Quan tot va canviar

Avui fa vint anys que es va assolir el primer castell de gamma extra de l’era moderna. Els Minyons de Terrassa van carregar un 2d9fm que va obrir la porta a una nova era, de la qual encara en fruïm cada cop més. Però, com van ser els mesos i l’any previ a l’arribada de la gamma extra? Com va ser el darrer any de la Segona Època d’Or?

2d9fm dels Minyons (21 de novembre de 1993), el primer carregat de la història

Ara fa vint anys, el panorama casteller registrava un espectacular boom que va sacsejar la seva estructura i la va projectar decididament cap amunt. Res tornaria a ser com abans i els castells viurien un creixement i una evolució espectacular en tots els àmbits: registres, aparició de colles, implantació social i projecció mediàtica. La quantitat de castells de 9 en una temporada va saltar de la mitja dotzena als prop de cinquanta, el nombre de colles va doblar –i anys després, triplicar– la vintena existent aleshores, els castells van ampliar el seu radi d’influència i van seduir amplis sectors de la societat catalana –especialment els joves– i les retransmissions de les principals actuacions castelleres es van incorporar amb normalitat a la graella del Canal 33. Va ser l’inici del boom, que ens va fer a tots més grans i atractius. Els castells van realitzar un salt de dimensió, que els va situar en un estadi superior, el més important en els més de 200 anys d’història castellera.

El boom casteller comprèn la primera meitat dels anys noranta. Des de l’inici de la dècada, temporada rere temporada, es van registrar capítols que  posaven de manifest el creixement continu i espectacular dels castells, i el 1992, per diverses raons, algunes de les quals evidents en aquell mateix moment i altres constatades amb la perspectiva del temps, permet situar-lo com el més proper a una frontera.

Inicis dels Xics de Granollers

El 1991 s’havien estrenat dues agrupacions –que en pocs anys protagonitzarien un salt important–: els Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers. El naixement d’aquestes dues colles evidenciava en aquells moments que la taca castellera s’ampliava a territori conquerit. En aquella època, el nombre de colles a la zona tradicional (les tres comarques del Penedès i les tres del Camp de Tarragona) era superior al de la resta del país i l’aparició d’aquestes dues colles al Baix Llobregat (on només hi havia els Castellers de Castelldefels) i al Vallès (on, llevat de l’efímera experiència de les colles de la Roca i de Montmeló, els castells només es podien fer a Terrassa i des de feia ben poc a Montcada i Reixac) va suposar la constatació que el fet casteller també tenia futur més enllà de la serra de l’Ordal i el massís del Garraf.

pd5 dels Castellers de Montcada i Reixach (amb camisa carbassa) durant la Diada dels Xics de Granollers de 1993.

Nova fornada de colles

L’any, però, que el món casteller va experimentar una ampliació significativa va ser el 1992, confirmant la sensació ja viscuda la campanya anterior que quelcom estava canviant. Aquella temporada es van crear o es van gestar set colles. Dues van ser en poblacions amb presència castellera: el Vendrell i Reus. La capital del Baix Penedès recuperava la dualitat de colles (que s’havia manifestat amb accentuada intensitat a finals dels anys vint i començament dels trenta) i estrenava la Colla Nova del Vendrell, el naixement de la qual va estar, en bona part, influenciada per la crisi que van viure els antigament gloriosos Nens del Vendrell, que al Concurs d’aquell 1992 van caure de totes les construccions (de 7 i de 6) que van intentar i no van poder sumar ni un sol punt. A la capital del Baix Camp, els Ganxets de Reus apareixien –en bona part, per diferències personals– amb la intenció d’aplicar un model diferenciat del dels Xiquets (que estava inspirat en experiències d’èxit com el de la Jove de Tarragona).

També a la zona tradicional, en aquell 1992 es van gestar dos projectes que veurien la llum l’any següent. Per una banda, Sitges recuperava colla castellera després d’un breu parèntesi de cinc anys (els Castellers de Sitges, que el 1971 van ser la vuitena colla en actiu del país, van aturar l’activitat el 1988) i, d’una altra, Cambrils, una població sense tradició castellera, però situada en un dels extrems del triangle del Camp de Tarragona, saludava l’aparició dels seus Xiquets, com dos anys abans ho havia fet la veïna Vila-seca.

Detall d’una torre dels Castellers de Mollet.

Per últim, el 1992 va ser l’any d’aparició d’una altra colla en territori nou: els Castellers de Mollet, que, amb la seva estrena aportaven, ara sí, una realitat castellera pròpia i estable al Vallès. Aquest nou focus casteller al nord (aleshores, abans de l’aparició de les colles gironines i de la Catalunya Central, el Vallès era la latitud castellera més septentrional) va ser aprofitat amb extraordinària habilitat per uns Minyons de Terrassa en contínua progressió, que van veure-hi la possibilitat de tenir colles amigues al seu voltant amb les quals poder-ne obtenir un benefici mutu. La Diada de Colles del Vallès va ser un dels resultats d’aquesta estratègia i va permetre que una plaça sense adn casteller com Mollet acollís un castell de 9 abans que ho fessin altres com, per exemple, Barcelona, Vilanova, Sitges, Altafulla, Torredembarra o Mataró.

L’aparició de noves colles castelleres ja no va tenir aturador i en els anys següents es va produir una explosió que va omplir el mapa de Catalunya de noves formacions. Els Tirallongues de Manresa (1993) van ser la primera experiència d’exportació dels castells a un territori verge fins aleshores i aquell mateix any, els irregulars Castellers de Sant Boi van contribuir a fer crèixer el Baix Llobregat, que en pocs anys esdevindria la comarca amb més colles castelleres. A Barcelona, el 1993 apareixia la primera colla de barri, els Castellers de Sants, amb un model allunyat del concepte tradicional i que, sobretot, en els seus inicis va basar la seva essència en un component marcadament festiu.

3d6 dels Castellers de Sants als inicis de la colla.

L’efecte olímpic

Fins a quin punt l’aparició d’aquestes colles va estar motivada per l’impacte dels Jocs Olímpics? Responent a la intenció de dissenyar una cerimònia d’obertura que tingués un perfil universal, però que inclogués també simbologies locals, el COOB’92 va apostar per incloure els castells en l’espectacle que donava la benvinguda als que serien batejats com els millors Jocs de la història. La cerimònia dirigida per Lluís Bassat va contemplar els castells dins el show sense que alterés la seva dinàmica ni el seu ritme. Els castells van aparèixer al final de la cerimònia posant de manifest el treball en equip i l’esforç que representava la Unió Europea.

Cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb diferents castells simultanis

Per a conèixer l’efecte que van tenir els castells als Jocs en la irrupció de colles noves, probablement la distància en el temps doni més pistes que les que es podien tenir a curt termini. No són pocs els castellers que en l’actualitat abanderen com un motiu d’orgull i prestigi el fet d’haver estat present a la cerimònia olímpica fent castells. Aquest record no és tan pronunciat o evident entre els castellers de colles grans –acostumats a omplir les seves memòries amb les brillants pàgines d’actuacions o castells històrics que aporten dimensió a l’èpica–, però en canvi sí que ho és entre components de colles menors, que tenen aquest episodi en la seva galeria de grans moments. El “Jo hi vaig ser a l’Estadi Olímpic” sovinteja més ara que, per exemple, deu o quinze anys enrere, quan l’abast del fet no havia adquirit la rellevància que li aporta el temps.

Sigui com sigui, l’impacte que els castells olímpics van tenir sobre la possible irrupció de colles no hagués estat real per si mateix sense un factor clau: la televisió. La cerimònica olímpica va permetre que els espectadors poguessin veure castells a casa (si bé, en aquest cas, els castells alçats simlutàniament no es van veure al complet, ja que la retransmissió conjunta de TVE i TV3 va aprofitar per a fer un tall publicitari), una possibilitat que tot just després Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, va regularitzar de manera estable. El Concurs de Castells de Tarragona de 1992 va ser retransmés per la televisió catalana i va obrir la porta que les principals actuacions castelleres de la temporada següent formessin part de la seva graella en el format de fals directe. De fet, l’anterior Concurs també havia estat retransmés pel 33 i va permetre comprovar si un castell coronat in extremis havia estat realment assolit gràcies a la repetició de la imatge.

3d6 dels Xics de Granollers durant el XIV Concurs de Castells, any 1992.

Les retransmissions televisives de les principals diades va ser un element decisiu en l’expansió territorial del fet casteller. Fins aleshores, habitants de Girona, de Vic, de la major part de les poblacions del Baix Llobregat o, fins i tot, de molts barris de Barcelona no havien vist l’execució rodada d’un castell, ni en viu ni per la televisió, i la seva visualització es limitava a fotografies aparegudes en diaris o llibres gràfics. La televisió va projectar els castells i els va fer entrar a cases de milers de catalanes neòfits en aquest món. En els quatre anys posteriors a l’inici de les retransmissons televisives apareixen a Catalunya prop de vint colles.

I darrere la televisió, la resta dels mitjans incorporen amb regularitat la informació castellera. Els diaris aporten continuïtat a les cròniques i en pocs anys apareixen els polèmics rànquings (el primer, va arribar de la mà del setmanari Presència, el 1995) i les ràdios també creen programes estables d’informació castellera, seguint les passes que feien des de temps enrere les emissores o les desconnexions locals de l’àrea tradicional.

Portada del col·leccionable ‘Els castells en fitxes’, que va editar el ‘Nou Diari’ el 1992

El mateix 1992, com a conseqüència de l’interès creixent pels castells, Nou Diari, rotatiu de Tarragona i Reus que l’any següent es va ampliar al conjunt del país, va distribuir Els castells en fitxes, un col·leccionable amb totes les colles i uns pessics d’història i tècnica sobre el fet casteller del moment. A les acaballes de la temporada següent, el Magazine dominical de La Vanguardia va publicar un extens reportatge de Xavier Capdevila sobre la realitat castellera a partir dels retrats a diferents protagonistes de diferents poblacions que ocupaven totes les posicions possibles en una construcció: des d’enxaneta fins a graller.

Retall del col·leccionable ‘Els castells en fitxes’, que va editar el ‘Nou Diari’ el 1992,

L’any de la primera tripleta

I els resultats? La historiografia castellera situa el 1993 –any en què els Minyons de Terrassa coronen la primera construcció de gamma extra de la nova era– com un dels inicis de nous capítols, com abans ho havien estat el 1852, el 1881, el 1932, el 1969 o el 1981. Però la temporada anterior, la de 1992, ja va suposar un canvi en la dinàmics anterior.

La campanya del 1991 es va tancar amb tres castells de 9 descarregats i tres més coronats. La temporada següent, el nombre de castells de 9 completats van ser catorze. Un salt espectacular. Gairebé la meitat (sis) van correspondre a una colla, que en aquells moments liderava el món casteller i mostrava una autoritat superior a la resta de formacions, sobretot, gràcies a la qualitat tècnica del seu tronc: la Joves de Valls. Els diables vermells van ser els primers, aquell 1992, en fer la tripleta màgica. Va ser al Concurs de Tarragona, on es van imposar amb claredat. Tres setmanes després, les dues colles vallenques descarregaven, totes dues, la mateixa tripleta a Santa Úrsula en una memorable exhibició que els diaris van qualificar com la Diada del segle. La sensació dels espectadors –i els mateixos castellers– que havien tingut la sort de presenciar les dues actuacions era que estaven vivint un moment històric, que els apropava als llegendaris episodis dels anys vuitanta de la centúria anterior, quan les cròniques indicaven que s’havien aconseguit construccions mai vistes per ningú viu en aquests finals del segle XX: el 5d9f el 4d9sf, el pd8fm…

Primera tripleta màgica del segle XX (Colla Joves, Concurs de Tarragona de 1992)

En el món casteller existia una sensació de moment històric. Les tripletes màgiques, els castells emesos per televisió, l’aparició de noves colles… aportaven una dimensió significativa, que empenyia a gaudir del moment. Ara bé, ningú en aquell 1992 es podia imaginar el que es viuria en els anys posteriors, quan els castells van entrar en un estadi notablement superior a tots els nivells, superant fins i tot al de les llegendes del segle XIX.

Font: Santi Terraza (Revista Castells)

Un castell del Barça dóna la benvinguda al president Josep Tarradellas

Avui us presentem, dins l’apartat de Curiositats castelleres, aquest cartell que es troba al Museu del FC Barcelona on hi apareix un dibuix d’un 4d7 en què els castellers, jugadors en aquest cas, vesteixen l’equipació del Barça i realitzen un 4d7 i l’enxaneta alça una senyera.

Aquest cartell anunciava un partit de lliga entre el Barça i Las Palmas amb la peculiaritat que gaudiria de l’assistència de l’exiliat president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Aquest partit es va disputar el 30 d’octubre de 1977, just una setmana després del retorn, des de l’exili, del president Tarradellas. Tarradellas es va exiliar a Suïssa i a França a partir de 1939 degut a l’ocupació franquista de Catalunya i posterior repressió. Els diputats catalans a l’exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic.

Imatge prèvia al partit del 30 d'octubre de 1977 (extret de la portada de La Vanguardia de 1/11/1977)

Imatge prèvia al partit del 30 d’octubre de 1977 (extret de la portada de La Vanguardia de l’1 de novembre 1977)

Va retornar a Catalunya el 23 d’octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase “Ja sóc aquí” ha quedat a la història del país. Una setmana després assistia a un partit de futbol promocionat per un “castell culé”.

Josep Tarralledas saluda el públic del Camp Nou en la seva primera visita com a president de la Generalitat de Catalunya FOTO: ARXIU FCB

Un anunci de possible castell de deu a Vilanova el 1880

La prova de que el castell de deu es va anunciar i de ben segur intentar meditadament no és cap ficció al segle XIX, en coneixem diversos anuncis a la premsa del moment i altres documents: els dos més clars i contrastats en diversos documents són el de 1859 s’anuncia el seu intent a Reus i el 1864 a Vilafranca del Penedès.

Text Francesch Pelay Briz publicat al Calendari Català del 1869.

Ara estem ja en condicions de dir que tocant els anys 80 dels segle XIX, segon florida de l’època d’or del segle XIX hi van haver al menys temptatives de fer castells de deu pisos. És el cas que trobem a Vilanova i la Geltrú el 1880.

A La Veu de Catalunya del dia 04-08-1880 hi trobem literalment que els Xiquets de Valls faran:

“la torre de nou pisos, y pot ser la de deu”

Dit així curt i ras, sembla venir-nos a dir que a l’època es devia parlar del castell de deu pisos.

Font: LaPinya.cat

La Joves celebra avui el vintè aniversari de la primera Tripleta Màgica

Enguany fa 20 anys que el món casteller va fer un gran pas endavant amb l’assoliment de la primera Tripleta Màgica, és a dir, del tres i quatre de nou juntament amb el cinc de vuit. Tal proesa la va fer possible la Colla Joves Xiquets de Valls en el XIV Concurs de Castells de Tarragona el 4 d’octubre de 1992. I amb el Concurs i, evidentment, la data d’aquest aniversari ben a prop, l’entitat vermella ha triat avui per fer el principal acte d’homenatge d’aquesta efemèride. Aquest acte, amb el qual es vol homenatjar a tots els castellers que van participar en la gran gesta, començarà a les 6 de la tarda a la mateixa seu social de l’entitat, i hi seran convidats d’honor els respectius president i cap de colla de  l’any 1992; en Josep Maria Estil·les i en Fede Gormaz.

3d9f descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

El local vol obrir les portes de bat a bat per encabir-hi el màxim de castellers i simpatitzants possibles de la Colla Joves Xiquets de Valls. I justament amb la màxima que el millor homenatge és seguir lluitant i mantenir-se, com fins ara, al capdamunt del món casteller, els vermells faran un assaig especial un cop acabat l’acte al mateix local. Serà l’Assaig Especial del Concurs, aquest Concurs en què fa vint anys l’entitat vermella hi va fer la primera Tripleta i on enguany, per rememorar-la, vol fer-hi una de les millors actuacions de la seva història. Els responsables de la Joves, però, recorden que per fer-ho possible cal la participació de tots i totes, i el compromís de la gran base social de l’entitat vermella.

4d9f descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

A l’assaig també es donaran les instruccions per a què qualsevol vallenc o amant dels castells de la comarca que vulgui assistir al Concurs, del qual no en queden entrades a la venda, ho pugui fer amb la Colla Joves Xiquets de Valls.

5d8 descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

Font: El bloc d’en Carles Herèdia

Fotografies: http://www.jovesxiquetsdevalls.com/ (WEB DE LA JOVES XIQUETS DE VALLS)

 

 

 

20 temporades de Gamma Extra!

Amb el 2d9fm dels Minyons de Terrassa el passat 1 de juliol, s’enceta la 20a temporada de castells de Gamma Extra consecutiva. El 4d9sf i el 2d8sf, el 5d9f o el pd8fm són alguns dels castells més espectaculars que al s.XIX consten a l’històric dels Xiquets de Valls i que es van aixecar en places com Valls, Tarragona o Vilafranca. Pertanyen a la primera època d’or dels Castells, època compresa entre el 1851 -quan s’aconsegueix el primer castell de 9 pisos de la Història- i el 1889, quan l’activitat castellera va patir una important davallada a nivell tècnic i es va perdre la categoria de gamma extra.

Primer 2d9fm carregat de la història (Minyons de Terrassa, Terrassa, 21/11/1993)

Els coneguts com a castells de Gamma Extra tornarien a plaça 100 anys més tard. La caixa dels trons, l’obrien els Castellers de Vilafranca, que per primera vegada al s.XX s’atreveixen intentant la Torre (o Dos) de 9, recuperant la tècnica amb folre i manilles. No es tenia constància que fos bastit mai i l’empresa semblava impossible. Després de varies temporades i intents sense fortuna, els Minyons de Terrassa se l’apuntaren per primera vegada a la història. Modificacions en el pis de les manilles, incorporant les crosses (els Verds no n’hi posaven) van ajudar a dibuixar la primera aleta del 2d9fm, el primer castell de Gamma Extra del segle XX. Des d’aquell 21 de novembre de 1993,ininterrumpidament, s’ha aconseguit conservar i ampliar una Gamma que només pertany als més privilegiats ; Minyons de Terrassa, Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró i, finalment, la Colla Jove Xiquets de Tarrragona.

Primer 3d10fm carregat de la Colla Vella (Concurs de Tarragona, 8/10/2000)

Perquè és cosa de pocs?

Cal dominar amb seguretat els castells bàsics de 9, és a dir, les estructures de 3 i 4 de 9 amb folre. És el pas previ per plantejar-se aquest tipus de construccions, a més d’una gran experiència i domini dels castells de la gamma alta de 8 pisos. Requereix uns assajos molt intensos i molta gent per treballar-los el més còmodament possible. Però això només és a l’abast de molt poques colles. Per posar uns exemples, la Torre de 9 amb folre i manilles, que marca la frontera dels bàsics de 9 i els Gammes Extres (amb permís del 9d8, 3d8 aixecat per sota o el 5d8 amb l’agulla) necessita un mínim d’uns 350-400 castellers a cada prova. D’aquests castellers, el folre està compost per uns 70 membres, mentre que a les manilles necessita una vintena. Una altra dificultat, rau en que molts castellers s’estrenen al pis del folre o manilles, que ha de donar estabilitat a una estructura molt dèbil. A la pinya cal suportar un pes extraordinari, i comptar amb el màxim de pressió possible.

Primer 4d9sf descarregat per la Colla Joves (Sant Fèlix, Vilafranca, 30/08/2000)

El de la Torre de 9 és un exemple clàssic i similar al pilar de 8, però tot això es complica quan aleshores, parlem de les xifres i la dificultat del 3d10fm o altres castells d’estructura composta com el 5d9 amb folre o el 4d9 amb l’agulla per posar alguns exemples.

Quins Castells de Gamma Extra s’han assolit?7

2 (o Torre) de 9 amb folre i manilles Minyons de Terrassa al 1993 (descarregat per primer cop per la Colla Vella Xiquets de Valls al 1994)
Pilar de 8 amb folre i manilles Castellers de Vilafranca 1995 carregat i 1997 descarregat
5 de 9 amb folre Minyons de Terrassa 1995 carregat i descarregat per primer cop per la Colla Vella Xiquets de Valls 1996
4 de 9 amb folre i agulla Castellers de Vilafranca 1995 carregat i 1996 descarregat
4 de 9 sense folre Minyons de Terrassa al 1998,descarregat
3 de 10 amb folre i manilles Castellers de Vilafranca carregat al 1998 i descarregat pels Minyons de Terrassa al 1998
Dos (o Torre) de 8 sense folre Castellers de Vilafranca 1999 i descarregat el 2010.
3 de 8 aixecat per sota Colla Vella Xiquets de Valls, 1999
Dos (o Torre) de 9 amb folre Castellers de Vilafranca, carregat al 2005
3 de 9 amb folre i agulla Minyons de Terrassa, carregat el 2008 i Castellers de Vilafranca descarregat al 2009.

Primer i únic, fins al moment, 5d9f carregat per la Colla Jove de Tarragona (Santa Tecla, Tarragona, 23/09/2011)

Altres castells d’aquesta envergadura intentats sense èxit o portats a plaça, són el 3 de 9 sense folre, que han intentat la Colla Joves i Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, el Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals intentat pels Castellers de Vilafranca o aquesta mateixa colla,que va portar a plaça el 4 de 10 amb folre i manilles, però que es va enfonsar abans de pujar els sisens i per tant, considerar-se intent.

Intent de pd9fmp dels Castellers de Vilafranca (Tots Sant, Vilafranca, 1/11/2002)

Com indiquem al principi, totes aquestes construccions són una excepcionalitat que fa que s’en vegin amb menys regularitat, per la seva dificultat i mobilitat de personal que requereix. La temporada del 2011, però, cal recordar que els Castellers de Vilafranca van fer història en aconseguir – com a mínim carregar- tota la gamma extra de 9 pisos i el 3 de 10,que alhora és la Colla que més ha fet i domina aquesta gamma. El món casteller doncs, continua d’una gran salut en aquest nivell, i tot sembla indicar que, oberta la temporada el passat 1 de juliol,amb el 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons, obtindrem una bona collita. A més, el 2012 podria ser la primera temporada de la Història amb 6 colles diferents aixecant castells d’aquest nivell.

Primer 3d8 aixecat per sota descarregat (Colla Vella, Vila-rodona, 7/11/1999)

Per a més informació: moments històrics del món casteller (1 i 2)

Font: directe!cat

La Colla Joves, primera colla descarregant castells de 9 durant 25 anys consecutius

El 3d9f completat per la Colla Joves Xiquets de Valls per la Diada de Sant Joan a la plaça del Blat, atorga als vermells el mèrit de ser la primera colla que porta descarregant castells de 9 durant 25 anys consecutius.

100 pilars de 6 descarregats

El passat dissabte 30 de juny a l’Hospitalet de l’Infant, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el pd6 que fa 100 des de la seva reorganització l’any 1947. El primer descarregat va ser el dia 11 de setembre de 1996 dins de l’església de Bràfim. A més d’aquests 100 descarregats amb camisa, n’han descarregat, sense xarxa, 15 més a l’assaig.

Primer pd6 descarregat per la Colla Vella (11/09/1996)

Però a més a més segueixen sumant ja que, també a l’Hospitalet de l’Infant, varen descarregar el 3 de 7 aixecat per sota per 66è any consecutiu.

Darrer pd6 descarregat fins al moment per la Colla Vella (30/06/2012)

Moltes Felicitats a la Colla Vella!

La primera actuació castellera a Granollers

Avui volem que conegueu quina creiem que va ser la primera actuació castellera que van veure els granollerins i granollerines. Tot el que a qui mostrem és fruit de la recerca a l’Arxiu Digital de Granollers, en diverses obres que us citem al llarg del text i d’algunes hemeroteques d’altres publicacions de fora de Granollers.

Abans de res cal remarcar que la primera actuació que es va veure a Granollers no fou dels Xics de Granollers, ni de la colla anterior desapareguda actualment, els Castellers de Granollers (dels quals us en parlarem ben aviat). La primera actuació castellera es va veure l’any 1932 de la mà dels Xiquets de Valls (tot apunta a la colla vella).

Abans de descriure-us com va anar aquella actuació, us volem explicar quin va ser “el primer intent casteller de la ciutat”. El primer intent data de l’any 1917, així ho diu La Comarca del 24 de febrer de 1917:

Las fiestas de Carnaval han transcurrido con bastante animación en las Sociedades Recreativas. En las calles apenas si pudo apreciarse la presencia de mascarón alguno.

Como incidentes, sólo es lamentable anunciar el que sufrió el joven hijo del señor Benito Garrell, cuando simulando con varios otros un castillo humano, imitación de los Xiquets de Valls, en «La Unión Liberal», cayóse con tan mala suerte, que se fracturó la pierna.

Tal com podeu comprovar més que un intent casteller es deuria tractar d’una conseqüència etílica de la festivitat del Carnaval. Abans d’arribar a l’any 1932, farem una parada al 1929 on hem trobat un indici d’alguna visita dels Xiquets de Valls però que per manca d’informació i per contradiccions que us explicarem més endavant no creiem que es tractés de la primera actuació castellera.

A La Gralla de l’11 d’agost de 1929 es parla del programa de Festa Major d’aquell any de la manera següent:

A les notes publicades la setmana passada referents als preparatius de la festa major, que enguany es celebrarà ejectivament els dies 1, 2, 3, 4 i 5 de setembre (i diem efectivament per la raó de que el dia 1 s’escau en diumenge i a tot arreu es fará festa), hem d’afegir:

[…] Que és un fet la contracta, per la Comissió de Festes, de la Rondalla del Centre Aragonès, de l’Esbart de Dansaires i també dels Xiquets de Valls, que aixecaran els seus castells per nostres places i carrers.

Aquí queda tot, no hem trobat cap altra notícia que expliqués si realment es van fer castells pels “carrers i places” de Granollers i tampoc hem trobat res en la història dels Xiquets de Valls per la qual cosa ens quedem amb dues hipòtesis: finalment no van venir els Xiquets de Valls, o bé van venir però no van fer castells amb una actuació sinó que van fer algun tipus de cercavila o passa-carrers… no ho podem afirmar!

Ara sí, arribem a la Festa Major de l’any 1932. Dies abans La Gralla del 7 d’agost de 1932 afirmava amb un to “força irònic”:

L’Ajuntament no sabem encara què projecta fer els dies 25, 26, 27 i 28 d’agost, i és fàcil que no en sabem res, fins que ja tothom ho sàpiga, perquè el senyor Alcalde així ho té disposat i qui mana, mana. Però si no sabem què projecte fer, en canvi sabem el què diu la gent, i la gent diu si la Banda Municipal de Barcelona vindrà per a donar un concert i si vindran també unes colles de Xiquets de Valls. Això, apart de les ballades de sardanes i de l’indispensable castell de focs i de la traca i les tronades també de consuetud.

Un altre “supòsit” com l’any 1929, però en aquest cas sí que tenim molta informació que ens aclareix que realment hi va haver una actuació castellera a Granollers i per rematar-ho en tenim una fotografia!

A la pàgina 6 de La Gralla del 4 de setembre de 1932 explica els diversos actes que hi va haver a la Festa Major d’aquell any entre els quals, els Xiquets de Valls:

Festes de carrer

La nota culminant de les festes de carrer foren els castells que divendres i dissabte aixecaren en diferents indrets els Xiquets de Valls.

I la sorpresa ve a la següent pàgina de La Gralla:

Aquest és, segons les nostres “investigacions” el primer castell que va veure la nostra ciutat. Tot i no veure’s cap columna de la Porxada es pot identificar clarament la façana actual de l’Ajuntament de Granollers que tot i patir, 6 anys més tard, el bombardeig feixista no va canviar gaire el seu aspecte.

Es tracta d’un 4d7. No s’identifica el color de la camisa, però hem seguit investigant, en aquest cas en documentació de Valls, per tal de saber què en van dir els protagonistes d’aquell viatge tan llunyà per l’època. Hem trobat el següent paràgraf a (Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà, un home de la terra. Edicions Cossetània: 1997, Valls, p.131):

Els castells a Granollers

Divendres de bon matí marxaren els castellers de la colla vella envers Granollers, poble en el qual mai hi havia posat els peus cap colla de castellers; encara que el temps no hi acompanyava gens, el primer dia es feu un quatre de set, que agradà força a aquella gent que mai havia vist castells.

L’endemà es feren molts forts i bé el tres de set, seguit d’un altre quatre de set, després el dos de sis, el tres de sis aixecat per baix i clogué un pilar de cinc. La pluja destorbà als castellers de fer ses exhibicions devant les cases particulars.

Gràcies a aquest text podem gairebé afirmar que aquesta es tracta de la primera actuació castellera a Granollers i no pas la que citàvem de l’any 1929 i que la colla de Xiquets de Valls són la Colla Vella. A més coincideix aquest darrer text amb la construcció de la fotografia, un 4d7. Ara bé, si el castell de la imatge del 4d7 del primer o del segon dia probablement mai ho sabrem…

Per tal contrastar la informació hem buscat també aquesta notícia a l’obra Món Casteller dirigida per Pere Català i Roca. Al volum I pàgina 418 apareix un fragment d’una notícia de La Crònica de Valls:

La colla Vella marxà ahir a Granollers, aquesta nit ja dormirà a  l’Arboç.

Fa referència a una actuació que hi hagué després de la de Granollers a l’Arboç. A la pàgina següent diu:

A Granollers, la “Colla Vella” hi plantà els “quatre de set”, “tres de set”, “dos de sis”, “tres de sis aixecat per baix” i “pilar de cinc”.

D’aquesta manera queda provat que aquesta fou la primera actuació castellera que va viure Granollers ara fa 80 anys de la qual, per sort, en tenim un record gràfic. Per què no recordar aquesta efemèride els dies 25, 26, 27 o 28 d’agost repetint l’actuació aquesta vegada amb camisa grana?

Si qualsevol persona aconsegueix més informació respecte aquesta primera actuació a Granollers agrairíem que ens ho fes saber a (elpati@xics.org).

NOTA: en totes les notícies de l’època hem mantingut la gramàtica i el vocabulari d’aquells temps amb tot el que això suposa (errades ortogràfiques, vocabulari arcaic, etc.) Creiem que és més adequat llegir-ho així…

Cent anys de castells (part II)

Seguim amb la presentació de l’obra Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès que vam iniciar la setmana passada.

Josep Cusiné Esclasans, en el ressorgiment casteller

Josep Cusiné Esclasans

Josep, segon fill de Fèlix Cusiné Dolcet, va compartir l’afició pels castells amb el seu pare i també va tenir una estreta relació amb la Colla Vella Xiquets de Valls, ja que va tenir una gran amistat amb en Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, fill d’”Isidre de Rabassó”.

“Gravat de Rabassó” va continuar amb la tradició paterna de dinar i dormir a casa de la família Cusiné quan la colla arribava a Vilafranca el dia 29 i marxava el 31. Josep i Gravat recordaven temps passats i analitzaven la situació castellera del moment.

Durant els anys 20, la decadència castellera era important, fins el punt que els pilars van desaparèixer del repertori casteller, exceptuant el cas de la Colla Vella Xiquets de Valls, i els castells de set es perdien, tal com a Valls s’estava perdent l’afició castellera.

Els canvis en el panorama casteller van començar a notar-se a la segona meitat dels anys 20. L’any 1926 es crearen els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Aquests últims van compartir plaça a Vilafranca amb els Xiquets de Valls. Tot i aquesta irrupció, la relació de la família Cusiné amb els Xiquets de Valls va continuar intacta.

Al juliol de 1927, les dues colles vallenques van unir-se ja que havien patit una davallada d’efectius amb la creació de les dues colles abans esmentades, i el cap de colla continuà sent en Ramon Tondo.

Aquests canvis en el panorama casteller va tenir repercussions en l’afició vilafranquina, que continuaren tenint dues colles a plaça per la seva Festa Major convidant als Nens del Vendrell, i que les dues aficions vilafranquines que animaven a les dues colles vallenques es van trobar sense aquesta dualitat.

Les tertúlies castelleres a Cal Noi Noi van continuar, amb la participació de Josep Cusiné i de vilafranquins benestants, tal i com feia el seu pare.

Als anys vint, la rivalitat entre els carrers de Vilafranca per veure qui feia les millors festes de la vila va arribar al seu punt àlgid. Les del carrer dels Ferrers eren considerades les millors, però les del carrer Sant Bernat eren considerades de les més antigues.

Quatre de sis dels Xiquets de Valls durant les festes del carrer Sant Bernat del 8 de juliol de 1928.

El 1928, a les festes del carrer Sant Bernat, el segon diumenge de juliol, van fer venir als Xiquets de Valls. Era una iniciativa insòlita fins llavors a Vilafranca, fins el punt que no es va tornar a repetir fins l’1 d’agost de 1970 a la Diada de Màrtirs Street. El reclam de les festes de 1928 van ser els castells tal i com mostra el programa de festes que es va imprimir. Aquell mateix any, els vallencs van estrenar la seva camisa de to vermellós que els ha distingit fins ara (Colla Vella Xiquets de Valls rosats i la Colla Joves Xiquets de Valls vermells) i que també van portar a Vilafranca, tret que va destacar la premsa vilafranquina del moment. La camisa que portaven els vallencs permetia identificar els castellers locals ja que no anaven uniformats i normalment pujaven al pis de segons.

Programa de les festes del carrer de Sant Bernat de 1928.

Després de l’actuació del carrer Sant Bernat s’engega el projecte de crear una colla castellera a Vilafranca de cara a la Festa Major, s’inicia el camí cap a la creació d’una colla pròpia. Però el mes i mig que restava per al 30 d’agost no va ser temps suficient, i els castellers vilafranquins van tornar a participar de les construccions vallenques com fins ara.

Al 1928 els Xiquets de Valls no van actuar a la seva localitat, però per Sant Joan de 1929 sí que van actuar a la seva Festa Major. A Vilafranca al 1929 també va aparèixer l’ambient casteller abans que d’altres temporades, segurament amb intencions de concretar la idea de crear una colla sorgida l’any anterior, ja que tenien intenció d’actuar i de presentar-se en públic per Sant Joan, fet que finalment no va poder ser.

El 15 de juny, al “Panadés Republicano” va sortir publicada la notícia de la constitució de la Penya dels Castellers, formada per una cinquantena de castellers. Van iniciar els assajos dos dies a la setmana, dimarts i dissabte (en aquest últim participaven també les gralles). El seu lloc de trobada era al pati del Bar Grop Nou, al carrer Sant Bernat, tot i que a finals del mes de juliol de 1929 els assajos es van traslladar al Tívoli. La persona que dirigia els assajos era Francesc Sanromà “Ballera”, casteller de la Colla Vella de Valls. Alguns dels membres destacats d’aquesta penya eren:

Ramon Avià Comas. Havia format part dels Torraires de Montblanc i havia estat enxaneta de la Colla Vella Xiquets de Valls.

Antoni bolet Rafecas “Ton Maó”. Simpatitzant de la Colla Vella Xiquets de Valls, havia pujat a les seves construccions, fent el 4d8, el 2d7 i va intentar diversos cops el pilar de 6. La seva passió castellera era tan gran que va ser enterrat amb el seu mocador casteller al cap.

Joan Bové Cañellas “De Cal Rata”. La seva família provenia del Vendrell, on de petit havia pujat amb els Nens del Vendrell.

Salvador Bové Cañellas “De Cal Rata”. Tot i que no participava d’una manera tan activa com el seu germà, tenia coneixements castellers i ensenyava a pujar als seus fills.

Enric Cortés Riera “Francès”. Al 1921 va fer d’enxaneta en els pilars que van fer els vilafranquins per a suplir l’absència de les colles vallenques per la Festa Major, i als anys 50 es va incorporar a la colla vilafranquina fent de crossa i de baix.

Josep Durich Montserrat. Aficionat casteller durant tota la seva vida i amant de la fotografia. Per qüestions de feina va haver de viure a Haro (La Rioja) i també a Barcelona, ciutat en la que volia crear una colla castellera.

Joan Galofré Tomàs. Vilafranquí gran aficionat als castells.

Joan Gisbert Forés “Genet”. Als anys 30 va participar de l’activitat castellera a la Festa Major de Vilafranca.

Francesc Graells Ràfols “Quico Graells”. Els seus inicis castellers es remunten a l’any 1919, on juntament amb d’altres vilafranquins participaren en els castells de la Festa Major.

Ramon Roig Llaurador “Arengades”. Vilafranquí amb antecedents en el món dels grallers, on el seu avi Ramon Roig Font liderava la colla de grallers coneguda com els “Arengadetes”.

Francesc Sanromà Español “Ballera”. Vallenc qui dirigí la colla en els seus inicis, i com a casteller actiu va ser un destacat pilaner.

Josep Sol Ignacio i el seu fill Joan Sol Rovira, qui va tenir un paper important dins l’àmbit tècnic en la creació de la colla dels Castellers de Vilafranca als anys 40.

Antoni Solsona Ferrer. Vinculat al món de l’hostaleria, cuiner de la fonda de cal Quel a la Plaça del Campanar, acostumava a pujar en un castell que la colla present li muntava en honor seu. Era íntim amic de Vicenç Cusiné.

Jaume Valero Ribas. Doctor, personatge polifacètic i gran activista en la vida social i cultural de Vilafranca. Va participar de les construccions castelleres que es feien a les Festes Majors als anys 20, més concretament amb la Colla Nova de Valls. Va ser un dels principals promotors de l’intent de crear una colla vilafranquina a finals de la dècada dels anys 20. Amb la fundació dels Castellers de Vilafranca el 1948 va veure complert el seu somni i sempre els hi va fer costat.

5 de 6 dels Xiquets de Valls durant la Festa Major de Vilafranca del 1928.

Gràcies al mecenatge de la família Cusiné, la Colla Vella Xiquets de Valls va anar a l’Exposició Internacional de Barcelona perfectament uniformada, tot i que cal recordar que el 5 de febrer de 1928 ja havien estrenat camisa en una sortida al Masnou. Josep Cusiné va ser el protagonista principal en aquesta segona compra de camises castelleres. La Colla Vella Xiquets de Valls no va rebre suport per part de Valls per a l’actuació de tres dies en aquesta exposició, però un cop més va rebre el suport de Vilafranca. Aquesta segona remesa de camises va ser necessària per diferents motius: els components que es van desplaçar a Barcelona eren membres de la Colla Vella i no de la Colla Nova (que eren els qui disposaven de més efectius) i va haver-hi vilafranquins que també hi van participar.

4 de 6 de la Colla Vella al Poble Espanyol de Barcelona.

L’existència d’una sola colla a Valls tenia els dies comptats, i aquest fet es va mostrar d’una manera clara per Sant Joan de 1930, on van aparèixer a la Plaça del Blat la Colla Nova i la Colla Vella. Per tant, torna la dualitat castellera a Valls.

Els administradors de la Festa Major de Vilafranca de 1930 eren simpatitzants de la Colla Vella, però els partidaris de la Colla Nova també volien que la seva colla actués per aquestes dates i van contractar-los. Amb la tornada d’aquesta dualitat la idea de crear una colla castellera a Vilafranca que aglutinés els partidaris d’una i altra colla es va esvair.

Les dues colles vallenques actuant simultàniament a la Festa Major de Vilafranca de 1930. En primer terme apareix la Colla Vella i darrere la Colla Nova.

La decadència castellera que s’arrossegava des del segle XIX va desaparèixer, i es van tornar a veure a plaça construccions que feia anys que havien desaparegut. El 1930 la Colla Vella recupera el 4d7 amb agulla, el 1931 recupera el 5d7 i el 1932 el 3d7 aixecat per sota, per tant, la Colla Vella liderava el panorama casteller. Estaven assajant el 4d8, i va sorgir un dubte: el primer 4d8, a l’Arborç o a Vilafranca? Fins el dia d’avui han arribat diferents i diverses versions sobre el fet, però cal destacar la que dóna l’ex-cap de colla de la Vella Guillem Bartolí Balañà. Ell ens explica que en sorgir els rumors de que s’estava assajant aquest castell, alguns vilafranquins s’entrevistaren amb el Gravat de Rabassó per a que fos a Vilafranca on es veiés per primera vegada la recuperació d’aquest castell, però sembla ser que el cap de colla ja tenia el compromís amb alguns castellers que eren de l’Arboç de que fos allà on es tirés.

4 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Festa Major de l’Arboç el 1932.

Gravat va convèncer als vilafranquins dient-los que a l’Arboç el carregarien i a Vilafranca el descarregarien. Finalment el castell es va carregar a l’Arboç i a Vilafranca ni tan sols es va carregar. Per tant, córrer el rumor que el cap de colla va fer caure aquest castell a l’Arboç. Cal dir però que la versió de la família Vallès de l’Arboç no es correspon amb la versió abans explicada, tot i que hi ha un vídeo de l’actuació castellera de l’Arboç de l’execució d’aquell castell que fa pensar tot el contrari.

El 1932 Tarragona va organitzar el seu primer concurs de castells. Es van inscriure set agrupacions, entre les quals es trobaven les dues colles vallenques. El jurat d’aquell concurs estava presidit pel vendrellenc Pau Casals i Defilló, i estava compost per deu persones repartits entre periodistes i representants de colles, i el representant de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al concurs de Tarragona va ser Josep Cusiné Esclasans.

Jurat del primer Concurs de Castells a Tarragona.

El concurs es va celebrar la tarda de diumenge dia 2 d’octubre i el va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 2d7, 3d7 aixecat per sota i el 5d7.

A partir d’aquí, la participació de Josep Cusiné en l’activitat castellera passarà a un segon pla. Passada la Guerra Civil Josep Cusiné segueix els castells com a espectador, sempre fidel seguidor dels castells. Ell va transmetre la seva afició casteller i el seu amor pels castells als seus fills.

Aquest article continuarà amb més parts de l’anàlisi d’aquesta obra.

Noves estructures i rareses castelleres

Evolució contra tradició? No necessàriament ha de ser així, però el món casteller debat si acceptar noves estructures que modifiquen àmpliament el repertori de castells. El cinc amb l’agulla i el set són els dos nous que han començat a alçar-se a les places, però el debat s’amplia a altres rareses que també han ofert algunes colles, com el dos per sota, el sis o el dotze.

Tradicionalment, l’amalgama de castells ha estat composta pel dos (anomenat torre al Penedès), el tres, el quatre, el quatre amb l’agulla (denominat quatre amb el pilar a Valls), el cinc, el nou o el tres per sota (o tres per baix), completats pel pilar d’entrada i finalització de les actuacions. Sobre aquestes construccions s’han configurat les puntuacions del Concurs de Tarragona o els rànquings que diferents mitjans fan des de fa una quinzena d’anys.

Primer 3d8a descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, Sitges 29/10/2006)

El 29 d’octubre de 2010, els Castellers de Vilafranca van sorprendre alçant el tres de vuit amb l’agulla, el primer descarregat de la hiastòria. En un primer moment, el castell es va veure amb curiositat, però amb distància per la resta de colles. Dos anys després, la majoria de formacions el van incorporar als seus assaigs i els Minyons de Terrassa van ser els primers a fer-lo de nou pisos, el 16 de novembre de 2008. El tres amb l’agulla resultava molt pràctic, ja que a més de crear un nou registre, per a moltes colles que no reunien prou gent per fer el quatre de set amb l’agulla, el podien fer amb una rengla menys. El 3d7a és un castell que habitualment es pot veure a les places castelleres de colles mitjanes. El 3d8a l’han descarregat 5 colles: Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls i els Capgrossos de Mataró. La Colla Jove Xiquets de Tarragona l’ha intentat en una ocasió. El 3d9fa només l’han descarregat els Castellers de Vilafranca i l’han carregat els Minyons de Terrassa.

El 2008, els verds van incorporar una torre al tres o amb l’agulla o, el que és el mateix, van posar un pilar dins el cinc “inventant-se” el cinc amb l’agulla. Els de Vilafranca van estrenar el cinc de vuit amb l’agulla a Reus el 3 d’octubre a Reus de 2009 i el van repetir el 15 d’agost de 2010 a la Bisbal. Els tècnics que elaboren la taula de puntuacions del Concurs de Castells ja han alertat que una actuació amb tres castells de vuit podria arribar a puntuar més que una que inclogués dos castells de nou. Per aquest motiu, alguns han suggerit agrupar determinats castells amb una mateixa puntuació comuna.

El 5d7a ha estat descarregat pels Castellers de Vilafranca, els Nens del Vendrell, els Moixiganguers d’Igualada i els Capgrossos de Mataró. El de 8 pisos només ha estat descarregat pels Castellers de Vilafranca.

Primer 5d7a descarregat pels Moixiganguers d’Igualada (Igualada, 24/10/2010)

El set és una de les rareses castelleres a la qual cada vegada s’apunten més colles. Aquesta estructura és de forma composta, amb un 4d7 i un 3d7 que s’agafa a una de les rengles del quatre, coronat per dues parelles de dosos i dos aixecadors. El castell s’ha fet amb dues enxanetes o amb un sol enxaneta, mètode que resulta més complicat.

Primer 7d7 descarregat de la història (Margeners de Guissona, Súria 12/07/2009)

És un castell de nova invenció. Els Margeners de Guissona van assolir-lo per primera vegada en la història, el 12 de juliol del 2009 a la Festa Major de Súria. La primera colla que el va fer amb un sol enxaneta van ser els Castellers de Vilafranca el el 24 de maig del 2010 en la Festa Major de Mollerussa. Actualment l’han descarregat 12 colles: Margeners de Guissona, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró, Castellers de Terrassa, Colla Jove dels Castellers de Sitges, Nois de la Torre, Castellers del Poble Sec, Xicots de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Moixiganguers d’Igualada.

Una de les grans rareses és el sis. És un dos, amb dues torres que se subjecten en cada rengla. Els Castellers de Vilafranca el van fer de set el 15 de gener de 1997 i mai l’han tornat a fer. Cap altra colla ha intentat mai aquesta “estranya” construcció.

Primer i únic 6d7 descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, Vilafranca 15/01/1997)

Pel que fa als castells aixecats per sota, cal destacar dues estructures que s’han vist només en una ocasió cadascuna. Per una banda, parlem del quatre de set aixecat per sota que van recuperar els Sagals d’Osona l’any passat (03/07/2011) per la seva Festa Major. Aquest castell és una de les construccions més difícils pel que fa als aixecats per sota. La dificultat rau en la distribució de la pinya i en l’organització de l’aixecada en comparació, per exemple, amb el tres aixecat per sota. Algunes fonts indiquen que el 4d7 aixecat per sota es va portar a plaça durant el segle XIX, però no queda clar.

Primer 4d7 aixecat per sota de l’era moderna (Sagals d’Osona, Vic 03/07/2011)

Una altra estructura per sota que només s’ha vist en una ocasió és la torre de set aixecada per sota.  En aquest cas els protagonistes van ser els Castellers de Sants  ja que el 16 de novembre de 2008, en motiu de la diada dels Minyons, sorprenien a tot el públic egarenc recuperant aquest castell que sembla ser que es va realitzar per primer cop cop a la Festa Major de Tarragona de 1877 durant l’etapa que es coneix com a l’època d’or dels castells, per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aleshores dirigida per l’històric cap de colla Isidre de Rabassó.

Primer 2d7 aixecat per sota de l’època moderna (Castellers de Sants, Terrassa 16/11/2008)

Com a precedent es pot mencionar que els desapareguts Castellers de Montcada i Reixac havien realizat prèviament el 2 de 6 aixecat per sota, castell que els Xiquets de Reus haurien fet també l’any 1993 segons algunes fonts. També l’han descarregat els Castellers d’Esplugues i els Margeners de Guissona l’any 2000 i 2009 respectivament.

Sembla ser que durant el segle XIX es pot parlar d’un 2d8 sense aixecador aixecat per sota però la informació és molt confusa i no es pot confirmar (també es parla del pilar de 7 amb folre caminat, pilar de 7 sense folre aixecat per sota,…).

Un vuit és un castell d’estructura composta. En tota la història es documenten dos castells realitzats amb aquesta estructura, que en els dos casos la configuració de la qual va ser diferent. El primer que es coneix és un 8d6 realitzat pels aficionats de Llorenç del Penedès l’any 1999. En aquella ocasió es va fer amb una estructura central de quatre, amb dues torres adossades a dues rengles encarades. El pom de dalt estava format per tres parelles de dosos, tres acotxadors i tres enxanetes.

L’altre variant de configuració va ser feta l’11 de novembre del 2012 pels Tirallongues de Manresa a la la plaça de Crist Rei de Manresa en la XXa Diada dels Tirallongues. Aquesta variant també està composta de tres estructures diferents. Té una estructura de dos central que, enlloc d’agafar-se entre si, s’uneix a les rengles de dues estructures de tres situades a cada banda. Així, el dos central queda com un fals quatre.

8d6 dels Tirallongues de Manresa (Manresa, 11/11/2012)

El pilar de 6 aixecat per sota és una altra raresa castellera. A banda dels Falcons de Vilafranca, la Colla Vella el va carregar el 15 d’agost de 1982 a Valls.

Pilar de 6 aixecat per sota carregat (Valls, 24/06/1982)

Pilar de 6 aixecat per sota carregat (Valls, 24/06/1982)

El dotze és la darrere “raresa” castellera que tan sols s’ha pogut veure en una ocasió. És una estructura formada per un quatre central. De cada una de les rengles en surt una torre. La Colla Joves el va fer el 2008. Anteriorment, només està documentat en una sola ocasió al segle XIX quan la Colla Nova dels Xiquets de Valls el va descarregar per la diada de Santa Úrsula de 1879.

Primer 12d7 descarregat de l’època moderna (Colla Joves Xiquets de Valls, Arboç 9/11/2008)

Francesc Blasi i Vallespinosa, industrial Vallenc, va deixar escrit a la seva obra “Els castells dels Xiquets de Valls” l’any 1934 la següent informació:

“Per allà l’any 1884, en unes festes a honor de Sant Úrsula, es feren a Valls el 5 de 9 per la Colla Nova, única vegada que s’ha fet. La Colla Vela feu el 5 de 8 amb dues enxanetes distribuïdes com en dos castells, 3 de 8 i 2 de 8 combinats. Cinc de vuit, amb el pilar de 6 al mig; 4 de 8, aixecat per baix; 3 de 8, aixecat per baix; 4 de 7, aixecat per baix; pilar de 8, amb crosses fins a terços sostinguts per Janillo, i el 2 de 8, el castell mes difícil que s’ha fer fins ara, segons parer de gent entesa.”

És difícil demostrar si es van dur a terme aquestes estructures ja que pot ser que la descripció dels castells que es fa no correspongui a tal com es diuen ara i crea confusions… així doncs ho deixarem córrer i que siguin els historiadors castellers els qui treguin les seves pròpies conclusions. Si en voleu saber més al respecte visiteu aquest enllaç.

Basat en un article de La Vanguardia del 3 de setembre de 2010

%d bloggers like this: