de 43 persones i amb un total de 26 vots ha guanyat la postura en contra de publicitat de les camises al·legant que les camises no s’han “d’embrutar” amb publicitat i donant l’opció a les colles de tenir patrocinadors per activitats puntuals o durant tota la temporada. Podeu consultar els resultats i els comentaris al següent enllaç.

Avui obrim una nova enquesta que trobareu a la barra lateral dreta del Pati que pregunta Creus convenient fer el Concurs de Castells de Tarragona en dos dies? i té quatre possibles respostes que es poden escollir.

L’assemblea de la CCCC aprova els acords proposats de seguretat, patrocini i amateurisme.

L’assemblea ordinària de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va aprovar ahir tots els acords proposats per la junta de l’entitat, i que abasten qüestions com la seguretat, la voluntat de definir els valors dels castells, el respecte al compromís de no portar publicitat a la camisa els pròxims dos anys, l’amateurisme de l’activitat i la necessitat que el canvi de colla en els menors es faci amb el consens de les dues colles afectades. L’assemblea es va celebrar a l’Antiga Audiència de Tarragona, amb l’assistència de 44 de les 60 colles que actualment formen la Coordinadora, de les quals 41 tenien dret a vot. L’assemblea també va servir per oficialitzar el canvi de presidència de l’entitat, ja previst, que va passar de Miquel Botella (Castellers de Sants) a Anna Guasch (Colla Jove Xiquets de Tarragona).

Pel que fa als acords proposats per la junta, tres d’ells es van aprovar per unanimitat. El primer era, de fet, tot un bloc de vuit recomanacions referides a qüestions de seguretat, incloent-hi el casc dels dosos (després de dos anys d’estudi es considera que la seva eficàcia està provada i l’objectiu és que aquesta temporada acabi amb totes les colles fent-lo servir). També es va aprovar per unanimitat iniciar un procés participatiu obert a totes les colles per mirar de definir els valors del fet casteller, amb la voluntat de presentar-ne els resultats a l’assemblea de l’any vinent. Finalment, l’altre acord que va tenir un suport total dels assistents va ser el que remarcava que les colles “es comprometen a mantenir la naturalesa no lucrativa dels castellers en la seva activitat castellera”.

D’altra banda, l’acord que feia referència al patrocini en l’activitat castellera i la impossibilitat d’incloure publicitat a la camisa castellera com a mínim els pròxims dos anys es va resoldre amb 565 vots a favor, 65 en contra i 30 en blanc. Val la pena remarcar que el que es votava no era sobre la publicitat en ell mateixa, sinó un recordatori de que fins al 2012 continua vigent un conveni en el què “no es contempla que el patrocinador principal [Damm] tingui el dret d’estar present en la indumentària castellera de les colles, el que exclou en conseqüència la possibilitat d’incloure publicitat a la indumentària castellera per part de cap colla”.

Finalment, l’altre acord que va haver ser sotmès a votació feia referència als canvis de colla en el cas dels menors de catorze anys. L’acord, aprovat amb 440 vots a favor, 120 en contra i 100 en blanc, estableix que aquest canvi s’haurà de produir amb el consens de les dues colles -excepte si el menor ja fa dos anys que no està actiu en la primera- i que en cas de conflicte la CCCC actuarà com a mediadora. La filosofia de l’acord, relacionada amb l’amateurisme de l’activitat castellera, és impedir que algun pare es pugui plantejar el canvi de colla amb finalitat lucrativa.

FONT: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya

¡Ah del castillo o castillos!

 

Columna de Quim Monzó publicada a La Vanguardia (23/03/2011) sobre la polèmica oberta al món casteller de portar o no portar publicitat a les camises.

Anteayer, nuestras páginas asalmonadas explicaban el dilema al que se enfrenta el mundo casteller. La pasión por los castells ha llegado a cotas nunca imaginadas. El terreno que pierde la sardana lo gana la afición a subirse unos encima de los otros. Los castells son una práctica que puede considerarse deportiva y de riesgo, y el deporte y el riesgo están hoy muy valorados. En la sardana el único riesgo es quedarte embobado observando el curioso fenómeno que con pluma magistral describió Salvador Oliva:


“Quan saltironeu cofoies,
tant si sou dones com noies,
tots els davants desfermats
us van descompassats”.

Nunca en la historia de los castells había habido tan buenos registros, la Unesco los ha declarado patrimonio de la humanidadymontan y desmontan castells hasta en el Vallespir y en Mallorca, lugares donde ni borrachos hubiésemos imaginado que un día habría. Pero toda esa pujanza exige dinero.

Y ¿cómo se consigue dinero hoy en día? Pues a base de subvenciones o de publicidad. Y, como la cosa está muy chunga, abase de subvenciones las colles sólo consiguen entre el 15% y el 20% de sus ingresos, y está bien que esa cifra no aumente.

Así las cosas, parece lógico que se planteen poner publicidad en sus camisas. El reportaje de las páginas asalmonadas detallaba qué colles están interesadas en la publicidad y qué colles la rechazan por considerar que es un desprestigio y una amenaza al amateurismo. Visto lo que supuso el hipócrita amateurismo de los Juegos Olímpicos, es inocente pensar que a estas alturas se puedan menospreciar así como así unos ingresos. Hacer las cosas bien exige esfuerzo, inteligencia y mecenas. Los castells han entrado en una dimensión tal que ya no hay marcha atrás. Que alguien se oponga a la publicidad en las camisetas es residual. ¿Acaso algunos no se opusieron también a que las mujeres se integrasen en los castells? ¿Acaso no se opusieron otros a que los niños llevasen casco? ahora, sin ningún problema, las mujeres forman parte de las colles y los niños llevan casco. Y sanseacabó. En 1984, los Nois de la Torre llevaron en sus camisas publicidad de Vicsan, una constructora.

¿Acaso fue un ultraje? ¿A qué tantos remilgos? Los castells llevan un impulso tremendo, y para mantenerlo es imprescindible el dinero de las empresas. Negarse a llevar publicidad en las camisas es intentar echar el freno de mano e impedir la evolución lógica. El mundo casteller haría bien en evitarnos el espectáculo simplón que durante años nos ofreció el FC Barcelona, debatiendo sobre la virginidad de su camiseta, para acabar ahora con el logo de la Qatar Foundation. Para que la jugada fuese redonda, la gran noticia sería que alguna colla luciese el logo de Cacaolat. Eso significaría que, a pesar de haberlo saqueado sin piedad, Ruiz Mateos no habría conseguido acabar con nuestro mejor batido de chocolate.

Enllaç a l’article de Quim Monzó.

%d bloggers like this: