Parlem de dinàmiques d’assaig (segona taula rodona dels Xics de Granollers)

El passat dijous els Xics de Granollers vam organitzar la segona taula rodona d’enguany en motiu del nostre 20è aniversari. Fa un parell de mesos vam organitzar el primer sopar temàtic amb la presència de l’Andreu Botella dels Castellers de Sants que ens va parlar del canvi generacional en les colles castelleres. Aquesta setmana vam intercanviar idees entorn de les Dinàmiques d’assaig a través del punt de vista de diverses colles punteres del món casteller.

Vam comptar amb la presència d’en Xavier Castellví, casteller dels Capgrossos de Mataró i excap de colla, per il·lustrar-nos com ha evolucionat l’assaig dels Capgrossos al llarg dels anys. En Xevi, com alguns els coneixen, va ser el cap de colla dels mataronins des de gairebé els seus inicis fins a consolidar la colla amb els castells de nou pisos, 10 anys amb el càrrec.

Per altra banda, també vam gaudir de la presència d’en Jordi Ràfols, membre dels Castellers de la Vila de Gràcia, que ens va mostrar el recorregut d’aquesta colla i l’evolució del seu assaig. Els de Gràcia ja fa temps que descarreguen amb notorietat diverses estructures de vuit pisos.

Finalment, també vam comptar amb en Daniel Benítez, excap de colla dels Castellers de Sabadell i sots cap de colla actualment. Ens va il·lustrar l’evolució recent dels de la camisa verda els quals darrerament sovintegen els castells de vuit pisos.

3 castellers, 3 colles i 3 estils d’assaig amb punts en comú i aspectes divergents, una bona nit d’estiu per parlar de castells…

La tertúlia va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones que mentre gaudien de la xerrada dels conferenciants van poder escoltar, com a banda sonora, un concert de flamenc que a la mateixa hora se celebrava a la Troca, espai on assagem els Xics de Granollers. Tot i la música de fons, en cap cas aquesta ens va impedir poder escoltar als tres membres que havien estat convidats… La xerrada va començar forta: “Ens heu reunit perquè som tres colles que creixem, però vosaltres (Xics) també vau créixer“. Una sentència que ja va esperonar els ànims dels Xics presents. És ben cert, que durant molts anys els Xics vam ser el reflex d’aquestes tres colles i Ràfols, amb aquesta sentència, va voler fer palès aquest fet. Una bona manera de començar…

Cadascun dels tres convidats va aportar idees o metodologies d’assaig de les quals els Xics en vam prendre nota. Benítez va remarcar que els Saballuts mai deixen de banda a cap “futur” membre de canalla, ningú està descartat, va descriure diversos exemples d’infants que en en un principi no apuntaven maneres però, que amb el pas dels dies, feia una evolució increïble i es podia convertir en un membre de canalla important per a l’entitat. Benítez explicava que els de la camisa verda es plantegen l’assaig al límit i exigeixen als membres de tronc una gran assistència alhora, deixen molt clars els rols de cadascun dels membres. Amb això volia expressar que si un casteller és col·locat en una posició del tronc en un assaig determinat perquè manca el casteller “titular”, aquest sap perfectament quin és el seu rol i sap per quin motiu està fent aquella prova.

En Xevi va apuntar que els Capgrossos per tal de fer-se grans van fer, i fan actualment, moltes proves durant l’assaig i van a pinyó fix durant tota l’estona. Per altra banda, apuntava que des de sempre s’han dedicat a anar a altres places castellers i a altres assajos per veure diverses metodologies i aprendre d’altres colles dinàmiques i mètodes que han aplicat, després, en la seva pròpia formació. Una de les claus, apuntava Castellví, és que ells assagen a molta gent per evitar que castellers “puntals” condicionin l’execució de diverses construccions i per crear una competitivitat entre ells que es reflecteixi en un augment de la qualitat castellera. Per altra banda, és una manera de tenir recanvis en cas de lesions dels castellers.

Tots tres conferenciants apuntaven estaven d’acord en què els canvis en el tronc s’han de fer a poc a poc i canviar les peces que faci falta de manera curosa. Així mateix apuntaven els beneficis de la xarxa per tal de créixer en nivell tècnic. Tot i això, remarcaven que la il·lusió és el més important. Per molta gent, per molt nivell o tot el que es vulgui la il·lusió és el que permet a una colla créixer i fer-se gran i aquesta il·lusió s’ha de veure tant a tronc com a canalla com a pinya.

Pel que fa als horaris, en Xevi apuntava que els de Mataró acaben a les onze puntualment i que la programació de l’assaig és molt important per tal d’assolir l’èxit en un assaig. Així mateix, ells tenen la canalla durant tot l’assaig per tal que vegin com estan els troncs i tinguin confiança en tot el castell.

El ritme d’assaig i el nombre de proves també és un punt clau perquè una colla creixi. En aquest sentit Ràfols apuntava que en l’assaig dels graciencs es fan unes 14 proves més unes 3 o 4 pinyes i sempre acaben amb un folre. Així mateix, un cop al mes fan un assaig especial de folres. Sempre fan una breu aturada de 5-10 minuts a la meitat de l’assaig. Pel que fa als de la camisa verda el ritme d’assaig és molt semblant als de Gràcia tan pel que fa al nombre de proves netes i pinyes com en el fet de fer sempre un folre al final d’assaig. En canvi, no fan cap aturada al llarg de l’assaig. Els Capgrossos, amb un nivell superior a les altres dues colles convidades, realitzen un assaig amb moltes proves i també tenen una aturada de 10 minuts que és sagrada en tots els assajoscom.

Altres aspectes a remarcar és la importància de mantenir l’alineació en els castells tant a la pinya com a tronc. Els Capgrosssos, com a curiositat, també van destacar que el fet d’escriure les pinyes en un paper és una tècnica que utilitzen recentment degut al fet de fer molts folres i entrar en el món de les manilles. Benítez remarcava que ells no fan vacances a l’hivern, només a l’estiu durant un mes aproximadament. Durant el període d’hivern assagen amb un nivell d’assistència més baix però tot i això els dóna molt rendiment el fet de no parar. A més, tenen una pissarra on apunten totes les proves que es faran a l’assaig i fins que no s’han fet totes no s’acaba l’assaig. En aquelles colles en les quals es fan vacances es remarca el fet de no deixar castells “per després de vacances” ja que l’aturada en l’activitat castellera i passa factura. Per tant, si es té un castell val més tirar-lo abans de vacances que deixar-lo per més endavant. Els de Gràcia assajaven la canalla el dissabte pel matí i actualment fan zones separades a l’assaig perquè la canalla vagi d’una a altra i assagi diversos aspectes castellers.

Per anar acabant, se’ls va preguntar sobre la planificació a principis de temporada. En general, tots tres es posaven d’acord amb que a principis de temporada cal fer un calendari i explicar quines són les diades més importants i què s’espera fer en cadascuna d’elles. Segons ells, el calendari marca l’assistència als assajos i, per tant, els castells que es tiren a plaça. També es va parlar de la figura del cap de colla, el qual, el seu caràcter, s’encomana a la colla suposa un bon funcionament de l’entitat. Castellví apuntava que, quan era cap de colla, desitjava tenir castellers, sobretot els més veterans, que critiquessin les seves decisions ja que creu que gràcies a les crítiques es genera el debat i aquest, per la seva banda, és molt bo per al creixement de la colla. Ràfols va insistir amb que el cap de colla s’ha de mullar i això significa que a principis de temporada ha de dir quines són les seves ambicions i els seus objectius.

Finalment se’ls va preguntar quina “tàctica” seguien en cas de caigudes a plaça. Tots tres afirmaven que si et cau un castell que saps que tens, no passa res, ja que la colla sap que el castell està bé i que per un motiu o un altre a plaça no ha funcionat. És important que la colla confiï en les construccions i ha de ser l’equip tècnic el que ha de transmetre aquestes sensacions a la resta de castellers. Fan falta objectius en cada moment que esperonin a la colla i la mantingui amb tensió i confiança durant tota la temporada.

Després de dues hores, va acabar la tertúlia que els membres dels Xics considerem molt profitosa i de la qual en prenem nota. Aquelles persones que ho van desitjar van poder anar a sopar amb els conferenciants. Com tothom es pensava, un sopar amb un tema central: el món dels castells.

Tres colles diferents però totes elles amb moltes coses en comú: treball, esforç, confiança i il·lusió. Ens trobem a la propera xerrada amb meves colles i amb noves temàtiques, molt probablement, la farem pels voltants de setembre. Moltes gràcies a tothom per la seva assistència!

Anuncis

Sopar amb gust a castells

Ahir es va celebrar el primer sopar temàtic de la temporada. Aquesta és una nova iniciativa de l’organització del 20è aniversari de la nostra colla que consisteix en convidar a alguna persona coneguda del món casteller per tal d’intercanviar idees i sensacions amb tots aquells Xics que ho desitgin. En el primer d’aquests sopars vam poder gaudir de la presència de l’Andreu Botella, excap de colla dels Castellers de Sants que enguany celebren la majoria d’edat. L’Andreu va ser cap de colla durant 6 temporades i el seu mandat va coincidir amb una forta renovació de la colla que va permetre enfilar, per primera vegada, els castells de nou pisos.

Aquest primer sopar portava com a títol “El canvi generacional en les colles castelleres” i tenia com a principal objectiu conèixer quin havia sigut el canvi de mentalitat, de manera de fer, d’estratègia, etc. que va permetre als Borinots créixer com a colla castellera en nombre de castellers i, com a conseqüència, en nivell casteller. Una trentena de Xics vam assistir en aquest primer sopar temàtic que es va fer al bar de la Troca, al costat de la nostra sala d’assaig.

L’àpat va començar a les 9 del vespre amb una xerrada distesa entre els comensals amb un denominador comú: els castells. Els crits d’eufòria dels aficionats barcelonistes van ser el taló de fons durant tot l’àpat la qual cosa va provocar l’aparició de diversos somriures de victòria entre els assistents. Al llarg del sopar el nivell tècnic de la conversa augmentava i quedava palès les ganes que tenia la colla de parlar de castells i sobretot d’aprendre més.

Amb la panxa plena i el garbuix barcelonista més calmat, va començar el debat pròpiament dit. Una breu introducció de l’organització va donar lloc a la presentació de l’Andreu que ens va explicar com es va trobar la colla quan va començar el seu mandat i quin és el nivell actualment. Ho va resumir d’aquesta manera: “Volíem fer castells, grossos i amb molta gent!” Clar i català, cal tenir ganes i per tal de créixer cal tenir molta gent. Ens va explicar diverses estratègies que van adoptar per tal de tenir més gent o, si més no, per no “cremar” a la que tenien: evitar grans desplaçaments en les actuacions, actuar a prop de Sants és més còmode per als Borinots i de la mateixa manera és un sistema de propaganda infal·lible; fer vacances d’estiu, tot i suposar una pèrdua important d’assajos permet que els castellers descansin i puguin fer les seves pròpies vacances; finalment, ens proposava alleugerir les actuacions, des del punt de vista de l’horari i del desplaçament.

Una de claus de Sants, afirmava l’Andreu, és el fet que la Junta i la Tècnica es presenten en un sol equip i, per tant, van de bracet en tot moment. Així mateix, les Juntes són obertes i, actualment, podeen arribar a comptar amb l’assistència de més de trenta persones.

Després de l’explicació de l’Andreu va començar el torn de debat i d’intercanvi d’idees. Alguns Xics es preguntaven per la promoció que havia fet Sants per tal de créixer. L’Andreu, amb la calma que va mantenir durant tot el debat, va respondre que els tallers a les escoles, per exemple, servien de ben poc i preferien que la gent vingués als seus assajos. Altres estratègies eren organitzar la Festa Major del districte de Sants o sortir, per un motiu o per altre, a la premsa. Una forma de promoció gratuïta i amb poc esforç.

Pel que fa al cap de colla, l’Andreu va firmar que és bo allargar el mandat d’aquest sempre que s’hi trobi a gust i va remarcar que el mèrit no és del cap de colla sinó de l’equip tècnic que té i que la principal funció d’aquest és coordinar l’equip perquè treballi a una, amb un objectiu comú.

Una altra idea que ens va transmetre l’Andreu va ser el fet de trobar atractius a cada tram de temporada, ja sigui amb castells aixecats per sota, castells insòlits, etc. Remarcava que venim a divertir-nos fent castells, de problemes ja en tenim a casa i a la feina…

Tots aquests aspectes es podrien considerar els ingredients de la recepta per fer créixer i evolucionar una colla castellera. Quan el foc està encès, tot ve rodat. Botella explicava que després del pas als castells de nou, els Borinots havien tingut la incorporació de molts “fanàtics castellers” provinents d’altres colles i, sobretot, de colles universitàries.

Membres de la tècnica de pinyes de Xics es van interessar pel sistema que utilitzen els Borinots per cantar les pinyes (i també els folres en el seu cas). Bàsicament, explicava Botella, pengem les pinyes i els folres a la pissarra de l’assaig juntament amb la programació de tot l’assaig, amb la qual cosa la gent ja sap en tot moment quines proves s’havien de fer i això alleugeria considerablement el funcionament de l’assaig.

Finalment, aprofitant que es parlaven de folres, membres dels Xics van recordar que l’any 99 els membres de pinyes de la colla van explicar com es feien els folres als Borinots…, una petita anècdota que ens fa pensar que tot és possible i que, tal com va afirmar l’Andreu al final del debat, “No hi ha res perdut, la vida és dels optimistes“. Acabava remarcant que els models castellers no són massa exportables i, per tant, cada colla ha de trobar aquells aspectes que manquen i millorar-los o modificar-los.

L’organització va agrair la presència de l’Andreu amb l’obsequi d’un Rajol, les postres típiques de Granollers. L’organització de l’àpat va afirmar que, degut a l’èxit d’assistència i de sensacions, se celebraran més sopars temàtics en motiu del 20è aniversari al llarg d’aquesta temporada amb una periodicitat, aproximadament, trimestral.

%d bloggers like this: