L’espai casteller (IX)

El cinc

És un castell format per cinc individus a la base. La seva estructura és la combinació d’un tres i d’una torre. És un castell complicat pel nombre de castellers que el composa. El tres manté la seva forma habitual mentre que els castellers de la torre s’agafen per un braç entre ells i amb l’altre se subjecten a l’espatlla del casteller de la rengla (pilar del mig) del tres.

5d7 descarregat pels Xics de Granollers (Festa Major de Granollers, 28/08/2011)

La coronació del castell és curiosa ja que està formada per dos poms de dalt, amb un total de quatre dosos i dos aixecadors. L’enxaneta puja per la plena del tres, com si fos un tres normal, i un cop ha coronat l’estructura del tres s’encavalca sobre l’aixecador de la torre i fa la segona aleta, és en aquest moment que el castell està carregat.

5d8 descarregat pels Bordegassos de Vilanova (Vilanova i la Geltrú, 29/11/1998)

En l’argot casteller, el cinc de vuit se’l coneix amb el nom de La Catedral dels Castells. EI de més dificultat és el cinc de nou amb folre que rep el nom popular de Basílica o de Supercatedral.

Primer 5d9f carregat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona a Santa Tecla (Tarragona, 23/09/2011). Aquest castell va permetre entrar l'any passat a la Jove de Tarragona al selecte grup de les colles de gamma extra.

Fa quatre anys es va veure fer per primera vegada a la història el cinc amb agulla. En aquest cas, a la complicada estructura del cinc cal afegir-li un pilar dins del tres que queda completament carregat quan la torre i el tres del cinc s’han desmuntat. El primer 5d7a de la història el van fer els Castellers de Vilafranca el 19 d’abril de 2008 a la Bisbal del Penedès. També s’ha fet de vuit pisos en només dues ocasions (03/10/2099 i 15/08/2010 pels Castellers de Vilafranca)

Primer 5d8a descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, plaça del Mercadal, Reus 3/10/2009)

Els Xics de Granollers hem descarregat el cinc de set en 139 ocasions, només l’hem carregat 6 vegades i hem fet 2 intents i 12 intents desmuntats. El primer 5d7 el vam descarregar a Montornès el 24 de juny de 1994.

Anuncis

L’espai casteller (VIII)

El quatre amb agulla (o l’agulla al mig)

És la combinació de dos castells: un quatre i un pilar. El pilar es col·loca a la part central del quatre i és un pilar d’una alçada de dos pisos inferior que la del quatre. Així, en el quatre de set amb l’aguIla al mig el pilar és de cinc.

Els castellers del tronc i el pom de dalt adopten la mateixa posició que en un castell d’estructura de quatre, l’única diferència és que dins de l’estructura del quatre hi ha un pilar.

Aquest castell consta de tres fases d’execució. En la primera, es va carregant simultàniament el quatre i el pilar; els components del pilar van entrant, un per un, per dintre el castell i es van col·locant, amb un braç agafen el casteller de sobre seu i amb l’altra s’agafen al casteller del quatre que tenen al davant. En la segona fase el quatre es carrega i es comença a descarregar, aleshores l’enxaneta o l’aixecador del quatre entra dins del pilar i el corona; mentrestant, el quatre es continua descarregant i el pilar va emergint de dintre el castell. Finalment, el segons del quatre es deixen anar de braços i el segon del pilar queda net damunt la pinya. Es considera que aquest castell està carregat en aquest moment.

4d7a descarregat pels Xics de Granollers (Tripleta, Granollers 16/10/2011)

Els Xics de Granollers hem descarregat el quatre de set amb agulla en 152 ocasions al llarg de la nostra història. La primera fou el 24 de juny de 1994 a Montornès. Només 4 vegades l’hem carregat, hem fet 1 intent i 16 intents desmuntats.

El quatre de nou amb folre i agulla al mig és el castell d’aquest tipus de màxima dificultat. El primer que es va carregar al segle XX fou a Vilafranca per Tots Sants (01/11/1995) de la mà dels Castellers de Vilafranca. Un any més tard l’aconseguien descarregar. També l’ha descarregat la Colla Vella dels Xiquets de Valls en dues ocasions i els Minyons de Terrassa només l’han aconseguit carregar en 6 ocasions.

Primer 4d9fa carregat del segle XX (Castellers de Vilafranca, Vilafranca 1/11/1995)

Part d’aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

L’espai casteller (VII)

El quatre

És el castell format per quatre individus fent un quadrat. Els membres de cada pis no s’agafen entre ells sinó que subjecten el turmell o el tou de la cama dels castellers del pis superior. És el castell base dins la seva categoria.

Primer 4d8 carregat pels Xics de Granollers (Diada dels Xics, 12/11/1995)

En argot casteller el quatre de vuit se’l coneix amb el nom de Carro Gros, ja que té un valor simbòlic molt clar: el fet d’aconseguir coronar-lo significa per a les colles una mena de revàlida per passar a un estatus superior.

Primer 4d8 descarregat pels Xics de Granollers (Llinars del Vallès, 11/09/1996)

L’exponent que presenta més dificultat és el quatre de nou (sense folre).

El quatre és un castell més segur, més sòlid i més defensable que el tres, ja que té un pilar més que dóna més estabilitat al castell. El principal punt feble del quatre és que perdi la seva forma quadrada, és a dir, que es desquadri.

Primer 4d9 sense folre descarregat de la història. Minyons de Terrassa, Girona, 25/10/1998

Els Xics de Granollers han descarregat més de 50 quatres de vuit.

Aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

L’espai casteller (VI)

El tres

És el castell format per tres individus a la base que s’agafen pels braços tot formant un cercle. Aquest segle s’han aconseguit coronar el tres de nou amb folre i el tres de deu amb folre i manilles.

En el tres, els castellers del tronc s’agafen entre ells tot entrellaçant els seus braços (la dreta per dintre i l’esquerra per fora) i recolzen el dit polze per sota l’aixella del company.

En aquest castell cada pilar rep un nom diferent en funció de les seves característiques i dels castellers que hi pugen: rengla, plena i buida. La rengla és el pilar que porta el dos dret i per on baixa l’enxaneta; la plena està a la dreta de la rengle, i per ella puja el dos obert i l’enxaneta; la buida és el pilar que queda a l’esquerra de la rengla, per ella puja i baixa l’aixecador.

Els dosos que formen el pom de dalt d’aquest castell es col·loquen de la següent manera: un dels dosos amb les cames obertes (una a cada rengla) i l’altre dos amb les dues cames juntes sobre la rengla restant; s’anomenen dos obert i dos tancat respectivament.

Els Xics de Granollers han descarregat el tres de vuit.

Primer 3d8 descarregat pels Xics de Granollers (Diada de la colla, 8 de novembre de 1998)

Aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

L’espai casteller (V)

El dos o torre

És el castell constituït per dues persones a la base que agafen els braços formant una anella. Els de més envergadura són el dos de vuit amb folre, el dos de nou amb folre i manilles i el dos de vuit (sense folre).

Els castellers del tronc s’agafen entre ells trenant els braços (el braç dret va per dintre i el braç esquerre per fora) i col·locant el dit polze sota l’aixella del seu company per donar més consistència a l’espatlla. Pel que fa al pom de dalt, la torre és l’únic castell en què els dosos adopten la mateixa posició que la resta de components del tronc.

És un castell difícil a causa de la seva inestabilitat ja que els castellers de pisos superiors han de tenir molt equilibri per dur-lo a bon fi. Així doncs, és un castell molt inestable i és de màxima dificultat en la seva categoria.

Els Xics de Granollers ha fet la torre de vuit amb folre.

Primera i única torre de vuit amb folre descarregada pels Xics de Granollers (La Roca del Vallès, 3/10/1999)

Aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

L’espai casteller (IV)

El pilar

És el castell format per una sola persona a la base. Antigament se’n deia també espadat. El més característic és el pilar de cinc; també se’n fan de sis, de set amb folre i de vuit amb folre i manilles.

Cada casteller agafa el pis immediatament superior per darrera de les cames (aproximadament a l’alçada de la garreta), procurant aixecar el cap per impedir que es dobleguin els genolls del casteller que té al seu damunt.

Dos pd5 simultanis (Diada de 2009)

El pilar és també l’únic castell en què el pom de dalt es redueix a la figura de l’enxaneta (no hi ha dosos ni aixecador). Es considera carregat quan l’enxaneta posa els dos peus sobre les espatlles del pis inferior i es deixa anar de les mans. Per indicar que el castell està carregat, l’enxaneta ha de fer l’aleta (és l’acció d’aixecar la mà dreta en forma de salutació).

Els Xics de Granollers han carregat el pilar de sis en dues ocasions.

Primer pd6 carregat dels Xics de Granollers (Llinars del Vallès - 11 de setembre de 1998)

L’espai casteller (III)

Estructura d’un castell

Les estructures s’anomenen segons el nombre de castellers de cada pis: pilar (una sola persona), torre o dos (dues persones), tres, quatre, quatre amb agulla (quatre persones i un pilar al mig del castell), cinc i nou. [actualment existeixen noves estructures, tot i que menys comunes, com el set i algunes de gairebé inèdites com el sis o el dotze]

Per tal de poder descriure d’una manera precisa què ha succeït durant la construcció d’un castell tenim les següents expressions: carregat, descarregat, intent i intent desmuntat.

Un castell es carrega quan l’anxaneta arriba al capdamunt i s’encavalca sobre l’aixecador, col·locant els peus sobre les espatlles dels dosos o sobre els peus de l’aixecador. En el cas dels pilars, el castell es carrega quan l’anxaneta col·loca els dos peus sobre les espatlles del casteller del pis inferior i es deixa anar de les dues mans. Generalment, quan l’anxaneta carrega un castell fa l’aleta.

Un castell es descarrega, un cop carregat, quan es desfà ordenadament sense caure.

Un castell es queda en intent quan durant la fase de construcció del castell aquest ha caigut abans que l’anxaneta pogués arribar a coronar-lo.

Un castell es queda en intent desmuntat quan, per alguna raó, i després que sonessin les gralles, es desmunta el castell.

Així doncs, si descarreguem un castell vol dir que la realització del castell ha estat correcta; si només el carreguem, que l’anxaneta ha fet l’aleta, però després el castell ha caigut; si queda en intent, que el castell ha caigut abans de ser carregat; i per acabar, si queda en intent desmuntat, que el castell s’ha desmuntat sense caure abans de carregar-se.

Moment en què l'enxaneta fa l'aleta del darrer 4d8 dels Xics de Granollers el passat 14 de novembre de 2010

a

Valoració dels castells

Aquest punt és un dels que provoca més discussió en el món casteller, ja que tampoc hi ha unes normes escrites i acceptades per tothom que ho reglamentin.

De forma general podem dir que un castell serà més difícil quan menys base tingui i quan més alt sigui. [existeix una taula de punts tot i que és discutida per les colles i arriba a provocar conflictes sobre la competitivitat o “esportivitat” en el món casteller]

L’espai casteller (II)

La nomenclatura

Normalment se sol explicar que el nom d’un castell (el tres de vuit, per exemple) és el resultat de la combinació de dues xifres, en què la primera indica el nombre de castellers per pis i la segona el nombre total de pisos. Així doncs, un tres de vuit significa tres persones a cada pis i vuit pisos en total. La nomenclatura actual dels castells és el resultat de l’evolució de l’antiga manera de donar-los el nom. Així, encara avui a Valls i al Vendrell (indrets de llarga tradició castellera) algunes persones anomenen els castells en plural: els tres de vuit, els quatre de vuit, els cinc de vuit, etc. Això ens indica que en un principi els castells eren anomenats segons els pilars de què estaven formats i que una expressió com el tres de vuit volia dir el castell dels tres pilars de vuit. Avui dia, però, s’ha estès la denominació en singular (el tres de vuit) fins al punt que predomina clarament sobre l’antiga manera d’esmentar els castells en plural.

Primer 3d8 descarregat pels Xics de Granollers (Diada de la colla de 1998)

Parts d’un castell

Un castell es divideix bàsicament en tres parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt.

Pel que fa a la pinya, és la part del castell que queda arran de terra i sobre la qual descansa tot el pes del castell. La seva funció és fer de suport dels pisos superiors i fer de matalàs de seguretat; és indispensable per a bastir qualsevol castell. S’organitza al voltant del baix que és el casteller que suporta tot el pes del castell. N’hi ha de diversos tipus, folre i manilles són les pinyes superposades a la pinya que donen suport als castellers del segon i tercer pis respectivament. El folre és una pinya reduïda que es col·loca damunt la pinya convencional. S’utilitza en castells com ara el pilar de set, el dos de vuit, i els tres i el quatre de nou, per tal de reforçar els segons i els terços, i les manilles són una tercera pinya, encara més reduïda, que es col·loca damunt el folre. Les manilles s’utilitzen en castells més inestables com ara el pilar de vuit i el dos de nou, per tal de reforçar els terços i els quarts.

Primer dos de vuit amb folre descarregat pels Xics de Granollers (La Roca del Vallès, 3 d'octubre de 1999)

El tronc és la part que s’enlaira mantenint sempre la mateixa estructura. El tronc està format pels diferents pisos que reben un nom en funció de l’alçada on estan, per tant, els segons, pel segon pis, els terços, pel tercer, els quarts pel quart, els quints pel cinquè i així successivament. Cal destacar les denominacions arcaiques de terç (en comptes de tercer) i de quint (en lloc de cinquè) pels castellers del tercer i cinquè pis, respectivament.

El pom de dalt és l’estructura formada invariablement pels dosos (antepenúltim pis), l’aixecador (penúltim pis) i l’enxaneta (últim pis). Els dosos adopten una postura de peus diferent segons el tipus de castell, i s’agafen entre ells pels braços. Damunt seu es col·loca, eixarrancat l’aixecador, mentre que l’anxaneta se situa a sobre encavalcant-s’hi. Aquest grup se sol anomenar canalla ja que els seus integrants solen ser infants.

La canalla dels Xics a l'actualitat (Diada de l'Ascensió 2011)

L’espai casteller (I)

Aquesta setmana estem d’estrena! Ahir vam encetar la nova col·lecció d’articles Colles més enllà dels Països Catalans amb la qual coneixerem totes aquelles colles existents o que van existir més enllà del nostre territori.

Avui és el torn d’una altra col·lecció titulada L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Per tant, es tracta més aviat d’una “hemeroteca” d’articles però, ja que són molts il·lustratius i didàctics, hem cregut adient tornar-los a publicar per tal d’apropar el món casteller al més “desconeixedors”.

Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006. El principal objectiu de L’espai casteller era oferir la possibilitat de conèixer l’entitat granollerina que havia nascut feia quinze anys en aquell moment (recordem que enguany els Xics celebrem el nostre 20è aniversari). L’espai casteller era una iniciativa dels Xics de Granollers que naixia amb la vocació d’apropar el fet casteller als lectors i lectores d’El9Nou. A més, incloïa les actuacions properes a la data en què es publicaven els articles així com l’horari i el lloc d’assaig en aquella època. Aquestes darreres informacions no es publicaran al Pati ja que actualment no tenen massa interès i per tal de no crear confusions.

Aquí us deixem amb el primer d’aquests articles que anirem publicant al Pati al llarg d’aquesta temporada.

(els articles es reproduiran tal com es van publicar en el seu moment pel que fa al text i, per tant, pot ser que algunes informacions siguin antiquades o no concordin amb l’actualitat. Pel que fa a les fotografies, en alguns casos variaran.)

Els Xics

Els orígens dels Xics de Granollers es remeten a la Festa Major de Blancs i Blaus de 1990 quan es va començar a gestar la formació de la colla, però no va ser fins l’any següent, el 1991, que es va constituir. De les prop de 60 colles castelleres que hi ha als Països Catalans, els Xics de Granollers ens trobem dins del grup de colles que fan castells de vuit pisos i som membres de la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres.

El nostre sostre actual són els castells de vuit, una gamma en què treballarem fermament per oferir al públic nous i bons castells. Des d’aquesta secció us acostarem una mica més a aquesta “gran taca de color grana” que, de ben segur, heu vist moltes vegades a plaça o de la qual, fins i tot, n’heu format part.

Vano de 5 dels Xics de Granollers (Diada 2001). El vano de 5 és una estructura composta de 3 pilars: un pilar de 5 que queda flanquejat a banda i banda per sengles pilars de 4, donant una forma triangular a l'estructura global.

 

El pilar, l’estructura bàsica del castell

El fet casteller és complex per qui no està familiaritzat amb la nomenclatura castellera. En l’estructura bàsica dels castells l’element bàsic és el pilar que consta d’un casteller damunt de l’altre. La dificultat dels castells es mesura segons el tipus i l’alçada. Així, l’estructura d’un castell estarà format per un, dos, tres, quatre o cinc pilars. La dificultat dels castells es mesura segons el tipus i l’alçada a què arriben. L’alçada és la suma de tots els pisos del castell des dels baixos (que són els que aguanten l’estructura i queden tapats per la pinya ) fins l’enxaneta.

Primer pd6 carregat dels Xics de Granollers (Llinars del Vallès, 11 de setembre de 1998). Aquest és l'únic pilar de sis carregat per la colla fins al al moment.

%d bloggers like this: