Per Sant Jordi, castells a Granollers!

santjordi2013

Anuncis

Propostes castelleres per aquest Sant Jordi

A les portes de la setmana de Sant Jordi, avui us presentem tres propostes literàries de temàtica castellera per aquest Sant Jordi. Els dos primers són llibres infantils i el darrer per a adults.

Els castellers

NÚRIA FONT (text)

MARTA MONTAÑÁ (il·lustracions)

Editorial Cruïlla. Barcelona, 2013

La protagonista de la historia és l’Anjali, una nena que fa poc que ha arribat a Catalunya des del seu país, l’Índia. Sempre està corrent amunt i avall, i cada cop que no la veuen saben que s’estarà enfilant per algun lloc.

1

Un matí a l’escola, la mestra els hi explica als nens que aquell diumenge és la diada de Sant Iu i els hi diu que hi haurà castellers. Els hi ensenya fotografies i diferents imatges i l’Anjali està sorpresa i fa cara de no entendre res.

2

De manera molt senzilla els nens coneixen quin és l’origen dels castells i com es va convertir en una tradició que ha perdurat al llarg del temps, i per la tarda viuran l’experiència de veure un assaig casteller. L’Anjali està fascinada i totes les paraules noves que coneix (pinya, faixa, pom de dalt…) li semblen màgiques però s’espanta en escoltar un soroll peculiar i diferent que no havia escoltat mai: les gralles.

3

Per la nit, a casa, explica tot emocionada l’experiència que ha viscut i el que ha après sobre els castells, i el pare li explica que al seu país existeixen els govindes.

4

La diada de Sant Iu ha arribat, i l’Anjali va a casa de la seva amiga Ona acompanyada del seu germà Raj per veure la diada des del balcó.

5

Després de l’últim castell l’Anjali tanca els ulls i s’imagina que ella és l’enxaneta…

Els castellers pertany a una col·lecció de llibres editats per l’Editorial Cruïlla dirigida als infants a partir de 2 anys que vol introduir als més petits en el món de les festes i tradicions de la nostra cultura: Sant Jordi, la Castanyada, Sant Joan… Aquests contes estan escrits en un llenguatge molt senzill i de fàcil entesa pels infants, i els textos curts van acompanyats de combinacions d’imatges reals i il·lustracions fetes amb colors cridaners i llampants pensant en els més petits.

La Superlola i l’enxaneta

MERCÈ ARÀNEGA

Editorial Baula. Barcelona, 2013

 Avui ha plogut, l’hort és moll i la granota Lola i el cargolet Trufeta juguen plegats. En Trufeta s’enfila per un enciam i la Lola L’anima dient “Amunt!”, però just quan està a punt d’arribar al cim sembla que rellisca. Baixa lliscant veloç per la fulla i la granota intenta aturar-lo però cauen tots dos. Sortosament cap dels dos han patit mal, la mare del Trufeta ve a recollir-lo i s’acomiaden fins l’endemà.

A

La Lola va a buscar al seu amic cargolet a casa, però ja ha marxat fa estona i va a l’hort a buscar-lo acompanyada dels tres germans d’en Trufeta: en Cofoi, en Groguet i en Boleta. No hi és a l’enciam, aquesta vegada s’ha enfilat més amunt, a una tomaquera. El cargolet no sap com baixar i demana ajuda a la seva amiga. Es posa de puntetes i no hi arriba, però arriben els germans d’en Trufeta, pugen l’un sobre l’altre fent una torre i ajuden a baixar al petit cargolet. La Lola ha quedat bocabadada i els felicita dient-los que saben fer castells.

B

La Lola acompanya als cargols a casa seva, on la mare els espera amb el sopar. Havent sopat en Cofoi, en Groguet i en Boleta van a dormir, però en Trufeta demana permís a la seva mare per a acompanyar a la Lola a casa seva. Li dóna permís però li diu que no trigui gaire ja que si no a l’endemà tindrà molta son.

Aquella nit hi ha lluna plena i la Lola li diu al seu amic que no cal que l’acompanyi ja que el camí és veu molt bé. El cargolet torna cap a casa seva i al camí troba un xiprer molt alt. Pensa que li agradaria enfilar-s’hi per poder tocar la lluna i pas a pas comença a pujar, i dins el tronc s’escolta la piuladissa dels ocells.

Les hores passen, en Trufeta no ha tornat a casa i la mare comença a preocupar-se. Amb els seus fills va a casa de la Lola a buscar-lo però no hi és i tots cinc surten a trobar-lo. El criden i ningú contesta, però quan passen per davant del xiprer, uns ocells pregunten:

– “Qui és en Trufeta?”

-“Un cargolet petit”. Què l’heu vist?

Els ocells diuen que la nit passada un cargol els ha despertat mentre pujava pel tronc. Miren amunt i veuen al cargolet dormint a la branca més alta del xiprer.

C

La mare el crida i amb els crits el desperta. Està tant amunt que s’espanta i no sap com baixar. Els germans munten una torre però no hi arriben, s’enfilen damunt la seva mare i tampoc, però la Lola ha tingut una idea per a arribar.

La granota va a casa seva i agafa unes xanques màgiques que s’estiren tant com cal. Torna al xiprer, es col·loca les xanques i arriba ben amunt! Fins i tot és més alta que el xiprer! El Trufeta la felicita i li diu “Visca, ets una granota súper! Ets la Superlola!”.

D

El cargol li demana que l’ajudi a col·locar-se com a enxaneta del castell, ella l’ajuda, i després els felicita per haver fet un gran castell.

E

La Superlola i l’enxaneta és el número sis de la col·lecció “La Superlola”, on la granota Lola, protagonista de totes les històries, sempre està disposada a ajudar als altres. Són uns contes escrits en lletra lligada dirigits per a nens a partir de 5 anys i que s’inicien en el món de la lectura. En aquest conte, tot i no mostrar cap imatge típicament castellera, introdueix part del vocabulari casteller i de les característiques i valors d’aquest món: enxaneta, amunt, torre,castell i l’ajut i col·laboració entre tots els membres d’una colla castellera.

Els primers castellers (1813-1851). Josep Batet, àlies Casteller i la Colla dels Menestrals de Valls

JOAN CLIMENT I FERRÉ

Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet, 2013

Els primers castellers, número 17 de la col·lecció “Nostra Història”, ens presenta la que podria considerar-se com la primera família castellera de Catalunya. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxanetas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallencs-alcoverencs. El seu fill, Josep Batet Llober, àlies el Casteller, va ser el primer cap de colla dels castells vallencs i fundador de la Colla dels Menestrals l’any 1813. L’altre fill, Salvador Batet Llobera, seria el fundador de l’altra colla castellera de Valls, la Colla dels Pagesos, entre els anys 1814-1815.

Aquest llibre també ens apropa a les primeres actuacions castelleres, a les primeres colles, a les circumstàncies polítiques de l’època, i la lluita ideològica entre liberals i conservadors que va transcendir al món dels castells. Està escrit en un llenguatge planer i entenedor per a tothom, i sobretot, està dirigit als amants de la història.

El llibre està estructurat en diferents parts:

  • Els orígens: el Ball de Valencians

  • Els Batet, família castellera

  • 1813-1815. Apareix la Colla dels Menestrals i al dualitat castellera

  • 1816. Les colles de Valls i la de Montblanc

  • 1819-1834. El castell de vuit pisos, assassinats i la prohibició de fer castells a Valls

  • 1827-1839. Salvador Batet a la presó, la primera carlinada amb el 3 de 8 i el pilar de 7

  • 1840-1848. De la Colla la Roser i la Muixerra al casament de la reina Isabel II, passant pel castell de vuit, la torre de set i l’espadat de sis

  • 1849-1871. Josep Batet deixa la direcció de la colla. Apareix el nom de “Xiquets de Valls” i el meravellós trienni casteller. Mort del Casteller

  • Reconeixement i homenatge a Josep Batet Casteller

Diverses parts del llibre estan acompanyades de quadres cronològics per facilitar-ne la comprensió, així com fotografies i altres.

El llibre conclou amb la conclusió, apèndix documental, bibliografia, un llistat dels arxius, biblioteques i hemeroteques visitades durant la recerca per a fer el llibre.

Diada de Sant Jordi 2011 = Diada castellera especial

La passada diada de Sant Jordi d’enguany, la ciutat de Tarragona va viure una diada castellera un xic insòlita. Insòlita no pels castells que s’hi van realitzar sinó, per la forma en la qual va transcorre la diada castellera. Tarragona és coneguda al món casteller, no només pel Concurs de Castells que s’hi organitza bianualment a la TAC (Tarraco Arena Plaça), sinó també per les quatre colles castelleres que hi ha a la capital del Tarragonés; Xiquets de Tarragona, Colla Joves dels Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Moltes són les diades castelleres que al llarg de l’any s’organitzen a Tarragona on hi participen les quatre colles locals. Diades en motiu de Sant Jordi, de Sant Magí, Santa Tecla, Diada de l’onze de setembre, entre altres. I totes elles sempre seguint la metodologia habitual actual de desenvolupament d’una actuació castellera; 3 rondes per cada colla, on cadascuna actua de manera solitària. Per finalitzar l’actuació la ronda de pilars conjunta sinó hi ha un espadat superior al de 5 pisos.

Enguany, dies abans de la Diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Tarragona amb l’aprovació de les quatre colles castelleres de la ciutat, va fer públic que per aquesta diada castellera, en concret, s’utilitzaria una metodologia de funcionament diferent. Aquesta manera diferent de realitzar l’actuació castellera es basava amb una metodologia que ja es feia al segle XIX.

D’aquesta manera les quatre agrupacions locals van enlairar les seves estructures simultàniament i sense sorteig previ, a partir de les 8 del vespre. Cada colla va tenir 45 minuts per aconseguir tres construccions. Així doncs, es va contemplar la possibilitat que s’aixequessin dos o més castells al mateix temps per part de diferents colles. En cas d’intent o d’intent desmuntat, la colla va tenir el mateix temps que la resta per aconseguir-ho, sense veure’s incrementat el temps. Després d’aquests 45 minuts es va procedir a l’enlairament dels pilars que seria de manera conjunta.

Doncs bé, després de la diada castellera, la metodologia empleada en aquesta ha donat moltes opinions i comentaris. Des d’aquí, també hi volem dir la nostra, tot buscant els punts forts i febles d’aquesta readaptació d’una actuació castellera. Hem de comentar que qualsevol comparació d’aquesta passada diada de Sant Jordi amb qualsevol actuació castellera del segle XIX, no tindria sentit, ja que entre altres qüestions al segle XIX, només hi havia una colla castellera i en l’actuació d’aquest passat Sant Jordi, n’hi havia quatre actuant conjuntament.

Punts Forts

  • Actuació castellera àgil i ràpida.
  • Actuació molt vistosa i atractiva de cara al públic.
  • Possibilitat de veure més d’un castell al mateix temps.
  • Actuació més dinàmica, fruit de l’acceleració de la preparació de les pinyes d’un castell.
  • Aquesta actuació implica moltes vegades actuar sense col·laboració d’altres colles, i per tant nodrir-se de suficients camises pròpies per realitzar les construccions preparades.
  • Demostra que el món casteller és dinàmic i no estàtic.

Punts Febles

  • Actuació amb menys col·laboració entre les colles, en les pinyes dels castells.
  • Fruit de la poca col·laboració entre les colles, el nivell dels castells a assolir pot minvar.
  • L’espectador, quan es realitzen castells de forma simultània, li resulta més difícil apreciar amb més detall aquestes construccions.

En definitiva, aquesta ha estat una actuació més pensada per agradar al públic i als espectadors de castells, que per oferir grans construccions castelleres. Ara bé, no per aquest motiu s’ha de desprestigiar tal iniciativa. Una temporada castellera està plena de moments per a tot tipus de diades castelleres; unes per oferir un bon plat al públic assistent, unes per aconseguir els reptes de les colles, unes altres per fer provatures i d’altres per promocionar el fet casteller. Totes elles tenen cabuda en una temporada castellera. Només cal saber trobar el just moment per a cadascuna.

Aquesta diada, només va posar de manifest que el món casteller és més dinàmic del que alguns pensen, i això sempre és d’agrair. Innovar sempre ha estat un adjectiu que el món casteller ha perseguit, amb més o menys entusiasme. Les innovacions encertades són aquelles que deriven d’una reflexió pausada i acurada.

Resultat de l’actuació

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4/7, 5/7, 4/7a, vano de 5

Xiquets de Tarragona: 4/7, 5/7, 3/7a, vano de 5

Sant Pere i Sant Pau: 2/6, 3/7(c), 4/6, p/5

Xiquets del Serrallo: 3/6, 3/6a, id2/6, 2/6, 3p/4

Bona Diada de Sant Jordi!

Canvi del sistema de rondes en l’actuació tarragonina de Sant Jordi

Les colles castelleres de la ciutat de Tarragona (Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau) van decidir en una reunió de treball conjunta realitzar l’actuació de demà, diada de Sant Jordi, de manera simultània tal com es feia al segle XIX.

D’aquesta manera les quatre agrupacions locals enlairaran les seves estructures simultàniament i sense sorteig previ, a partir de les 8 del vespre. Cada colla tindrà 45 minuts per aconseguir tres construccions. Així doncs, es contempla la possibilitat que s’aixequin dos o més castells al mateix temps per part de diferents colles. En cas d’intent o d’intent desmuntat, la colla tindrà el mateix temps que la resta per aconseguir-ho, sense veure’s incrementat el temps. Després d’aquests 45 minuts es procedirà a l’enlairament dels pilars que serà de manera conjunta. Es marca tres quarts de 9 com a hora per a la finalització de l’actuació i inici de l’enlairament dels pilars.

Amb aquest sistema d’actuació es pretén generar espectacularitat i fer una actuació àgil i ràpida. En aquest sentit, la ciutat de Tarragona i en concret les seves colles castelleres, continuen innovant, demostrant que el món casteller és dinàmic i cal evolucionar tot respectant els seus valors.

L’actuació serà el dia de Sant Jordi a les 20h a la Rambla Nova (davant del Teatre Metropol).

Monument als castellers (Rambla Nova, Tarragona)

Font: Ajuntament de Tarragona

Recomanacions literàries en motiu de la Diada de Sant Jordi

Aprofitant que el proper dia 23 d’abril és Sant Jordi, us recomanem un parell de llibres, un d’infantil dirigit als més petits de la casa i una història novel·lada per als més grans. Totes dues obres són novetats editorials d’aquest any.

Els Castellers

TERESA SABATÉ

Salvatella. Barcelona, 2011.

Aquest llibre pertany a la Col·lecció Folklore de l’Editorial Salvatella, una col·lecció de contes que tracta diferents temàtiques de la nostra cultura popular dirigida als nens i nenes d’educació infantil i primària, i que ajuden a ampliar els coneixements dels infants i també el seu vocabulari. Els contes consten de catorze il·lustracions a doble pàgina cadascuna. En la primera pàgina trobem el conte en lletra cursiva, i a la segona, cançons i poemes referents al text i a la il·lustració.

Els Castellers és un conte molt adient per a treballar la temàtica castellera amb els infants, ja que poc a poc va introduint tots els termes i paraules específiques: toc de castells, gralla, enxaneta, dosos, pilars… mitjançant la visita d’una família a uns amics de Valls. Van convidats a fer-los una visita per viure una actuació i conèixer els castells i la seva història, i en el moment que un dels nens pregunta si hi ha més colles castelleres, entre d’altres, parlen de les dues colles vallenques, els Capgrossos de Mataró i… Xics de Granollers (pàgina 26 del conte, on també apareix una reproducció del nostre escut).

A continuació reproduïm un fragment d’una poesia de Joan Anselm Clavé que apareix en aquest llibre:

ELS XIQUETS DE VALLS (fragment)

Quina gatzara, quina delícia,

Causen al poble els braus Xiquets

Quan gallardegen amb llur perícia:

Força, equilibri, valor i seny!!

Fer pinya

JORDI LÓPEZ DALTELL

Entramat. Barcelona, 2011.

Fer pinya ens narra l’experiència d’en Rodrigo, un directiu en crisi d’una multinacional que descobreix una “estranya activitat en què nens, dones i homes s’enfilen els uns damunt els altres i construeixen torres humanes” gràcies a l’ajuda d’un amic empresari. Viurà els assajos, les actuacions, les entrades a plaça… tot el que implica i es viu sent membre d’una colla castellera. Aquest fet li servirà per a sortir de la seva crisi personal i obtindrà eines i idees per a liderar diferents grups de treball i aplicar-les a la feina.

L’autor ens endinsa dins el món de les colles castelleres, és una història de superació personal i col·lectiva, i ens mostra quines són les vies i els camins per a anar creixent cada dia i assolir les fites que ens proposem.

A l’inici de cada capítol trobem una cita d’un filòsof, d’un teòric, d’una pel·lícula, fent referència al tema que es tractarà, mentre que al final tenim reflexions sobre les possibles aplicacions al món de les empreses i organitzacions, ja que el llibre forma part de la col·lecció Entramat Empresa. També ens dóna l’adreça d’un bloc que pretén ser un lloc de debat sobre els aspectes que es tracten al llibre.

És un llibre molt recomanable per explicar els castells a qualsevol persona que desconegui i vulgui aprofundir en el món casteller, el que l’envolta, el que implica, ja que explica pas a pas tot el que representen els castells: assaig, pinya, tronc, castells, actuacions…

*Aquest llibre també està editat per la mateixa editorial en castellà “Hacer piña”

%d bloggers like this: