Els metges de Tarragona podran receptar els castells als seus pacients

Els metges i metgesses de Tarragona podran receptar a partir d’ara els castells perquè els pacients puguin construir noves relacions socials. Es tracta d’un projecte anomenat «prescripció social», que s’ha iniciat a Tarragona i a d’altres municipis més petits com Montcada i Reixac o Pineda de Mar. El programa està dirigit a persones amb depressió o ansietat lleu, persones que fan moltes visites al metge durant l’any i d’altres que es troben en risc d’aïllament social. Segons informa aquest dimarts el Diari de Tarragona, en aquest perfil hi trobem també gent amb algun tipus de discapacitat o immigrants que no tinguin una xarxa de relacions.

Un cop es detecti que el pacient tingui alguna d’aquestes característiques, es derivarà el cas al treballador social, que proposarà diverses activitats, entre elles els castells, ja que al projecte s’hi han adherit els Xiquets del Serrallo, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que formen part d’aquesta oferta d’oci, esport o lleure que li permetin desenvolupar relacions socials. D’aquesta manera, participant dels castells i de les relacions socials que se’n deriven, el pacient matindrà una salut mental positiva.

Un assaig dels Xiquets de Tarragona Foto: elperiodico.cat

A Tarragona els centres d’atenció primària de Bonavista, Muralles, La Granja i Tàrraco formen part d’aquest projecte, que pretén canviar activitats socials per medicaments, en un proejcte pioner que es podria ampliar a tota Catalunya si els resultats són positius. Tot just d’aquí sis mesos s’avaluaran aquests resultats, tot i que ja hi ha experiències prèvies i amb resultats satisfactoris en d’altres indrets com Escòcia o Anglaterra.

Altres activitats que s’oferiran als pacients de Tarragona són la Creu Roja, Jocs del Mediterrani Tarragona 2017, Gent Gran Activa, Casal Cívic de Campclar, Ateneu Cultural de Dones de Campclar, Racing Club de Futbol Bonavista, Associació de Veïns Entrepins o Associació Balls a la Plaça.

Font: diari casteller

Arquitectura i Castells (Humans)

La Delegació del Bages-Berguedà i la colla castellera Tirallongues de Manresa organitza aquesta xerrada, enfocada, d’una banda, a arquitectes que vulguin conèixer més a fons l’activitat de realitzar construccions únicament amb éssers humans i, de l’altra, a castellers que vulguin veure la relació dels castells amb algunes lleis bàsiques de l’arquitectura.

Poster

L’arquitecte Xavier Rius explicarà què són i quina estructura tenen els castells, les forces i dimensions que afecten un Castell i el seu entorn. Més concretament, s’anirà explicant per parts (Pom, Tronc, Pinya, etc.) fins arribar a conèixer l’efecte físic que suposa fer un Castell per a un cos humà (depenent de la seva posició, clar).

Es plantejaran també temes d’enginyeria humana, com la funció i metodologia de treball del folre i les manilles, i com aquests apareixen —des del punt de vista de la funció— també a l’arquitectura.

Finalment, es reflexionarà sobre l’estètica dels castells, els límits, les possibilitats que depara el futur, sempre d’una manera molt gràfica: dibuixos, gràfics, esquemes i maquetes reals, fets concretament per aquesta xerrada, per tocar i entendre com funcionen els Castells (humans). I ja posats, per veure també la vessant més humana, des del punt de vista constructiu, de l’arquitectura.

La indústria química, peça clau de la seguretat en els castells

Afrontar-se als reptes de la societat és una de les tendències més actuals de la indústria química. No significa altra cosa que intentar buscar solucions als problemes reals de la societat, en tots els àmbits. No només parlem en termes industrials, de medi ambient, de responsabilitat social i corporativa, sinó que va més enllà. Va tan enllà, que es pot trobar en casos com per exemple en les festes de Santa Tecla. En concret es tracta del fet casteller i com la química, a través dels materials que s’obtenen amb els processos químics, pot ajudar en termes de seguretat per als castellers. Cal destacar que Tarragona és la principal productora de plàstics de l’Estat Espanyol, representant el 44% de la producció estatal, d’entre la qual es troba l’obtenció del poliestirè expandit, material escollit per portar a terme els cascs castellers.

image006

Dues enxanetes de la Jove de Tarragona amb casc casteller

Dins del món casteller i també en la societat catalana es va començar a parlar fa uns anys de la seguretat de la canalla que pujava als castells. El 2004, la Coordinadora de Colles Castelleres va encarregar un projecte per realitzar el disseny i la construcció d’un casc que protegís als més menuts de les colles castelleres en l’execució dels castells i que minimitzés les lesions cervicals i crani encefàliques

Juntament amb l’empre NZI Helmet, es va elaborar un prototipus de casc per a les enxanetes i acotxadors fet de poliestirè expandit, ja que és un material que assegura una bona protecció de les energies d’impacte. Aquest material també està emprat en els cascs de motos.

El poliestirè expandit es deforma i absorbeix energia amb aquesta deformitat. És tal com actua el casc casteller. Després de comprovar l’efectivitat del casc dels acotxadors i enxanetes, NZI i la Coordinadora van treballar per incorporar-ne un els dosos dels castells. Fet del mateix material, però en diferents peces i de mides més reduïdes al casc de dosos també va respondre positivament a les proves de seguretat i eficàcia.

Com s’obté el poliestirè expandit?

El poliestirè expandit s’obté per la polimerització de l’estirè amb la incorporació d’un agent d’expansió que és el pèntà. Aquest polímer es presenta en forma de perles esfèriques. Per aconseguir el material final, aquest ha de passar per tres fases de fabricació. En l’expansió prèvia, el poliestirè expansible s’introdueix en una tremuja d’acer inoxidable on s’injecta vapor d’aigua que fa dilatar al pèntà i expandeix les perles. Una vegada s’acaba el procés, les perles s’emmagatzemen diverses hores per permetre la seva estabilitat física. Per últim, s’introdueixen en un motlle tancat on se’ls torna a injectar vapor d’aigua perquè ocupin tot l’espai i formin el producte moldejat.

Font: Diari Més (18/09/2014)

Barcelona acull la divuitena edició de la Jornada de Prevenció de Lesions

L’edifici Jaume I del campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acollirà la XVIII edició de la Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller el pròxim dia 10 de maig. La jornada, organitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, els Castellers de Barcelona i el Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, tindrà com a eix central les lesions cervicals, si bé inclou ponències i tallers de temes molt diversos al llarg de les vuit hores de durada. S’espera que fins a 350 castellers hi assisteixin.

La inscripció és gratuïta i ja està oberta, si bé donat el nombre creixent de colles i de castellers i, amb la intenció de donar el màxim de cabuda a les colles, hem hagut de posar limitacions a les inscripcions. Fins el dia 5 de maig, es limitarà el nombre d’assistents a un màxim de 5 persones per colla. A partir d’aquell dia, i si encara queden places lliures, s’obrirà la inscripció fins a completar les 350 persones. Hi ha tallers, també, que tenen una limitació per a fer-los més profitosos, de manera que la inscripció estarà limitada a una persona de cada colla per taller. D’aquesta manera, a més, tota la Jornada en general és més profitosa per a tota la colla, ja que els assistents es reparteixen i poden assistir a més tallers.

Instruccions per inscriure’s.

La Coordinadora reforça la formació orientada a la prevenció de riscos

Des de fa ja quatre anys, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya organitza anualment Cursos de Primers Auxilis Castellers per als responsables mèdics de les formacions associades. Enguany, a més, s’han iniciat una sèrie de cursos de formació continuada en temes de salut i prevenció de lesions per donar una resposta i una formació addicional a tots aquells castellers que ja hi han assistit. El passat 14 de desembre, el Director Científic i Mèdic de la CCCC, Daniel Castillo, va impartir al local dels Castellers de Sabadell una classe sobre Traumatismes Castellers.

Curs de traumatismes castellers al local dels Saballuts. Font: Castellers de Sabadell

La darrera edició del curs de primers auxilis va comptar amb 24 inscrits i la Coordinadora ja està preparant-ne un per a inicis del 2014 degut a que la demanda va superar la gent que podia acollir l’organització en una sola edició. El nou curs de traumatismes va comptar amb l’assistència de 35 alumnes.

Curs de primers auxilis castellers (23/06/2009)

Segons declaracions de Daniel Castillo, “valorem de manera molt positiva [les dades d’assistència] i demostren una vegada més l’interès de la gent castellera pels temes de seguretat, salut i prevenció”. Així mateix, ha comentat que “tenim intenció d’ampliar l’oferta d’aquests cursos i anar-ne fent durant tot l’any, en funció de la demanda”.

Curs de primers auxilis castellers (23/06/2009)

El curs de primers auxilis ofereix als responsables mèdics de les colles castelleres unes nocions bàsiques de primers auxilis, així com la formació necessària per l’ús de desfibril·ladors semi-automàtics. Tots els assistents reben l’acreditació del Departament de Salut de la Generalitat per la utilització del DESA.

Font: Canal castellers de La Vanguardia

El “Quèquicom” del Canal 33 analitza la relació entre castells i ciència

El programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 del proper dimecres estarà dedicat íntegrament al món casteller, amb el títol “Castellers: pinya, força i manilles”. Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d’alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s’apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. “Quèquicom” analitza molts d’aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

A més, un dels reporters del programa, Pere Renom participa en els assajos dels Castellers de Badalona i fins i tot s’estrena com a casteller a plaça per poder entendre els castells també des de dins.

Entre d’altres aspectes, el programa parla del paper de la faixa, la importància de mantenir els pesos equilibrats, el sistema de construcció dels castells, les funcions de la pinya, les diferents posicions dels castellers, la fatiga muscular en un castell de deu pisos o les caigudes i lesions.

El programa, dirigit per Jaume Vilalta, s’emetrà dimecres dia 5 a les 21:45 pel Canal 33.

Font: CCCC

Efectes de la faixa

Qualsevol casteller i castellera sap, simplement per experiència, que la faixa no és un element decoratiu. Sens dubte és un ajut important; molt més del que d’entrada pugui semblar. Deixant de banda la seva utilitat com a punt d’anclatge per enfilar-se i l’efecte psicològic que indiscutiblement crea, podríem reunir els seus efectes en tres grups: els locals, els abdominals i el generals.

Efectes locals

L’escalfament de la musculatura és molt important per millorar-ne l’eficiència i prevenir-ne lesions. Això és degut al fet que l’augment de la temperatura de la musculatura comporta una disminució de la viscositat dels líquids que envolten les fibres musculars i els tendons, un augment de l’arribada de sang als territoris actius i permet que els processos metabòlics es produeixin a un ritme més alt. Però s’ha demostrat que, per aconseguir elevar la temperatura muscular, l’única manera eficaç és mitjançant l’activitat física. Per això, la faixa, per si sola, no tindrà realment una funció d’escalfament de la musculatura; només de la pell. Malgrat això, sí ajudarà a mantenir-la un cop hagi estat escalfada mitjançant exercici. A més, gràcies a la informació suplementària que la pressió de la faixa genera sobre el múscul, millora el to muscular (millora la propiocepció). En resum: amb la faixa els músculs estaran més preparats i protegits per resistir correctament la càrrega, però el seu ús no permet un escalfament previ.

Efectes abdominals

Quan un múscul es contrau augmenta de gruix, i ho fa cap al costat que li ofereix menor resistència. Si hom contrau els músculs abdominals s’adonarà que tendeixen a protrudir cap enfora (desplaçar-se cap endavant, sobresortir dels seus límits normals).

La faixa, pel sol fet de posar-la tibada, ja comprimeix els músculs i les vísceres de l’abdomen i eleva la pressió a dins la panxa. Però, a més, quan es produeix contracció, la faixa només permet que la protusió muscular sigui cap endins i fa augmentar molt més la pressió intraabdominal.

La faixa no permet que els músculs abdominals protrudeixin cap enfora durant la contracció i genera un augment de la pressió dins la panxa

Com més força es faci i com més s’estrenyi la faixa, major serà pressió intraabdominal creada. Si volem augmentar-la encara més cal contraure els músculs del tòrax i el diafragma, com si volguéssim treure aire, mantenint la glotis tancada (maniobra de Valsalva; és la que es realitza en l’esforç de defecació). Així s’elevarà la pressió intratoràcica  i, per contigüitat, la intraabdominal. I quina utilitat té la creació d’una pressió intraabdominal i intratoràcica elevada? Se’n poden citar diverses.

En primer lloc, tal com mostra el següent dibuix, la càrrega que arriba a les espatlles o als braços podrà passar, a part de la columna, a través del tòrax i l’abdomen fins a la pelvis. Aquests compartiments, a l’estar a pressió, esdevenen una nova línia de transmissió de la càrrega. L’abdomen es converteix, a més, en un reforç (com un puntal hidràulic) de la columna, i disminueix la seva mobilitat.

L'augment de la pressió a la panxa i al tòrax permet descarregar la columna

En segon lloc, com que la cavitat abdominal envolta parcialment la columna, la pressió generada a l’abdomen es transmetrà cap als raquis i comprimirà les seves parts toves, sobretot el disc intervertebral. Aquesta estructura és el pont elàstic que, situat entre vèrtebra i vèrtebra, permet la mobilitat de l’esquena. És la part que primer sol patir els excessos de càrrega. El següent esquema mostra com les forces que actuen a la columna tendint a aplanar el disc es veuen compensades per la pressió directa que prové de l’abdomen.

La pressió intraabdominal compensa l'aixafament del disc intervertebral

En els castells aixecats per sota, l’esforç sobtat i la posició ajupida amb el maluc flexionat fan incrementar molt més la pressió intraabdominal, amb l’objectiu de compensar l’estrès suplementari que comporten aquests castells. Aquests mecanismes permeten descarregar fins a un 50% la pressió a la columna, protegir-la de les lesions i incrementar la seva capacitat de suportar càrregues.

Efectes generals

L’ús de la faixa pot ocasionar modificacions en dos sentits: en el sistema cardiocirculatori i a nivell del sistema nerviós central.

La sang baixa del cor cap a les cames a través de l’artèria aorta i hi retorna per la vena cava. La pressió que crea la faixa a nivell de l’abdomen comprimeix el fetge, els ronyons, la columna, els intestins i, també, la vena cava i l’artèria aorta. Això dificulta el pas de la sang en els dos sentits fent que el cor li costi més esforç impulsar-la i en rebi menys quantitat. Per sort, l’augment de pressió al tòrax que sol acompanyar l’augment de la pressió abdominal comprimeix el cor i fa que bategui amb més força, i li permet impulsar la sang fins a a les cames.

Per altra banda, l’increment de la pressió arterial que, com hem explicat abans, es donaria en el treball isomètric (sobretot en els castells aixecats per sota), podria posar en risc el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). Algun vas sanguini, debilitat o alterat per una malaltia latent, podria rebentar-se amb la tensió creada al seu interior i generar una greu hemorràgia. Però sembla que, novament, la faixa té un paper protector. La pressió intraabdominal, a més de comprimir les parts toves i el disc intervetebral, també ho fa sobre el canal vertebral. Aquest és un conducte que passa per dins de les vèrtebres, conté la medul·la espinal i puja fins al crani, comunicant amb el cervell. Per protegir-la, hi ha una funda (les meninges) plena de líquid (líquid cefaloraquidi) que cobreix tant la medul·la com el cervell.

Com es pot veure esquematitzat a la següent figura, la compressió de les meninges, secundària a l’augment de la pressió a l’abdomen, farà augmentar la del líquid cefaloraquidi a la columna i al crani. En aquest nivell compensarà l’elevació de la tensió arterial en els vasos cerebrals i reduirà el risc que es produeixin hemorràgies.

Efectes sistèmics de la faixa

Article extret del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.

Indumentària i higiene personal dels castellers i castelleres

Després d’haver analitzat diversos aspectes físics del món casteller, entrem a analitzar quines aplicacions pràctiques se’n deriven. Tots i totes hem vist personalment o als mitjans de comunicació algun casteller del tronc a qui li han baixat els pantalons mentre es muntava el castell; fins hi ha casos documentats al segle XIX:

(…) Explicava també que a un tal Vuelvo o Guelvo(a) Carido, mosso de la Morera, de la Roixeles, tot fent el 4 de 9 li caigueren les calces i el casteller va quedar en camisa enmig de la riota de tothom, però el castell no se’n ressentí gens ni mica.

BLASI, F. Els castells dels Xiquets de Valls. Ed. Cossetània, Valls, 1997, pàg. 33

Òbviament aquesta situació tragicòmica és totalment evitable o serà important fer-ho, no tant pel mal trago i el ridícul del casteller afectat sinó perquè aquest i altres detalls poden fer ressentir, d’una manera o altra, la solidesa del castell. Comentem tot seguit una sèrie d’aspectes que ens poden permetre evitar aquests i altres problemes.

Consells sobre la vestimenta dels castellers

Per altra banda, és inevitable (alguns fins ho consideren un dels atractius d’aquesta activitat) que durant el bastiment d’un castell uns trepitgin els altres. És també inqüestionable que en un dia calorós els peus dels integrants del tronc, el folre o les manilles estiguin entresuats i s’embrutin trepitjant l’asfalt. Això, inevitablement farà que, al moure’s per sobre la pinya i al topar contra un cap o una cara, generin una sensació poc agradable en algun dels companys afectats. Per això, creiem que és una manca de respecte no tenir un mínim de precaucions per millorar tots els aspectes susceptibles de fer-ho.

Els consells bàsics en aquest sentit es podrien resumir en:

  • Respectar les mesures higièniques bàsiques: arribar a l’actuació o a l’assaig amb els peus nets i les ungles tallades i intentar, sempre que es pugui, que els peus s’embrutin el mínim possible. Hem de pensar que no és infreqüent que un casteller de la pinya que hagi patit una rascada per una ungla del peu d’un company (sobretot en el cas de castells folrats) se li hagi infectat aquesta ferida pel fet que en el peu, per net que estigui, hi ha molts bacteris.
  • Malgrat que la sudoració als peus és inevitable, seria aconsellable que els castellers, sobretot els que en siguin més propensos, apliquin dins la sabata, abans de començar l’actuació o l’assaig, un producte antitranspirant o secant (la base sol ser clorhidrat d’alumini) per evitar la sudoració al màxim.
  • Les ferides, a qualsevol lloc del cos, són un focus d’infecció tant per al casteller que les té com per als altres. Serà necessari portar-les convenientment tapades. Si aquestes són als peus hem de tenir present, però, que molts materials que s’usen per aquesta finalitat rellisquen. En aquest cas, s’aconsellen apòsits autoadhesius tipus Mefix, Tensoplast o similars.
  • Hi ha algunes afeccions cutànies que són fàcilment contagioses. Les més freqüents són les berrugues, l’herpes simple (butllofes al llavi), el peu d’atleta (fongs als peus) i l’impetigen (infecció bacteriana de la pell en forma de plaques vermelles). Pensem que si un casteller pateix alguna d’aquestes infeccions hauria d’evitar que les zones afectades estiguin en contacte amb altres companys. Si no és possible tapar-les, el casteller haurà d’evitar pujar al castell mentre el procés sigui contagiós.
  • Per contra, s’ha de tenir present que hi ha moltes afeccions cutànies que no són contagioses i, per tant, no han de provocar cap tipus d’actitud de rebuig a la pinya o al tronc. Ens referim, sobretot, al vitiligen (taques despigmantades) i la psoriasi (descamació i engruiximent de la pell que sol afectar preferentment els colzes i els genolls, però que pot ser present a altres zones).

Article extret del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.

La biomecànica dels castells (com cauen els castells)

No podem negar que, malgrat que es facin servir totes les estadístiques existents i s’apel·li a 200 anys d’experiència castellera, sovint se’ns fa difícil convèncer els forans que els castells no són perillosos. Si, a més, el nostre interlocutor ha observat alguna caiguda, encara que després tots els castellers hagin abandonat la pinya sense fer grans manifestacions de dolor i , encara que, seguidament, els mateixos castellers hagin estat capaços d’enlairar una nova construcció, les nostres possibilitats d’èxit són encara menors.

Segurament els motius principals d’això són que les caigudes resulten sovint espectaculars i esglaiadores i, sobretot, que no coneixem, amb prou seguretat, què és el realment el que passa quan un castell fa llenya.

3d10fm carregat dels Castellers de Vilafranca (Tots Sants, 2011) Fotografia: Queralt Vegas

Les conseqüències d’una caiguda són totalment imprevisibles i fruit de múltiples factors. De fet, aspectes tan poc controlables com la zona on es produirà l’impacte o l’estructura contra la qual es piqui (l’esquena d’un membre de la pinya sempre és més tova que un cap i és millor picar contra molts caps que contra un del sol), la posició (per cada part del cos hi ha un gest que és més lesiu que altres), l’estat físic i les lesions prèvies de l’individu (una lesió mal curada és una causa freqüent de nova lesió), la forma com es produeixi la contusió i la tensió muscular protectora de la zona, entre altres, determinaran que un mateix impacte pugui provocar grans lesions en un persona i deixar indemne a una altra. Tot i així, la possibilitat de lesió deriva, en darrer terme, de la quantitat d’energia que s’allibera en el moment del xoc i la capacitat d’absorció d’aquesta energia per part de les superfície contra la qual es pica. En el cas dels castells l’energia de cada casteller depèn del lloc on està situat (alçada a la qual puja) i el seu pes (cal tenir en compte que l’energia potencial és el resultat de multiplicar l’alçada per la massa i la gravetat Ep=m·g·h). Com veurem després, d’aquesta fórmula matemàtica en podem treure molt suc casteller.

Només amb el que hem dit ja podem deduir que la pinya (pel fet que és una estructura capaç d’absorbir una bona part de l’energia que rep en l’impacte, que escurça el trajecte de caiguda en un metre i mig i que actua repartint l’impacte entre diverses persones) és el principal mecanisme de seguretat dels castells. De fet, alguns dels accidents greus registrats en els 200 anys d’història castellera han estat causats directament per haver tirat endavant un castell amb pinya insuficient.

De la mateixa manera, haurem d’estar d’acord en què, en termes generals, ha de ser millor una caiguda de tres de nou amb folre que no pas la d’un tres de vuit. Aquesta afirmació s’argumenta en què, ja que rarament els membres del tronc, quan cauen d’un castell folrat, ho fan fora d’aquest, la distància de caiguda fins el moment del primer impacte és exactament igual en els dos castells. A partir d’aquí es pot defensar que caure sobre el folre presenta uns importants avantatges:

  1. És una estructura molt menys compactada que la pinya i, per tant, capaç d’absorbir molta més energia.
  2. No és una estructura plana com la pinya sinó un pla inclinat que provoca un canvi en el trajecte de la caiguda.

Caiguda d’un 4d9f de la Colla Joves dels Xiquets de Valls

Això comporta que, per un costat, no s’allibera tota l’energia en un sol impacte, sinó que una part ho faci en el folre i la resta en la pinya. Per altra, igual com passa quan hom salta d’un cotxe en marxa rodolant per alliberar l’energia en múltiples impactes i no en una sola contusió contra terra, quan s’esdevé la col·lisió final sobre la pinya la trajectòria obliqua que l’impacte amb el folre ha provocat també comporta un efecte molt semblant a aquest rodament.

Però, tot i així, és molt possible que encara que ens facin falta més arguments per defensar la benignitat de les caigudes. Aquests els podem trobar en l’interessant estudi que va realitzar el Departament de Biomecànica del CAR de Sant Cugat durant l’actuació de Sant Fèlix de 1996 (BALIUS, X., TURRÓ, C., CARLES, J., SINGLETON, W. Assaig de la mesura dels castells a través de digitalització d’imatges. Llibre de ponències de la 1a Jornada Ciència i Castells. Terrassa, 7 de novembre de 1996) [vegeu Són molt alts els castells?].

Mitjançant el processament informàtic d’un seguit de filmacions realitzades amb dues càmeres de vídeo sincronitzades es van obtenir representacions virtuals tridimensionals d’alguns dels castells realitzats aquell dia. Les dades obtingudes van permetre analitzar aspectes com la velocitat i l’acceleració durant les caigudes.

Per poder entendre els resultats d’aquest estudi hem de partir de la base que quan un objecte cau lliurement ho fa amb una acceleració de 9,8 m/s2 (la força de la gravetat). Per això esperaríem que l’acceleració d’un enxaneta, per exemple, durant la caiguda d’un castell fos molt propera a aquest mateix valor. Però, com podem veure a la següent gràfica, l’acceleració (expressada en m/s2), tret d’un moment puntual, mai no té aquesta magnitud.

Acceleració expressada en m/s2, durant la caiguda d’un enxaneta d’un 3d9f

Encara més, sovint fins i tot és positiva. Això només es pot interpretar d’una manera: alguna cosa està frenant la caiguda d’aquest casteller. I què pot fer-ho? Doncs només poden ser els companys amb els quals està agafat i que encara no han iniciat la caiguda, els que cauen més lentament que ell i els petits cops que es va donant durant el trajecte de caiguda contra altres castellers de tronc. No cal dir que aquests factors de frenada seran molt diferents segons com caigui un castell: el dos i el pilar quasi sempre cauen fragmentats, per la qual cosa aquests factors seran menys rellevants, mentre que els altres castells cauen sobre ells mateixos fent que l’efecte de frenat sigui important. Hem de destacar que aquestes dades estan preses durant la caiguda d’un 3d9f en el qual el pom de dalt es va despendre sol. Cal fixar-se doncs que, fins i tot en aquest cas (considerat per a molts la pitjor caiguda), el fet que els sisens no van deixar anar els peus dels dosos, tot i que això va provocar l’arrossegament del tronc en la caiguda, va permetre frenar el descens del pom i va evitar, de ben segur, que tinguessin un major risc de lesió.

Aquest efecte de frenada es tradueix també en una reducció de la velocitat de caiguda. Així, aquesta no augmenta de forma lineal (tal com seria el cas de la línia discontínua de la següent gràfica, que correspon a una caiguda lliure) sinó que té augments i frenades, en relació al que hem vist a la gràfica anterior, i fa que la velocitat final (de fet podríem parlar d’impacte i lesió) s’hagi reduït fins en un 43%. Així l’impacte final de l’enxaneta es va produir a 20 km/h per comptes de 35 km/h, com caldria esperar.

Velocitat de caiguda, expressada en km/h, d’un enxaneta d’un 3d9f (línia contínua) i el que seria una caiguda lliure (línia discontínua)

I encara podem trobar una argumentació més en el camp de la biomecànica que ens ajudarà a entendre com es produeixen les caigudes. Si hem dit que el risc de lesionar-se està en funció del pes del casteller que cau i de l’alçada a què està posat i coneixem aquestes variables per a cada un dels pisos d’un castell podrem calcular-ne l’energia potencial (Ep=m·g·h) i predir qui té un major risc.

En la següent gràfica podem veure representats alguns valors per a un castell de vuit pisos. Cal observar que, per contra del que hom esperaria, és el pis de quarts el que té un risc més elevat de lesió i no el pom de dalt. Això és degut al fet que, malgrat que aquests darrers pugen molt més amunt, el seu pes també és molt més baix i fa que un valor compensi l’altre.

Energia potencial, expressada en newtons, corresponent a cadascun dels pisos d’un castell de vuit pisos

Els mateixos càlculs es poden fer per a un castell de nou i s’observaria que, en aquest cas, el pis de més risc és el de quints. D’aquesta observació se’n desprèn, a més, que com més lleuger sigui el castell menys risc de lesió hi haurà i no només per als membres del tronc sinó per als de la pinya, que són els qui reben els impactes dels castellers que cauen.

Amb els mateixos càlculs podem determinar com varia el risc de lesió quan una colla augmenta en un pis les seves estructures. Això és el que ens mostra la gràfica següent on es reflecteix el risc de lesió d’un casteller situat al pis de dosos en funció de l’energia potencial.

Canvis en el risc de lesió, calculat en funció de l’energia potencial, expressada en newtons, per un casteller situat al pis de dosos de diversos castells

En aquest gràfic hi destaca el fet que en el pas d’un castell de set a un de vuit pisos, malgrat que hi ha un alleugeriment de pes de l’estructura, aquest factor no arriba a compensar l’augment de l’alçada, per la qual cosa el risc augmenta. No és així en el pas a castells de nou amb folre en què, sense tenir en compte el paper protector del folre respecte a la pinya que s’ha comentat abans, ja que la caiguda sol ser sobre el folre l’alçada de la caiguda no augmenta (encara que és obvi que la del castell sí) i, com que sí que disminueix el pes, els risc minva sensiblement. Finalment, el pas de castell de nou folrat a castell de nou sense folre torna a marcar un increment molt important, ja que el pes del tronc disminueix però ho fa poc si ho comparem amb el que augmenta l’alçada.

Primer 4de9 del segle XX descarregat pels Minyons de Terrassa (Girona, 25/10/1998). La primera colla de història que el descarregà fou la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant les festes de Sant Tecla de Tarragona l’any 1881.

Article extret del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.

La biomecànica dels castells (la càrrega a la columna)

En articles anteriors hem comentat que el castell no és una estructura estàtica. És per això que la biomecànica, la branca de la ciència que dóna una explicació física o mecànica dels fenòmens que s’esdevenen en els éssers vivents, sovint assistida per l’enginyeria, és una de les disciplines que majors aportacions pot fer als castells. I no només en el camp de la medicina i de la prevenció, sinó també en aspectes purament tècnics.

Una de les preguntes que sovint ens fem els que ens mirem els castells sense “treure’ns la bata blanca” és quin efecte deuen tenir els centenars de quilos que carrega un casteller a nivell de la seva columna. Dissortadament, amb la tecnologia actual es fa pràcticament impossible determinar-ne les magnituds exactes i és per això que hem de recórrer als càlculs biomecànics per obtenir una aproximació.

La càrrega a la columna

Suposem el cas teòric d’un casteller de 70 kg que té tres companys més sobre seu. Si no es produïssin oscil·lacions carregaria, a nivell de les espatlles, uns 210 kg. Segons la Segona Llei de Newton, la força que exerceix un cos és igual al producte de la seva massa per l’acceleració a que està sotmès (F=mg, on “m” és la massa i “g” l’acceleració de la gravetat i val, aproximadament, 10m/s2). Així la força que rep és de 2100 newtons (N), F=210·10=2100N; 1050N a cada espatlla. Un cop a la columna lumbar (la zona de màxim conflicte quan es carrega pes) a aquest pes ja se li ha afegit la força que genera el pes de la meitat superior del cos, uns 40 kg en el nostre cas. Això fa que la força total resultant sigui de 2500N.

Càrrega lumbar, expressada en newtons, en situació d'equilibri perfecte.

Dissortadament, aquesta situació d’equilibri perfecte no es produeix mai en els castellers i la càrrega es distribueix irregularment.

Suposem que, en un moment donat, dels 210 kg, 70 kg es carreguen a una espatlla i 140 kg a l’altra. En aquest cas, la musculatura de la columna lumbar haurà de compensar els 700N de diferència mitjançant la força de la pròpia musculatura. Hem de tenir en compte però que a les espatlles el pes es descarrega a uns 10 cm de la columna mentre que la musculatura lumbar actua amb un braç de palanca de només 5 cm. Segons es pot calcular, en funció d’aquests braços de palanca, la força muscular necessària per compensar el desequilibri serà de 1400N que se sumaran a la resta de forces i generaran, finalment, 3900N a nivell lumbar.

Càrrega lumbar, expressada en newtons, en un desequilibri lateral.

Les imatges que segueixen mostren les forces resultants si el casteller inclina el seu cos 5 i 10 cm endavant respecte la línia d’equilibri perfecte. En el primer cas la força total a nivell lumbar és de 5000N i en el segon puja fins a 7500N. Si el desequilibri és combinat, sobretot si hi intervenen les rotacions i l’extensió de la columna (tirar l’esquena enrere), la resultant assoleix xifres esgarrifoses.

Càrregues lumbars, expressades en newtons, en un desequilibri de 5 i 10 cm endavant.

Si, segons alguns estudis mecànics, el límit de resistència de les estructures vertebrals està, en funció del sexe i l’edat, entre 4000 i 18000N ens hauríem de preguntar si no s’està fregant el límit de resistència de la columna. Dissortadament la qüestió no té una resposta senzilla. Simplificant hauríem de dir que, si les càrregues es donen en un casteller que porta correctament posada la faixa, té un bon nivell tècnic i suficient serenitat, no presenta alteracions en la seva columna (sobretot osteoporosi, escoliosi, hiperlordosi o artrosi) i està ben preparat físicament, res no fa pensar que la seva columna estigui en una elevada situació de risc. Però, si la preparació no és l’adequada (i condueix a que les forces resultants siguin importants), els moviments generats són rotacions o flexions (sobretot en pilars o al caure en mala posició) o l’esquena està debilitada (amb l’edat i, sobretot, en les dones la resistència és molt menor) fàcilment s’arribarà a un conflicte i es generarà algun tipus de lesió.

Adaptació del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.

%d bloggers like this: