Diccionari

En aquest espai aniran apareixent el diversos mots setmanals i, poc a poc, anirem creant el nostre particular diccionari.

Ajut: En el tres de vuit aixecat per sota, conjunt d’elements que ocasionalment es col·loquen damunt els vents o daus per ajudar a alçar el castell. Van intentar el tres de vuit aixecat per sota amb ajuts. Intent de 3d8ps amb ajuts de la Colla Vella el 1987.

Calcilla: mitja sense peu que antigament portaven alguns components del castell.

Compactar: Configurar, els membres de la pinya, del folre o de les manilles, l’estructura al més atapeïda i tancada possible, per evitar que s’obri o es deformi.

Encavalcar: Situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar el castell.

Època de platí: Etapa de la història castellera que arrenca l’any 1993, quan els Minyons de Terrassa van carregar la primera torre de nou amb folre i manilles de la història. L’etapa, que dura fins als nostres dies, es caracteritza per l’augment espectacular del nivell tècnic -amb la recuperació de les grans construccions del segle XIX i el creixement en el nombre de castells de nou i de màxima dificultat-, per l’aparició del quatre de nou amb folre amb l’agulla, el tres de deu amb folre i manilles i el quatre de nou net i, d’una manera general, pel creixement del fenomen dels castells -expansió de l’àrea d’influència i augment del nombre de colles. La denominació per a aquest període ha estat proposada per l’investigador Pere Ferrando.

Espadat: Pilar. L’espadat de set amb folre. Terme d’ús normal en les cròniques d’inicis de segle passat, que actualment ha estat recuperat pels mitjans de comunicació escrits com a sinònim de pilar. A la ciutat d’Igualada, però, ha tingut una certa vigència, de manera que l’expressió igualadina espadats, torres i castells correspon a la penedesenca pilars, torres i castells.

Fals segon: En els pilars de set amb folre i de vuit amb folre i manilles, casteller que s’agafa als braços del segon, reproduint l’estructura d’un dos.

Guillotina: Casteller de reforç que col·locava el seu cap enmig del dels segons, per sota els seus braços, del quatre de nou amb folre quan aquest castell es bastia sense posar crosses als segons. La primera colla a usar aquesta figura va ser la Vella dels Xiquets de Valls, en el quatre de nou amb folre que va descarregar el 25 d’octubre de 1981. L’1 de novembre de 1990 els Castellers de Vilafranca van introduir les crosses per als segons en aquest castell, innovació que avui dia practiquen totes les colles.

Home de darrere: Casteller de pinya que se situa darrere el baix i, amb el pit, intenta evitar que se’n vagi endarrere. També conegut com a contrafort. A partir de l’aparició dels castells amb folre i amb folre i manilles es distingeix l’home de darrere el baix, l’home de darrere el segon i l’home de darrere el terç. A vegades s’elideix el nucli home: A veure, que pugin els de darrere!

Merlejar: Verb que designa la posició que prenen diversos castellers de tronc quan, a fi de tancar el castell, corben la seva esquena cap a dins del castell produint, inesperadament, una sortida del cul cap a l’exterior del castell. Etimològicament, aquest mot prové del nom propi Andreu Merlos, casteller de tronc dels Xics de Granollers que tendeix a adoptar aquesta postura quan les mides es desquadren durant l’execució d’un castell. -Al pis de terços en Joan merleja una mica.- (Aquest és un mot no acceptat encara al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans però que s’utilitza a l’entorn dels Xics de Granollers)

Net -a: Dit del castell que s’aconsegueix bastir sense el suport de la pinya (normalment a l’assaig), o sense folre en cas que habitualment es construeixi amb folre (p.e. 2d8 net, 4d9 net,…).

Pilar amb una mà: Pilar en què un o més dels seus components només agafa amb una mà el casteller del pis superior.

Pilar buit: Pilar que se situa a l’esquerra de la rengla en un castell d’estructura de tres o de cinc, pel qual puja l’aixecador. També es coneix per esquerra, buida i pilar fluix. (L’esquerra és l’únic pilar del castell pel qual no puja cap dels dosos i, per tant, suporta menys pes que la rengla i la dreta, la qual cosa explica que s’anomeni també buida o pilar buit.)

Pilar rebentabalcons: Pilar que es basteix al costat del balcó de l’ajuntament, de manera que no s’hagi de fer caminar, des del qual agafen, com a mínim, l’enxaneta.

Pinya: Part del castell que trepitja el terra integrada per diversos castellers organitzats, cadascú amb una funció concreta. Les funcions bàsiques de la pinya són donar suport als baixos i als segons, fer de matalàs de seguretat en cas d’una caiguda i evitar que el castell s’obri o es deformi a causa del pes que baixa de la torre.

Primeres mans per davant: En els pilars, mans que se situa de cara al segon, darrere l’agulla, i li agafa les cames per davant. També porten primeres mans per davant el terç del pilar de set amb folre i el quart del pilar de vuit amb folre i manilles.

Repertori estrambòtic: Conjunt de castells que s’aparten del repertori clàssic, que són molt esporàdics, i, a vegades, autèntiques rareses, com ara el tres amb l’agulla al mig (cada vegada més freqüent), el nou (nou de set, per exemple), el sis (sis de set, per exemple), el set, el dotze, etc.

Salvar: Aconseguir finalment l’èxit en un castell després d’haver passat força dificultats mentre es bastia. Semblava que cauria en qualsevol moment, però al final han salvat el castell.

Tapaforats: Casteller de pinya d’estatura baixa que s’hi col·loca, sense aixecar els braços, ocupant un espai buit normalment petit, per compactar-la més o permetre la millor col·locació darrere seu d’un casteller que ha de fer mans. També s’anomena falca o dau.

Travessar: Situar-se, l’enxaneta, per damunt de l’aixecador per coronar el castell.

Tripleta màgica: Combinació del tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit carregats i descarregats per la mateixa colla en la mateixa actuació. La primera colla d’assolir-la al segle XX va la Colla Joves Xiquets de Valls al concurs de Tarragona de 1992. Aleshores aquest registre constituïa la millor actuació de la centúria. Fins avui, la tripleta màgica ha estat aconseguida per la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. L’expressió no es va començar a popularitzar fins a l’any 1994.

Xurriacada: Caiguda. Alguns defensen que s’aplica especialment a la caiguda dels dosos. Avui dia és un terme clarament en recessió i pràcticament en desús. -Què han fet avui els de la colla? – Xurriacada de torre de set!

%d bloggers like this: