Quan tot va canviar

Avui fa vint anys que es va assolir el primer castell de gamma extra de l’era moderna. Els Minyons de Terrassa van carregar un 2d9fm que va obrir la porta a una nova era, de la qual encara en fruïm cada cop més. Però, com van ser els mesos i l’any previ a l’arribada de la gamma extra? Com va ser el darrer any de la Segona Època d’Or?

2d9fm dels Minyons (21 de novembre de 1993), el primer carregat de la història

Ara fa vint anys, el panorama casteller registrava un espectacular boom que va sacsejar la seva estructura i la va projectar decididament cap amunt. Res tornaria a ser com abans i els castells viurien un creixement i una evolució espectacular en tots els àmbits: registres, aparició de colles, implantació social i projecció mediàtica. La quantitat de castells de 9 en una temporada va saltar de la mitja dotzena als prop de cinquanta, el nombre de colles va doblar –i anys després, triplicar– la vintena existent aleshores, els castells van ampliar el seu radi d’influència i van seduir amplis sectors de la societat catalana –especialment els joves– i les retransmissions de les principals actuacions castelleres es van incorporar amb normalitat a la graella del Canal 33. Va ser l’inici del boom, que ens va fer a tots més grans i atractius. Els castells van realitzar un salt de dimensió, que els va situar en un estadi superior, el més important en els més de 200 anys d’història castellera.

El boom casteller comprèn la primera meitat dels anys noranta. Des de l’inici de la dècada, temporada rere temporada, es van registrar capítols que  posaven de manifest el creixement continu i espectacular dels castells, i el 1992, per diverses raons, algunes de les quals evidents en aquell mateix moment i altres constatades amb la perspectiva del temps, permet situar-lo com el més proper a una frontera.

Inicis dels Xics de Granollers

El 1991 s’havien estrenat dues agrupacions –que en pocs anys protagonitzarien un salt important–: els Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers. El naixement d’aquestes dues colles evidenciava en aquells moments que la taca castellera s’ampliava a territori conquerit. En aquella època, el nombre de colles a la zona tradicional (les tres comarques del Penedès i les tres del Camp de Tarragona) era superior al de la resta del país i l’aparició d’aquestes dues colles al Baix Llobregat (on només hi havia els Castellers de Castelldefels) i al Vallès (on, llevat de l’efímera experiència de les colles de la Roca i de Montmeló, els castells només es podien fer a Terrassa i des de feia ben poc a Montcada i Reixac) va suposar la constatació que el fet casteller també tenia futur més enllà de la serra de l’Ordal i el massís del Garraf.

pd5 dels Castellers de Montcada i Reixach (amb camisa carbassa) durant la Diada dels Xics de Granollers de 1993.

Nova fornada de colles

L’any, però, que el món casteller va experimentar una ampliació significativa va ser el 1992, confirmant la sensació ja viscuda la campanya anterior que quelcom estava canviant. Aquella temporada es van crear o es van gestar set colles. Dues van ser en poblacions amb presència castellera: el Vendrell i Reus. La capital del Baix Penedès recuperava la dualitat de colles (que s’havia manifestat amb accentuada intensitat a finals dels anys vint i començament dels trenta) i estrenava la Colla Nova del Vendrell, el naixement de la qual va estar, en bona part, influenciada per la crisi que van viure els antigament gloriosos Nens del Vendrell, que al Concurs d’aquell 1992 van caure de totes les construccions (de 7 i de 6) que van intentar i no van poder sumar ni un sol punt. A la capital del Baix Camp, els Ganxets de Reus apareixien –en bona part, per diferències personals– amb la intenció d’aplicar un model diferenciat del dels Xiquets (que estava inspirat en experiències d’èxit com el de la Jove de Tarragona).

També a la zona tradicional, en aquell 1992 es van gestar dos projectes que veurien la llum l’any següent. Per una banda, Sitges recuperava colla castellera després d’un breu parèntesi de cinc anys (els Castellers de Sitges, que el 1971 van ser la vuitena colla en actiu del país, van aturar l’activitat el 1988) i, d’una altra, Cambrils, una població sense tradició castellera, però situada en un dels extrems del triangle del Camp de Tarragona, saludava l’aparició dels seus Xiquets, com dos anys abans ho havia fet la veïna Vila-seca.

Detall d’una torre dels Castellers de Mollet.

Per últim, el 1992 va ser l’any d’aparició d’una altra colla en territori nou: els Castellers de Mollet, que, amb la seva estrena aportaven, ara sí, una realitat castellera pròpia i estable al Vallès. Aquest nou focus casteller al nord (aleshores, abans de l’aparició de les colles gironines i de la Catalunya Central, el Vallès era la latitud castellera més septentrional) va ser aprofitat amb extraordinària habilitat per uns Minyons de Terrassa en contínua progressió, que van veure-hi la possibilitat de tenir colles amigues al seu voltant amb les quals poder-ne obtenir un benefici mutu. La Diada de Colles del Vallès va ser un dels resultats d’aquesta estratègia i va permetre que una plaça sense adn casteller com Mollet acollís un castell de 9 abans que ho fessin altres com, per exemple, Barcelona, Vilanova, Sitges, Altafulla, Torredembarra o Mataró.

L’aparició de noves colles castelleres ja no va tenir aturador i en els anys següents es va produir una explosió que va omplir el mapa de Catalunya de noves formacions. Els Tirallongues de Manresa (1993) van ser la primera experiència d’exportació dels castells a un territori verge fins aleshores i aquell mateix any, els irregulars Castellers de Sant Boi van contribuir a fer crèixer el Baix Llobregat, que en pocs anys esdevindria la comarca amb més colles castelleres. A Barcelona, el 1993 apareixia la primera colla de barri, els Castellers de Sants, amb un model allunyat del concepte tradicional i que, sobretot, en els seus inicis va basar la seva essència en un component marcadament festiu.

3d6 dels Castellers de Sants als inicis de la colla.

L’efecte olímpic

Fins a quin punt l’aparició d’aquestes colles va estar motivada per l’impacte dels Jocs Olímpics? Responent a la intenció de dissenyar una cerimònia d’obertura que tingués un perfil universal, però que inclogués també simbologies locals, el COOB’92 va apostar per incloure els castells en l’espectacle que donava la benvinguda als que serien batejats com els millors Jocs de la història. La cerimònia dirigida per Lluís Bassat va contemplar els castells dins el show sense que alterés la seva dinàmica ni el seu ritme. Els castells van aparèixer al final de la cerimònia posant de manifest el treball en equip i l’esforç que representava la Unió Europea.

Cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb diferents castells simultanis

Per a conèixer l’efecte que van tenir els castells als Jocs en la irrupció de colles noves, probablement la distància en el temps doni més pistes que les que es podien tenir a curt termini. No són pocs els castellers que en l’actualitat abanderen com un motiu d’orgull i prestigi el fet d’haver estat present a la cerimònia olímpica fent castells. Aquest record no és tan pronunciat o evident entre els castellers de colles grans –acostumats a omplir les seves memòries amb les brillants pàgines d’actuacions o castells històrics que aporten dimensió a l’èpica–, però en canvi sí que ho és entre components de colles menors, que tenen aquest episodi en la seva galeria de grans moments. El “Jo hi vaig ser a l’Estadi Olímpic” sovinteja més ara que, per exemple, deu o quinze anys enrere, quan l’abast del fet no havia adquirit la rellevància que li aporta el temps.

Sigui com sigui, l’impacte que els castells olímpics van tenir sobre la possible irrupció de colles no hagués estat real per si mateix sense un factor clau: la televisió. La cerimònica olímpica va permetre que els espectadors poguessin veure castells a casa (si bé, en aquest cas, els castells alçats simlutàniament no es van veure al complet, ja que la retransmissió conjunta de TVE i TV3 va aprofitar per a fer un tall publicitari), una possibilitat que tot just després Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, va regularitzar de manera estable. El Concurs de Castells de Tarragona de 1992 va ser retransmés per la televisió catalana i va obrir la porta que les principals actuacions castelleres de la temporada següent formessin part de la seva graella en el format de fals directe. De fet, l’anterior Concurs també havia estat retransmés pel 33 i va permetre comprovar si un castell coronat in extremis havia estat realment assolit gràcies a la repetició de la imatge.

3d6 dels Xics de Granollers durant el XIV Concurs de Castells, any 1992.

Les retransmissions televisives de les principals diades va ser un element decisiu en l’expansió territorial del fet casteller. Fins aleshores, habitants de Girona, de Vic, de la major part de les poblacions del Baix Llobregat o, fins i tot, de molts barris de Barcelona no havien vist l’execució rodada d’un castell, ni en viu ni per la televisió, i la seva visualització es limitava a fotografies aparegudes en diaris o llibres gràfics. La televisió va projectar els castells i els va fer entrar a cases de milers de catalanes neòfits en aquest món. En els quatre anys posteriors a l’inici de les retransmissons televisives apareixen a Catalunya prop de vint colles.

I darrere la televisió, la resta dels mitjans incorporen amb regularitat la informació castellera. Els diaris aporten continuïtat a les cròniques i en pocs anys apareixen els polèmics rànquings (el primer, va arribar de la mà del setmanari Presència, el 1995) i les ràdios també creen programes estables d’informació castellera, seguint les passes que feien des de temps enrere les emissores o les desconnexions locals de l’àrea tradicional.

Portada del col·leccionable ‘Els castells en fitxes’, que va editar el ‘Nou Diari’ el 1992

El mateix 1992, com a conseqüència de l’interès creixent pels castells, Nou Diari, rotatiu de Tarragona i Reus que l’any següent es va ampliar al conjunt del país, va distribuir Els castells en fitxes, un col·leccionable amb totes les colles i uns pessics d’història i tècnica sobre el fet casteller del moment. A les acaballes de la temporada següent, el Magazine dominical de La Vanguardia va publicar un extens reportatge de Xavier Capdevila sobre la realitat castellera a partir dels retrats a diferents protagonistes de diferents poblacions que ocupaven totes les posicions possibles en una construcció: des d’enxaneta fins a graller.

Retall del col·leccionable ‘Els castells en fitxes’, que va editar el ‘Nou Diari’ el 1992,

L’any de la primera tripleta

I els resultats? La historiografia castellera situa el 1993 –any en què els Minyons de Terrassa coronen la primera construcció de gamma extra de la nova era– com un dels inicis de nous capítols, com abans ho havien estat el 1852, el 1881, el 1932, el 1969 o el 1981. Però la temporada anterior, la de 1992, ja va suposar un canvi en la dinàmics anterior.

La campanya del 1991 es va tancar amb tres castells de 9 descarregats i tres més coronats. La temporada següent, el nombre de castells de 9 completats van ser catorze. Un salt espectacular. Gairebé la meitat (sis) van correspondre a una colla, que en aquells moments liderava el món casteller i mostrava una autoritat superior a la resta de formacions, sobretot, gràcies a la qualitat tècnica del seu tronc: la Joves de Valls. Els diables vermells van ser els primers, aquell 1992, en fer la tripleta màgica. Va ser al Concurs de Tarragona, on es van imposar amb claredat. Tres setmanes després, les dues colles vallenques descarregaven, totes dues, la mateixa tripleta a Santa Úrsula en una memorable exhibició que els diaris van qualificar com la Diada del segle. La sensació dels espectadors –i els mateixos castellers– que havien tingut la sort de presenciar les dues actuacions era que estaven vivint un moment històric, que els apropava als llegendaris episodis dels anys vuitanta de la centúria anterior, quan les cròniques indicaven que s’havien aconseguit construccions mai vistes per ningú viu en aquests finals del segle XX: el 5d9f el 4d9sf, el pd8fm…

Primera tripleta màgica del segle XX (Colla Joves, Concurs de Tarragona de 1992)

En el món casteller existia una sensació de moment històric. Les tripletes màgiques, els castells emesos per televisió, l’aparició de noves colles… aportaven una dimensió significativa, que empenyia a gaudir del moment. Ara bé, ningú en aquell 1992 es podia imaginar el que es viuria en els anys posteriors, quan els castells van entrar en un estadi notablement superior a tots els nivells, superant fins i tot al de les llegendes del segle XIX.

Font: Santi Terraza (Revista Castells)

La Joves celebra avui el vintè aniversari de la primera Tripleta Màgica

Enguany fa 20 anys que el món casteller va fer un gran pas endavant amb l’assoliment de la primera Tripleta Màgica, és a dir, del tres i quatre de nou juntament amb el cinc de vuit. Tal proesa la va fer possible la Colla Joves Xiquets de Valls en el XIV Concurs de Castells de Tarragona el 4 d’octubre de 1992. I amb el Concurs i, evidentment, la data d’aquest aniversari ben a prop, l’entitat vermella ha triat avui per fer el principal acte d’homenatge d’aquesta efemèride. Aquest acte, amb el qual es vol homenatjar a tots els castellers que van participar en la gran gesta, començarà a les 6 de la tarda a la mateixa seu social de l’entitat, i hi seran convidats d’honor els respectius president i cap de colla de  l’any 1992; en Josep Maria Estil·les i en Fede Gormaz.

3d9f descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

El local vol obrir les portes de bat a bat per encabir-hi el màxim de castellers i simpatitzants possibles de la Colla Joves Xiquets de Valls. I justament amb la màxima que el millor homenatge és seguir lluitant i mantenir-se, com fins ara, al capdamunt del món casteller, els vermells faran un assaig especial un cop acabat l’acte al mateix local. Serà l’Assaig Especial del Concurs, aquest Concurs en què fa vint anys l’entitat vermella hi va fer la primera Tripleta i on enguany, per rememorar-la, vol fer-hi una de les millors actuacions de la seva història. Els responsables de la Joves, però, recorden que per fer-ho possible cal la participació de tots i totes, i el compromís de la gran base social de l’entitat vermella.

4d9f descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

A l’assaig també es donaran les instruccions per a què qualsevol vallenc o amant dels castells de la comarca que vulgui assistir al Concurs, del qual no en queden entrades a la venda, ho pugui fer amb la Colla Joves Xiquets de Valls.

5d8 descarregat (XIVè Concurs de Castelles de Tarragona, 4/10/1992)

Font: El bloc d’en Carles Herèdia

Fotografies: http://www.jovesxiquetsdevalls.com/ (WEB DE LA JOVES XIQUETS DE VALLS)

 

 

 

Per Festa Major grans castells a la Porxada!

Una de les actuacions més importants del nostre calendari és l’actuació de Festa Major. És el retorn a l’activitat castellera després de gairebé un mes d’aturada. És el moment d’acabar la feina iniciada durant el primer tram de temporada i d’encarar el segon tram de temporada.

El fet d’actuar a Granollers davant de tota la ciutat en uns dies en què la ciutat està més viva que mai dóna un punt afegit d’emoció en aquesta actuació.

3d8 (Festa Major de 1999)

L’actuació es fa diumenge després de la tronada del migdia, cap a les 12.15h. L’any 2009 es va fer el dissabte de Festa Major a la Plaça de l’església enlloc de la Porxada. El primer any de vida de la colla, any 1991, no tenim clar quin dia es van aixecar castells però sí que sabem que a banda de l’infructuós pilar de 4 caminat del qual us parlàvem ahir també es van aixecar altres construccions.

A partir de 1992 sí que s’ha fet l’actuació en el format de dues o tres colles de manera consecutiva. Aquí teniu un resum de totes les actuacions de Festa Major dels Xics:

1991
Xics de Granollers: 3d6, 4d6, pd4 (no és segur)

30/08/1992
Castellers de Montcada i Reixac: i3d6, 3d6(c), 4d6, 2pd4
Xics de Granollers: 2d6, id5d6, id5d6, 3pd4

29/08/1993
Bordegassos de Vilanova: 3d7, 4d7, 2d6, pd5
Castellers de Terrassa: 4d7, id5d7, 5d7, 4d7a, pd5ps
Xics de Granollers: 4d7, 2d6, 4d6a, pd5(c)

28/08/1994
Colla Jove de Castellers de Sitges: i2d6, id2d6, 3d6, 4d6, pd4
Xiquets de Reus: 5d7, 4d7, 2d7, pd5
Xics de Granollers: 4d7, id3d7, 3d7, 2d6, 3pd4

3/09/1995
Castellers de Cornellà: i5d7, 5d7, i4d7a, 4d7, pd5
Xiquets de la Vila d’Alcover: 3d7, 4d7, 5d6, pd5
Xics de Granollers: 4d7a, 5d7, 3d7, pd5

1/09/1996
Castellers de Barcelona: 4d8, 3d7ps, ,4d7a, pd5ps
Castellers de Sants: 4d7a(c), 3d7, 4d7, pd5(c)
Xics de Granollers: 2d7, 5d7, 4d7a, 2pd5

31/08/1997
Castellers de Cornellà: 2d7, 3d7, 4d7, pd5
Castellers de Terrassa: 4d7a, 5d7, 3d7, pd5
Xics de Granollers: 4d8, 2d7, 5d7, 2pd5

30/08/1998
Castellers de Gavà: 3d6, 4d6a, 2d6, pd4
Xics de Granollers: 4d8, 2d7, 5d7(c), 2pd5

29/08/1999
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 2d7, id3d8, 3d7, vano de 5
Xics de Granollers: 4d8, 3d8, 2d7, 2pd5

3/09/2000
Castellers de Barcelona: 2d8f, id3d8, 3d8, 4d8, 2pd5
Xics de Granollers: id5d7, 5d7, id4d8, 4d7a, pd5

3d7a (Festa Major de 2011)

2/09/2001
Castellers de Sabadell: 4d7a(c), i3d7ps, id4d7, 4d7, pd5
Castellers de Terrassa: 3d7, 4d7, 2d6, vano de 5
Xics de Granollers: 2d7, id4d8, id4d8, 5d7, pd5

1/09/2002
Castellers de Barcelona: 2d7, id5d7, 5d7, id3d8, 3d7, pd5
Xiquets de Tarragona: 3d8, 2d7, 4d7a, pd5
Xics de Granollers: 5d7, i3d7ps, i3d7ps, 4d7, 3d7, vano de 5

31/08/2003
Castellers de Barcelona: 3d8, 4d8, 2d7, pd5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 2d7, pd5
Xics de Granollers: 4d8, 5d7, 4d7a, 2pd5

29/08/2004
Castellers de Barcelona: 3d8, 4d8, 2d7, pd5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 5d7, 2d7, pd5
Xics de Granollers: id4d8, 4d7a, 5d7, 3d7, vano de 5 (pd5 només carregat)

28/08/2005
Castellers de Mallorca: 4d7, 4d7a, 3d7, vano de 5
Xics de Granollers: id5d7, id5d7, id4d7a, 3d7, 4d7, pd5

3/09/2006
Castellers de Barcelona: 5d7, 4d7, 3d7, vano de 5
Xiquets de Reus: 5d7, 4d7a, 3d7, pd5
Xics de Granollers: 4d7a, 2d7, 4d7, vano de 5

2/09/2007
Capgrossos de Mataró: 3d8, 2d8f, 5d7, vano de 5
Castellers de Terrassa: 4d7a, 2d7(c), 3d7, pd5
Xics de Granollers: 2d7, 3d8(c), 5d7, vano de 5

31/08/2008
Nens del Vendrell: 4d7a, 3d7a, 3d7, pd5
Xiquets de Reus: 3d7, 4d7, 4d7a, 2dp4, ipd5ps
Xics de Granollers: 3d7, 5d7, 4d7a, vano de 5

5d7 (Festa Major de 2010)

29/08/2009 (actuació en dissabte)
Bordegassos de Vilanova: pd4, 5d7, 4d7a, 3d7, pd5
Xics de Granollers: pd4, 5d7, id3d7a, 3d7a, id4d7a, 4d7a, pd5

29/08/2010
Castellers de Barcelona: 4d7a, 2d7, 4d7, vano de 5
Castellers de Terrassa: 4d7, 2d7, 5d7, vano de 5
Xics de Granollers: 4d7a, 5d7, 4d7, vano de 5

28/08/2011
Castellers de Sabadell: 4d8, 2d7, 5d7, vano de 5
Castellers de Terrassa: 3d7, 4d7, 2d6, 2pd4
Xics de Granollers: id3d7a, 3d7a, 5d7, 4d7a, vano de 5

2/09/2012
Castellers de Sabadell: ???
Castellers d’Esplugues: ???
Xics de Granollers: ???

La millor actuació dels Xics per Festa Major fou l’any 1999 en la qual vam descarregar la clàssica de vuit (4d8, 3d8, 2d7) i dos pilars de 5. En global els Xics hem fet per Festa Major set 2d7, quatre 4d8, dos 3d8 (un de carregat).

2d7 (Festa Major de ????)

El castell més gran vist mai per Festa Major a Granollers ha estat el 2d8f. S’ha vist en dues ocasions, l’any 2000 pels Castellers de Barcelona i el 2007 pels Capgrossos de Mataró. La millor actuació que s’ha vist ha estat precisament la de l’any 2000 dels Castellers de Barcelona (2d8f, id3d8, 3d8, 4d8, 2pd5).

A tall de curiositat, cal destacar la presència de dues colles ja desaparegudes (Castellers de Montcada i Reixac i Castellers de Gavà). També cal destacar la presència dels Castellers de Mallorca en una ocasió (2005). La colla que ens ha acompanyat a plaça en més ocasions per Festa Major han estat els Castellers de Barcelona (6), seguit dels Castellers de Terrassa (5)

Dades de les actuacions: Base de Dades Coordinadora – Jove Tarragona (BDCJ)

Pregó de Festa Major = pilar caminat dels Xics

Avui arriba el punt d’inflexió de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. És dijous i això significa que comença de manera oficiosa la Festa Major. Durant la tarda les dues colles i les entitats de la ciutat faran el cercavila que culminarà amb el pregó a la Porxada.

Abans del pregó però, hi ha un moment molt important pels granollerins i granollerines: el PILAR CAMINAT dels Xics de Granollers.

El primer pilar caminat dels Xics per Festa Major es va fer el 1991. Ja amb camisa grana, però amb pocs mesos d’experiència castellera a l’esquena, els Xics vam intentar caminar un pilar de 4 des de les oliveres de la Porxada. Durant aquell estiu uns quants membres dels Castellers de Barcelona que estiuejaven a la comarca van engrescar a la novella colla de la ciutat, els Xics, a fer un pd4 caminat per la Festa Major. Amb poc assaig però amb moltes ganes, es va enlairar un pd4 que pretenia anar des de les oliveres fins a la façana de l’Ajuntament (uns 13m). El pilar però, va caure a les poques passes i va quedar en intent.

L’any següent els Xics, amb més experiència a la nostra esquena, vam caminar, aquesta vegada sí, amb èxit un pd4 des de la Pedra de l’Encant fins a la façana de l’Ajuntament (uns 22m). Aquest doncs, el podem considerar com al primer pd4 caminat per Festa Major dels Xics.

Pilar caminat (Festa Major de 1992)

Des d’aquell any, s’ha seguit fent el pd4 caminat el dijous de Festa Major abans del pregó. Tot i això, s’ha incrementat la distància respecte l’any 1992. Actualment el pilar caminat es fa des de la darrera columna, o l’anterior, de la Porxada més allunyada de l’Ajuntament fins a la façana de l’Ajuntament. La qual cosa suposa una distància que varia entre els 40-45m. El pilar caminat ha caigut en dues ocasions i diverses vegades s’ha anat girat durant el seu recorregut.

Moment del pilar caminat en què es gira el tronc (Festa Major de 2011)

Ja que a la Porxada hi ha un escenari davant de la façana de l’Ajuntament durant gairebé tota la Festa Major, el pilar és obligat a fer un cert gir cap a la dreta la qual cosa suposa un al·licient afegit a aquesta proesa.

Aquest és un dels moments més espectaculars de la temporada dels Xics ja que la Porxada està de gom a gom i tot Granollers espera aquest moment que ja s’ha convertit en un clàssic de la Festa Major de Blancs i Blaus.

L’actuació dels Xics però, no acaba aquí, ja que després de caminar el pilar i pujar l’enxaneta al balcó de l’Ajuntament, fem un castell a la Porxada davant de les mirades de tota la ciutat. Probablement, aquest és el castell dels Xics amb més públic de tota la temporada.

3d7 després del Cercavila de Festa Major del 2010

20 temporades de Gamma Extra!

Amb el 2d9fm dels Minyons de Terrassa el passat 1 de juliol, s’enceta la 20a temporada de castells de Gamma Extra consecutiva. El 4d9sf i el 2d8sf, el 5d9f o el pd8fm són alguns dels castells més espectaculars que al s.XIX consten a l’històric dels Xiquets de Valls i que es van aixecar en places com Valls, Tarragona o Vilafranca. Pertanyen a la primera època d’or dels Castells, època compresa entre el 1851 -quan s’aconsegueix el primer castell de 9 pisos de la Història- i el 1889, quan l’activitat castellera va patir una important davallada a nivell tècnic i es va perdre la categoria de gamma extra.

Primer 2d9fm carregat de la història (Minyons de Terrassa, Terrassa, 21/11/1993)

Els coneguts com a castells de Gamma Extra tornarien a plaça 100 anys més tard. La caixa dels trons, l’obrien els Castellers de Vilafranca, que per primera vegada al s.XX s’atreveixen intentant la Torre (o Dos) de 9, recuperant la tècnica amb folre i manilles. No es tenia constància que fos bastit mai i l’empresa semblava impossible. Després de varies temporades i intents sense fortuna, els Minyons de Terrassa se l’apuntaren per primera vegada a la història. Modificacions en el pis de les manilles, incorporant les crosses (els Verds no n’hi posaven) van ajudar a dibuixar la primera aleta del 2d9fm, el primer castell de Gamma Extra del segle XX. Des d’aquell 21 de novembre de 1993,ininterrumpidament, s’ha aconseguit conservar i ampliar una Gamma que només pertany als més privilegiats ; Minyons de Terrassa, Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Capgrossos de Mataró i, finalment, la Colla Jove Xiquets de Tarrragona.

Primer 3d10fm carregat de la Colla Vella (Concurs de Tarragona, 8/10/2000)

Perquè és cosa de pocs?

Cal dominar amb seguretat els castells bàsics de 9, és a dir, les estructures de 3 i 4 de 9 amb folre. És el pas previ per plantejar-se aquest tipus de construccions, a més d’una gran experiència i domini dels castells de la gamma alta de 8 pisos. Requereix uns assajos molt intensos i molta gent per treballar-los el més còmodament possible. Però això només és a l’abast de molt poques colles. Per posar uns exemples, la Torre de 9 amb folre i manilles, que marca la frontera dels bàsics de 9 i els Gammes Extres (amb permís del 9d8, 3d8 aixecat per sota o el 5d8 amb l’agulla) necessita un mínim d’uns 350-400 castellers a cada prova. D’aquests castellers, el folre està compost per uns 70 membres, mentre que a les manilles necessita una vintena. Una altra dificultat, rau en que molts castellers s’estrenen al pis del folre o manilles, que ha de donar estabilitat a una estructura molt dèbil. A la pinya cal suportar un pes extraordinari, i comptar amb el màxim de pressió possible.

Primer 4d9sf descarregat per la Colla Joves (Sant Fèlix, Vilafranca, 30/08/2000)

El de la Torre de 9 és un exemple clàssic i similar al pilar de 8, però tot això es complica quan aleshores, parlem de les xifres i la dificultat del 3d10fm o altres castells d’estructura composta com el 5d9 amb folre o el 4d9 amb l’agulla per posar alguns exemples.

Quins Castells de Gamma Extra s’han assolit?7

2 (o Torre) de 9 amb folre i manilles Minyons de Terrassa al 1993 (descarregat per primer cop per la Colla Vella Xiquets de Valls al 1994)
Pilar de 8 amb folre i manilles Castellers de Vilafranca 1995 carregat i 1997 descarregat
5 de 9 amb folre Minyons de Terrassa 1995 carregat i descarregat per primer cop per la Colla Vella Xiquets de Valls 1996
4 de 9 amb folre i agulla Castellers de Vilafranca 1995 carregat i 1996 descarregat
4 de 9 sense folre Minyons de Terrassa al 1998,descarregat
3 de 10 amb folre i manilles Castellers de Vilafranca carregat al 1998 i descarregat pels Minyons de Terrassa al 1998
Dos (o Torre) de 8 sense folre Castellers de Vilafranca 1999 i descarregat el 2010.
3 de 8 aixecat per sota Colla Vella Xiquets de Valls, 1999
Dos (o Torre) de 9 amb folre Castellers de Vilafranca, carregat al 2005
3 de 9 amb folre i agulla Minyons de Terrassa, carregat el 2008 i Castellers de Vilafranca descarregat al 2009.

Primer i únic, fins al moment, 5d9f carregat per la Colla Jove de Tarragona (Santa Tecla, Tarragona, 23/09/2011)

Altres castells d’aquesta envergadura intentats sense èxit o portats a plaça, són el 3 de 9 sense folre, que han intentat la Colla Joves i Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, el Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals intentat pels Castellers de Vilafranca o aquesta mateixa colla,que va portar a plaça el 4 de 10 amb folre i manilles, però que es va enfonsar abans de pujar els sisens i per tant, considerar-se intent.

Intent de pd9fmp dels Castellers de Vilafranca (Tots Sant, Vilafranca, 1/11/2002)

Com indiquem al principi, totes aquestes construccions són una excepcionalitat que fa que s’en vegin amb menys regularitat, per la seva dificultat i mobilitat de personal que requereix. La temporada del 2011, però, cal recordar que els Castellers de Vilafranca van fer història en aconseguir – com a mínim carregar- tota la gamma extra de 9 pisos i el 3 de 10,que alhora és la Colla que més ha fet i domina aquesta gamma. El món casteller doncs, continua d’una gran salut en aquest nivell, i tot sembla indicar que, oberta la temporada el passat 1 de juliol,amb el 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons, obtindrem una bona collita. A més, el 2012 podria ser la primera temporada de la Història amb 6 colles diferents aixecant castells d’aquest nivell.

Primer 3d8 aixecat per sota descarregat (Colla Vella, Vila-rodona, 7/11/1999)

Per a més informació: moments històrics del món casteller (1 i 2)

Font: directe!cat

La Colla Joves, primera colla descarregant castells de 9 durant 25 anys consecutius

El 3d9f completat per la Colla Joves Xiquets de Valls per la Diada de Sant Joan a la plaça del Blat, atorga als vermells el mèrit de ser la primera colla que porta descarregant castells de 9 durant 25 anys consecutius.

100 pilars de 6 descarregats

El passat dissabte 30 de juny a l’Hospitalet de l’Infant, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el pd6 que fa 100 des de la seva reorganització l’any 1947. El primer descarregat va ser el dia 11 de setembre de 1996 dins de l’església de Bràfim. A més d’aquests 100 descarregats amb camisa, n’han descarregat, sense xarxa, 15 més a l’assaig.

Primer pd6 descarregat per la Colla Vella (11/09/1996)

Però a més a més segueixen sumant ja que, també a l’Hospitalet de l’Infant, varen descarregar el 3 de 7 aixecat per sota per 66è any consecutiu.

Darrer pd6 descarregat fins al moment per la Colla Vella (30/06/2012)

Moltes Felicitats a la Colla Vella!

La primera actuació castellera a Granollers

Avui volem que conegueu quina creiem que va ser la primera actuació castellera que van veure els granollerins i granollerines. Tot el que a qui mostrem és fruit de la recerca a l’Arxiu Digital de Granollers, en diverses obres que us citem al llarg del text i d’algunes hemeroteques d’altres publicacions de fora de Granollers.

Abans de res cal remarcar que la primera actuació que es va veure a Granollers no fou dels Xics de Granollers, ni de la colla anterior desapareguda actualment, els Castellers de Granollers (dels quals us en parlarem ben aviat). La primera actuació castellera es va veure l’any 1932 de la mà dels Xiquets de Valls (tot apunta a la colla vella).

Abans de descriure-us com va anar aquella actuació, us volem explicar quin va ser “el primer intent casteller de la ciutat”. El primer intent data de l’any 1917, així ho diu La Comarca del 24 de febrer de 1917:

Las fiestas de Carnaval han transcurrido con bastante animación en las Sociedades Recreativas. En las calles apenas si pudo apreciarse la presencia de mascarón alguno.

Como incidentes, sólo es lamentable anunciar el que sufrió el joven hijo del señor Benito Garrell, cuando simulando con varios otros un castillo humano, imitación de los Xiquets de Valls, en «La Unión Liberal», cayóse con tan mala suerte, que se fracturó la pierna.

Tal com podeu comprovar més que un intent casteller es deuria tractar d’una conseqüència etílica de la festivitat del Carnaval. Abans d’arribar a l’any 1932, farem una parada al 1929 on hem trobat un indici d’alguna visita dels Xiquets de Valls però que per manca d’informació i per contradiccions que us explicarem més endavant no creiem que es tractés de la primera actuació castellera.

A La Gralla de l’11 d’agost de 1929 es parla del programa de Festa Major d’aquell any de la manera següent:

A les notes publicades la setmana passada referents als preparatius de la festa major, que enguany es celebrarà ejectivament els dies 1, 2, 3, 4 i 5 de setembre (i diem efectivament per la raó de que el dia 1 s’escau en diumenge i a tot arreu es fará festa), hem d’afegir:

[…] Que és un fet la contracta, per la Comissió de Festes, de la Rondalla del Centre Aragonès, de l’Esbart de Dansaires i també dels Xiquets de Valls, que aixecaran els seus castells per nostres places i carrers.

Aquí queda tot, no hem trobat cap altra notícia que expliqués si realment es van fer castells pels “carrers i places” de Granollers i tampoc hem trobat res en la història dels Xiquets de Valls per la qual cosa ens quedem amb dues hipòtesis: finalment no van venir els Xiquets de Valls, o bé van venir però no van fer castells amb una actuació sinó que van fer algun tipus de cercavila o passa-carrers… no ho podem afirmar!

Ara sí, arribem a la Festa Major de l’any 1932. Dies abans La Gralla del 7 d’agost de 1932 afirmava amb un to “força irònic”:

L’Ajuntament no sabem encara què projecta fer els dies 25, 26, 27 i 28 d’agost, i és fàcil que no en sabem res, fins que ja tothom ho sàpiga, perquè el senyor Alcalde així ho té disposat i qui mana, mana. Però si no sabem què projecte fer, en canvi sabem el què diu la gent, i la gent diu si la Banda Municipal de Barcelona vindrà per a donar un concert i si vindran també unes colles de Xiquets de Valls. Això, apart de les ballades de sardanes i de l’indispensable castell de focs i de la traca i les tronades també de consuetud.

Un altre “supòsit” com l’any 1929, però en aquest cas sí que tenim molta informació que ens aclareix que realment hi va haver una actuació castellera a Granollers i per rematar-ho en tenim una fotografia!

A la pàgina 6 de La Gralla del 4 de setembre de 1932 explica els diversos actes que hi va haver a la Festa Major d’aquell any entre els quals, els Xiquets de Valls:

Festes de carrer

La nota culminant de les festes de carrer foren els castells que divendres i dissabte aixecaren en diferents indrets els Xiquets de Valls.

I la sorpresa ve a la següent pàgina de La Gralla:

Aquest és, segons les nostres “investigacions” el primer castell que va veure la nostra ciutat. Tot i no veure’s cap columna de la Porxada es pot identificar clarament la façana actual de l’Ajuntament de Granollers que tot i patir, 6 anys més tard, el bombardeig feixista no va canviar gaire el seu aspecte.

Es tracta d’un 4d7. No s’identifica el color de la camisa, però hem seguit investigant, en aquest cas en documentació de Valls, per tal de saber què en van dir els protagonistes d’aquell viatge tan llunyà per l’època. Hem trobat el següent paràgraf a (Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà, un home de la terra. Edicions Cossetània: 1997, Valls, p.131):

Els castells a Granollers

Divendres de bon matí marxaren els castellers de la colla vella envers Granollers, poble en el qual mai hi havia posat els peus cap colla de castellers; encara que el temps no hi acompanyava gens, el primer dia es feu un quatre de set, que agradà força a aquella gent que mai havia vist castells.

L’endemà es feren molts forts i bé el tres de set, seguit d’un altre quatre de set, després el dos de sis, el tres de sis aixecat per baix i clogué un pilar de cinc. La pluja destorbà als castellers de fer ses exhibicions devant les cases particulars.

Gràcies a aquest text podem gairebé afirmar que aquesta es tracta de la primera actuació castellera a Granollers i no pas la que citàvem de l’any 1929 i que la colla de Xiquets de Valls són la Colla Vella. A més coincideix aquest darrer text amb la construcció de la fotografia, un 4d7. Ara bé, si el castell de la imatge del 4d7 del primer o del segon dia probablement mai ho sabrem…

Per tal contrastar la informació hem buscat també aquesta notícia a l’obra Món Casteller dirigida per Pere Català i Roca. Al volum I pàgina 418 apareix un fragment d’una notícia de La Crònica de Valls:

La colla Vella marxà ahir a Granollers, aquesta nit ja dormirà a  l’Arboç.

Fa referència a una actuació que hi hagué després de la de Granollers a l’Arboç. A la pàgina següent diu:

A Granollers, la “Colla Vella” hi plantà els “quatre de set”, “tres de set”, “dos de sis”, “tres de sis aixecat per baix” i “pilar de cinc”.

D’aquesta manera queda provat que aquesta fou la primera actuació castellera que va viure Granollers ara fa 80 anys de la qual, per sort, en tenim un record gràfic. Per què no recordar aquesta efemèride els dies 25, 26, 27 o 28 d’agost repetint l’actuació aquesta vegada amb camisa grana?

Si qualsevol persona aconsegueix més informació respecte aquesta primera actuació a Granollers agrairíem que ens ho fes saber a (elpati@xics.org).

NOTA: en totes les notícies de l’època hem mantingut la gramàtica i el vocabulari d’aquells temps amb tot el que això suposa (errades ortogràfiques, vocabulari arcaic, etc.) Creiem que és més adequat llegir-ho així…

Noves estructures i rareses castelleres

Evolució contra tradició? No necessàriament ha de ser així, però el món casteller debat si acceptar noves estructures que modifiquen àmpliament el repertori de castells. El cinc amb l’agulla i el set són els dos nous que han començat a alçar-se a les places, però el debat s’amplia a altres rareses que també han ofert algunes colles, com el dos per sota, el sis o el dotze.

Tradicionalment, l’amalgama de castells ha estat composta pel dos (anomenat torre al Penedès), el tres, el quatre, el quatre amb l’agulla (denominat quatre amb el pilar a Valls), el cinc, el nou o el tres per sota (o tres per baix), completats pel pilar d’entrada i finalització de les actuacions. Sobre aquestes construccions s’han configurat les puntuacions del Concurs de Tarragona o els rànquings que diferents mitjans fan des de fa una quinzena d’anys.

Primer 3d8a descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, Sitges 29/10/2006)

El 29 d’octubre de 2010, els Castellers de Vilafranca van sorprendre alçant el tres de vuit amb l’agulla, el primer descarregat de la hiastòria. En un primer moment, el castell es va veure amb curiositat, però amb distància per la resta de colles. Dos anys després, la majoria de formacions el van incorporar als seus assaigs i els Minyons de Terrassa van ser els primers a fer-lo de nou pisos, el 16 de novembre de 2008. El tres amb l’agulla resultava molt pràctic, ja que a més de crear un nou registre, per a moltes colles que no reunien prou gent per fer el quatre de set amb l’agulla, el podien fer amb una rengla menys. El 3d7a és un castell que habitualment es pot veure a les places castelleres de colles mitjanes. El 3d8a l’han descarregat 5 colles: Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls i els Capgrossos de Mataró. La Colla Jove Xiquets de Tarragona l’ha intentat en una ocasió. El 3d9fa només l’han descarregat els Castellers de Vilafranca i l’han carregat els Minyons de Terrassa.

El 2008, els verds van incorporar una torre al tres o amb l’agulla o, el que és el mateix, van posar un pilar dins el cinc “inventant-se” el cinc amb l’agulla. Els de Vilafranca van estrenar el cinc de vuit amb l’agulla a Reus el 3 d’octubre a Reus de 2009 i el van repetir el 15 d’agost de 2010 a la Bisbal. Els tècnics que elaboren la taula de puntuacions del Concurs de Castells ja han alertat que una actuació amb tres castells de vuit podria arribar a puntuar més que una que inclogués dos castells de nou. Per aquest motiu, alguns han suggerit agrupar determinats castells amb una mateixa puntuació comuna.

El 5d7a ha estat descarregat pels Castellers de Vilafranca, els Nens del Vendrell, els Moixiganguers d’Igualada i els Capgrossos de Mataró. El de 8 pisos només ha estat descarregat pels Castellers de Vilafranca.

Primer 5d7a descarregat pels Moixiganguers d’Igualada (Igualada, 24/10/2010)

El set és una de les rareses castelleres a la qual cada vegada s’apunten més colles. Aquesta estructura és de forma composta, amb un 4d7 i un 3d7 que s’agafa a una de les rengles del quatre, coronat per dues parelles de dosos i dos aixecadors. El castell s’ha fet amb dues enxanetes o amb un sol enxaneta, mètode que resulta més complicat.

Primer 7d7 descarregat de la història (Margeners de Guissona, Súria 12/07/2009)

És un castell de nova invenció. Els Margeners de Guissona van assolir-lo per primera vegada en la història, el 12 de juliol del 2009 a la Festa Major de Súria. La primera colla que el va fer amb un sol enxaneta van ser els Castellers de Vilafranca el el 24 de maig del 2010 en la Festa Major de Mollerussa. Actualment l’han descarregat 12 colles: Margeners de Guissona, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró, Castellers de Terrassa, Colla Jove dels Castellers de Sitges, Nois de la Torre, Castellers del Poble Sec, Xicots de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Moixiganguers d’Igualada.

Una de les grans rareses és el sis. És un dos, amb dues torres que se subjecten en cada rengla. Els Castellers de Vilafranca el van fer de set el 15 de gener de 1997 i mai l’han tornat a fer. Cap altra colla ha intentat mai aquesta “estranya” construcció.

Primer i únic 6d7 descarregat de la història (Castellers de Vilafranca, Vilafranca 15/01/1997)

Pel que fa als castells aixecats per sota, cal destacar dues estructures que s’han vist només en una ocasió cadascuna. Per una banda, parlem del quatre de set aixecat per sota que van recuperar els Sagals d’Osona l’any passat (03/07/2011) per la seva Festa Major. Aquest castell és una de les construccions més difícils pel que fa als aixecats per sota. La dificultat rau en la distribució de la pinya i en l’organització de l’aixecada en comparació, per exemple, amb el tres aixecat per sota. Algunes fonts indiquen que el 4d7 aixecat per sota es va portar a plaça durant el segle XIX, però no queda clar.

Primer 4d7 aixecat per sota de l’era moderna (Sagals d’Osona, Vic 03/07/2011)

Una altra estructura per sota que només s’ha vist en una ocasió és la torre de set aixecada per sota.  En aquest cas els protagonistes van ser els Castellers de Sants  ja que el 16 de novembre de 2008, en motiu de la diada dels Minyons, sorprenien a tot el públic egarenc recuperant aquest castell que sembla ser que es va realitzar per primer cop cop a la Festa Major de Tarragona de 1877 durant l’etapa que es coneix com a l’època d’or dels castells, per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aleshores dirigida per l’històric cap de colla Isidre de Rabassó.

Primer 2d7 aixecat per sota de l’època moderna (Castellers de Sants, Terrassa 16/11/2008)

Com a precedent es pot mencionar que els desapareguts Castellers de Montcada i Reixac havien realizat prèviament el 2 de 6 aixecat per sota, castell que els Xiquets de Reus haurien fet també l’any 1993 segons algunes fonts. També l’han descarregat els Castellers d’Esplugues i els Margeners de Guissona l’any 2000 i 2009 respectivament.

Sembla ser que durant el segle XIX es pot parlar d’un 2d8 sense aixecador aixecat per sota però la informació és molt confusa i no es pot confirmar (també es parla del pilar de 7 amb folre caminat, pilar de 7 sense folre aixecat per sota,…).

Un vuit és un castell d’estructura composta. En tota la història es documenten dos castells realitzats amb aquesta estructura, que en els dos casos la configuració de la qual va ser diferent. El primer que es coneix és un 8d6 realitzat pels aficionats de Llorenç del Penedès l’any 1999. En aquella ocasió es va fer amb una estructura central de quatre, amb dues torres adossades a dues rengles encarades. El pom de dalt estava format per tres parelles de dosos, tres acotxadors i tres enxanetes.

L’altre variant de configuració va ser feta l’11 de novembre del 2012 pels Tirallongues de Manresa a la la plaça de Crist Rei de Manresa en la XXa Diada dels Tirallongues. Aquesta variant també està composta de tres estructures diferents. Té una estructura de dos central que, enlloc d’agafar-se entre si, s’uneix a les rengles de dues estructures de tres situades a cada banda. Així, el dos central queda com un fals quatre.

8d6 dels Tirallongues de Manresa (Manresa, 11/11/2012)

El pilar de 6 aixecat per sota és una altra raresa castellera. A banda dels Falcons de Vilafranca, la Colla Vella el va carregar el 15 d’agost de 1982 a Valls.

Pilar de 6 aixecat per sota carregat (Valls, 24/06/1982)

Pilar de 6 aixecat per sota carregat (Valls, 24/06/1982)

El dotze és la darrere “raresa” castellera que tan sols s’ha pogut veure en una ocasió. És una estructura formada per un quatre central. De cada una de les rengles en surt una torre. La Colla Joves el va fer el 2008. Anteriorment, només està documentat en una sola ocasió al segle XIX quan la Colla Nova dels Xiquets de Valls el va descarregar per la diada de Santa Úrsula de 1879.

Primer 12d7 descarregat de l’època moderna (Colla Joves Xiquets de Valls, Arboç 9/11/2008)

Francesc Blasi i Vallespinosa, industrial Vallenc, va deixar escrit a la seva obra “Els castells dels Xiquets de Valls” l’any 1934 la següent informació:

“Per allà l’any 1884, en unes festes a honor de Sant Úrsula, es feren a Valls el 5 de 9 per la Colla Nova, única vegada que s’ha fet. La Colla Vela feu el 5 de 8 amb dues enxanetes distribuïdes com en dos castells, 3 de 8 i 2 de 8 combinats. Cinc de vuit, amb el pilar de 6 al mig; 4 de 8, aixecat per baix; 3 de 8, aixecat per baix; 4 de 7, aixecat per baix; pilar de 8, amb crosses fins a terços sostinguts per Janillo, i el 2 de 8, el castell mes difícil que s’ha fer fins ara, segons parer de gent entesa.”

És difícil demostrar si es van dur a terme aquestes estructures ja que pot ser que la descripció dels castells que es fa no correspongui a tal com es diuen ara i crea confusions… així doncs ho deixarem córrer i que siguin els historiadors castellers els qui treguin les seves pròpies conclusions. Si en voleu saber més al respecte visiteu aquest enllaç.

Basat en un article de La Vanguardia del 3 de setembre de 2010

L’espai casteller (VIII)

El quatre amb agulla (o l’agulla al mig)

És la combinació de dos castells: un quatre i un pilar. El pilar es col·loca a la part central del quatre i és un pilar d’una alçada de dos pisos inferior que la del quatre. Així, en el quatre de set amb l’aguIla al mig el pilar és de cinc.

Els castellers del tronc i el pom de dalt adopten la mateixa posició que en un castell d’estructura de quatre, l’única diferència és que dins de l’estructura del quatre hi ha un pilar.

Aquest castell consta de tres fases d’execució. En la primera, es va carregant simultàniament el quatre i el pilar; els components del pilar van entrant, un per un, per dintre el castell i es van col·locant, amb un braç agafen el casteller de sobre seu i amb l’altra s’agafen al casteller del quatre que tenen al davant. En la segona fase el quatre es carrega i es comença a descarregar, aleshores l’enxaneta o l’aixecador del quatre entra dins del pilar i el corona; mentrestant, el quatre es continua descarregant i el pilar va emergint de dintre el castell. Finalment, el segons del quatre es deixen anar de braços i el segon del pilar queda net damunt la pinya. Es considera que aquest castell està carregat en aquest moment.

4d7a descarregat pels Xics de Granollers (Tripleta, Granollers 16/10/2011)

Els Xics de Granollers hem descarregat el quatre de set amb agulla en 152 ocasions al llarg de la nostra història. La primera fou el 24 de juny de 1994 a Montornès. Només 4 vegades l’hem carregat, hem fet 1 intent i 16 intents desmuntats.

El quatre de nou amb folre i agulla al mig és el castell d’aquest tipus de màxima dificultat. El primer que es va carregar al segle XX fou a Vilafranca per Tots Sants (01/11/1995) de la mà dels Castellers de Vilafranca. Un any més tard l’aconseguien descarregar. També l’ha descarregat la Colla Vella dels Xiquets de Valls en dues ocasions i els Minyons de Terrassa només l’han aconseguit carregar en 6 ocasions.

Primer 4d9fa carregat del segle XX (Castellers de Vilafranca, Vilafranca 1/11/1995)

Part d’aquest article correspon a la col·lecció L’espai casteller. Es tracta d’un recull d’articles que es van començar a publicar el 21 d’abril de 2006 a El9Nou, el mitjà de comunicació d’abast comarcal del Vallès Oriental. Aquests articles apareixien cada quinze dies al rotatiu vallesà i se’n van publicar 11 coincidint el darrer amb el final de la temporada castellera de l’any 2006.

%d bloggers like this: