Anàlisi de l’actuació de Girona

DATA: diumenge, 15 de maig de 2011

LLOC: Girona

COLLES: Marrecs de Salt, Castellers de Figueres i Xics de Granollers

CASTELLS XICS: 2 p4 d’inici, 4d7id, 4d7, 5/6, 4d6ai p5c de cloenda

CASTELLS DE LES ALTRES COLLES:

Marrecs de Salt: p4 d’inici, 5d7, 2d7, 4d7a i vànol de p5 de cloenda

Castellers de Figueres: p4 d’inici, 3d6, 2d6, 4d6a i p4 de cloenda

Aspectes positius

  • Continuem estrenant canalla, i també canalla molt petita que s’estrena en posicions diferents.
  • Tornem a ser molts Xics a plaça, es pot dir que el grana va predominar en la plaça del Mercadal de Girona.
  • Intentem un pilar de cinc diferent al de l’última vegada.
  • Tot i les baixes, es va poder alinear una estructura de set pisos.
Aspectes negatius
  • Algunes estructures tenien un aspecte poc ortodox degut a les baixes d’alguns castellers habituals.
  • Les pinyes es van cantar molt lentament, tenint en compte que es van fer dos castells de 6.
  • Va semblar que falta una mica de coordinació entre els diferents equips de la tècnica per acabar de lligar els canvis.

Anàlisi

Ambdós pilars de quatre van estar parats i macos durant tota la seva execució, i van servir per estrenar canalla i donar rodatge a estructures petites. Els pilars de quatre d’inici no sempre formen part d’una actuació. Es pot dir que l’estructura clàssica d’una actuació és de 3 castells i els pilars de comiat. De totes maneres, habitualment les colles fan servir aquests pilars per vàries coses: alinear castellers que després no pugen a la resta d’actuació, estrenar castellers tant de pinya, com de tronc, com de canya, en estructures que a priori no han de portar excessiva dificultat. Ara bé, també són importants per fer escalfar a tots els castellers, i per saber amb quin volum de gent pots comptar. En aquest sentit, es va veure evidenciat que els Xics coloraven força la plaça.

Aquesta setmana als assajos ja es van haver de refer les estructures a causa de les baixes anunciades per a l’actuació. Tot i així, la tècnica es va esforçar en presentar una alineació nova de castell de set. Tot i així, no es van mantenir les alineacions als pisos on no hi havien baixes i que a Figueres van funcionar. Això i els canvis forçats d’última hora va fer que el pis de quarts fos força descompensat entre castellers. El primer intent de quatre de 7 es va desmuntar perquè semblava que hi havia un problema de quadratura en algunes de les rengles. Un cop resolt, el segon intent presentava unes mides inicials més apropiades per treballar còmodament en els pisos superiors. A mesura que s’executava el castell, però, un parell de rengles es van ajuntar més del compte fent que no tornés a ser un castell excessivament maco. Una qüestió que cal tenir en compte per tal de mantenir les mides en un castell, és que cal que cada casteller s’ocupi d’un mateix, i confiar en que la resta farà el mateix. En el moment en què un s’ocupa de solucionar els possibles problemes d’un altre casteller es deixa d’ocupar d’un mateix, i el resultat tendeix a ser més desastrós que el punt inicial. Sempre i quan no hi hagi algú que et digui el contrari. És evident que si el baix demana pit, la rengla donarà pit, però la rengla no hauria de donar pit (més del compte) només perquè pensi que potser el castell va malament perquè no s’està donant pit. De totes maneres, això és una explicació molt senzilla, segurament es poden trobar mil situacions en què no cal demanar les coses i s’evidencia que s’han de fer… en definitiva l’assaig i per tant la repetició ajuda molt.

El cinc de 6 també presentava canvis, en tots els pisos, alguns més improvisats que altres. La diferència entre el tronc i el pom de dalt de vegades dificulta la feina de la canalla, ja que han de treballar amb mides molt grans. Aquest fet es va veure evidenciat en la torre d’aquest castell. El fet que segons i quarts de la torre estiguessin un pèl allunyats de la rengla, va fer que a dalt la distància entre els dosos i la rengla fos bastant gran, i per tant difícil de treballar sobretot tenint en compte la poca experiència del pom. Tot i així, el castell no va presentar més problemes que el de la incomoditat aparent.

El quatre de 6 amb l’agulla, va servir per estrenar un pom veritablement petit. Per tal de poder-lo fer, es van haver de combinar uns quarts molt diferents. Les diferents mides van fer que tampoc fos un castell fàcil de treballar. Tot i així el castell ja venia amb preavís, a l’assaig ja es va veure que seria un castell difícil de treballar. Però, cal felicitar l’esforç de tothom perquè es pogués descarregar i sobretot a tota la canalla que s’hi va estrenar.

Finalment, destacar que es va tornar a intentar un pilar de cinc, que des de l’actuació de Sants no s’havia intentat. A més degut, segurament, a la baixa del segon d’aquell pilar quasi descarregat, s’ha estat assajant un pilar diferent (exceptuant per l’enxaneta). Aquest cop, tot i presentar un molt bon aspecte, no es va poder descarregar (va estar una mica més lluny del quasi descarregat). La caiguda no va ser lletja, i tampoc no s’acaben de trobar les raons, ja que sí que va haver una primera estrebada però que semblava que s’havia recuperat. Cal recordar que els espadats (una altra manera d’anomenar als pilars), són castells extremadament tècnics i per això requereixen molt d’assaig, i repeticions de les mateixes alineacions, per millorar l’entesa entre tots els membres del castell.

Cal recordar que en les últimes actuacions Xics ha sigut una de les Colles més nombroses de la plaça, això és motiu d’orgull. Estaria molt bé aprofitar la il·lusió i l’esforç de tota aquesta gent per encarrilar aquestes properes setmanes en les que no hi haurà actuació però que hi ha molta feina a fer als assajos per tal d’encara una actuació tant important com la de l’Ascensió.

A part de tot això cal remarcar la magnífica actuació dels amfitrions, els Marrecs de Salt. Van fer tres castells de set i mig. I sobretot destacar la torre de set (la primera de l’any). Amb una estructura renovada, força més lleugera que la d’altres anys. Un pom petit i molt finet, que sobretot per ser la primera, va pujar més pausat que del que es pot estar acostumat a veure. Els nervis van ser l’únic que la van fer ballar una mica. La seguretat i la concentració va fer que en cap moment perillés. Pel que fa als Castellers de Figueres, amb pocs efectius a plaça, van fer una meritòria actuació de castells de sis.

Anàlisi de l’actuació de Figueres

DATA: diumenge, 8 de maig de 2011

LLOC: Figueres

COLLES: Castellers de Figueres, Castellers d’Esplugues i Xics de Granollers

CASTELLS XICS: p4cam d’inici, 2d6, 4d7, 5d6 i 2 p4 de cloenda

CASTELLS DE LES ALTRES COLLES:

Castellers de Figueres:: p4cam baixat per sota d’inici, 3d7, p4 al balcó, 4d7, 4d7ac, p5 i p4 de cloenda

Castellers d’Esplugues: p4cam, 5d7, 3d7a, 4d7a i vànol de p5 de cloenda

Aspectes positius

  • Recuperem un 4d7 parat, maco de mides, perfecte per donar confiança.
  • Tornem a fer una torre de 6, i la fem amb millors mides que l’anterior.
  • Aconseguim omplir dos autocars plens de Xics, tenint en compte que és una actuació lluny de casa, i amb horaris poc habituals.
  • Les pinyes tenen una aparença maca i endreçada, a més, el comportament dels Xics en les pinyes de les altres Colles continua sent digne de ser felicitat.
Aspectes negatius
  • Les alineacions es continuen canviant a cada actuació, i sembla que alguns canvis es facin a última hora.
  • Sobta que després de quatre actuacions hi hagi castellers de solvència constrastada que només hagin fet castells de 6.
  • Castellers que en les darreres actuacions havien sigut habituals, ara han desaparegut de les alineacions, fins i tot en els assajos.
  • Va costar una mica que la gent atengués ràpidament en el moment que es cantaven les pinyes.

Anàlisi

El pilar de 4 d’inici es va haver de canviar a última hora per circumstàncies externes a la tècnica, aquestes situacions difícilment es poden preveure quan només s’ha assajat un cop aquesta estructura. Amb això el que cal recordar són dues coses: en els castells tothom és necessari però ningú és imprescindible. Aquest pilar no és el millor exemple, a la Colla hi ha més de dues persones que sense assajar podrien fer un pilar de quatre caminat… però ha servit per exemplificar aquest fet. És evident que quant més requereix un castell més important és la posició o l’alineació assajada (en totes les posicions), però el fet que en un assaig pugui haver-hi més castellers assajats que els que poden realment executaran el castell et permet fer canvis. Això sí, aquests canvis han d’estar ben assajats.

La torre de 6 amb la que es va iniciar l’actuació va tenir un aspecte maco, vaja que des de fora es va notar que en les dues últimes setmanes s’ha anat mantenint més o menys sempre la mateixa alineació. Tenint en compte que encara no es té un pom de dalt ben preparat la solució d’anar fent treballar l’estructura del tronc constantment et permet poder treure els dosos i fer que els quarts facin aquesta funció. És important recordar que la torre de 6 és el castell de gamma més alta dels de 6. I per tant, tot i ser de 6 és un castell tècnic. A més el fet de que sigui una estructura sense dosos, fa que sigui més estable, permetent que s’hi pugui posar canalla menys experta, o menys preparada sense que l’estructura en si (si està ben assajada) pateixi en excés. Aquest cop, sembla ser que la pinya va treballar força bé, potser es va girar un pensament en el moment de la descarregada. En tots els castells és molt important que les rengles estiguin ben alineades, però potser en el castell on es nota més si això no passa és a la torre. Cal que baixos, contraforts, i primeres (amb les mans que van al darrere) estiguin rectes i un perfectament davant de l’altre. Un altre aspecte molt important és les falques i els angles que han d’evitar que hi hagi espais buits entre els laterals i els mà-i-mà. Si aquesta pinya no és compacta, és més fàcil que a mesura que s’hi va posant pes, les rengles es desplacin lateralment i la torre s’acabi girant. A part, d’aquesta petita minúcia, remarcar la posició dels braços de la gent del tronc: sempre els colzes amunt. Ja que es tracta d’un castell tècnic, cal falcar bé amb les espatlles els peus del casteller que es duu a sobre i per poder aguantar les mides (entre castellers del mateix pis) cal tenir sempre els colzes ben amunt.

En relació al 4d7, es va veure que aquesta vegada l’alineació (tot i no ser igual a la d’altres actuacions) tenia una mica més de rodatge. Els terços van treballar molt còmodes, i tot i els canvis obligats al pis de quarts es va veure un quatre molt maco. Cal remarcar un fet, es va estrenar un nou membre al pis de quarts que es pot dir que té mida de quint i per tant va refermar la idea de que qui treballa millor sota un pom (relativament petit) són sempre aquells castellers que, en un hipotètic castell de 8, també aniria sota el pom (i no aquells castellers que anirien un pis més per sota). És bo pensar que aquesta és la línia a seguir. Potser destacar un altre aspecte: si en algun moment el castell va semblar tancar-se a nivell de quarts, és perquè els terços van treballar amb mides més obertes, i això va fer que abans de la carregada els quarts s’inclinessin una mica cap a dins del castell, tot i això no va semblar que el pom de dalt en patís les conseqüències.

Del 5d6 destacar que el pom va ser el mateix que el de l’actuació de la setmana anterior, amb algun canvi també obligat. Va anar lent potser degut a la inexperiència d’un dels membres del pom de dalt, tot i que cal felicitar l’esforç d’aquesta “mini castellera” per superar el que possiblement per ells són castellers gegants!!. En aquests casos on algun membre del pom de dalt és molt petit s’acostumen a fer servir tècniques perquè els sigui més senzill pujar per les rengles, això sí, aquestes tècniques s’han d’haver assajat prèviament a l’assaig. És important la repetició sobretot en la canalla. També és important recordar, que la canalla a l’assaig està aprenent, i si realment no se’ns demana és millor que per ells sols aprenguin a pujar i sortir-se’n de la dificultat de la diferència d’alçada entre ells i el tronc.

Per últim, remarcar un aspecte que té força importància per a dues raons: la primera per seguretat i la segona per imatge. En una actuació (igual que a l’assaig) tots els castellers han d’anar enfaixats (sempre hi ha excepcions), tant si ets canalla com si ets de la pinya, ja que es dóna per entès que tots aquells que són de tronc si no pugen son efectius a la pinya. Per tant, un casteller es posa la faixa quan comença l’actuació i se la treu quan els grallers estan tocant el toc de vermut.

Pel que fa a els castells de la resta de les Colles recordar un parell d’aspectes tècnics i algun altre de curiós. Els castells de les dues altres Colles van ser molt macos, i potser cal destacar el 5d7 dels Cargolins (Castellers d’Esplugues) un pèl lent degut a les peripècies que va fer l’anxaneta en el moment de passar a fer la segona aleta (del tres a la torre, pas més complicat), però tot i el contratemps, tant l’anxaneta que no va perdre els nervis, com el tronc que no es va deformar en cap moment, van fer que el castell tingués una mica més d’expectació. Pel que fa als Castellers de Figueres, van ensopegar amb el quatre de 7 amb l’agulla, que va anar perdent mides al pis de terços fins fer gairebé impossible la seva carregada. Curiós va ser que qui portava el castell (o sigui qui donava les ordres) era una de les castelleres del pis de terços, la sensació va ser que potser eren massa coses alhora… Una altra anècdota és el fet que en la ronda de repetició els Castellers de Figueres (van repetir ronda per no haver carregat el quatre de 7 amb l’agulla) van fer un pilar de cinc… al final no se sabia ben bé si era ronda de pilars o de repetició… està clar que cadascú, a casa, fa el que vol.

La curiositat menys castellera va ser que ja que ha començat la campanya electoral i alcalde que es preciï ha de fer acte de presència a qualsevol esdeveniment cultural de la vila, es va veure un pilar de 4 al balcó en mig de l’actuació. Entre que era en un moment de l’actuació poc habitual, i que la manera de recollir l’anxaneta no va ser molt ortodoxa, també va acabar creant uns minuts d’incertesa entre la resta dels castellers.

Anàlisi de l’actuació de Vilassar de Dalt

DATA: dissabte, 30 d’abril de 2011

LLOC: Vilassar de Dalt

COLLES: Capgrossos de Mataró i Xics de Granollers

CASTELLS XICS: 2 p4 d’inici, 3d7, 4d7, 5/6 i 2 p4 de cloenda

CASTELLS DE L’ALTRA COLLA:

Capgrossos de Mataró: p4cam d’inici, 3d7, 5d7, 4d7a, 4 p4 de cloenda i p5 al balcó

Aspectes positius

  • Repetim una actuació amb dos castells de 7.
  • Estrenem canalla en alguna posició nova i compromesa.
  • Tot i ser una actuació a la tarda i sent dissabte, la Colla va respondre bé i en nombre d’efectius es podria dir que es va igualar a la Colla “local”.

Aspectes negatius

  • L’actuació va començar tard, en gran part per la Colla “local”.
  • Els castells de Xics van ser en general lents, fet que va fer que no tinguessin una bona forma.
  • No es va repetir el p5 segurament perquè l’estructura assajada la setmana anterior no donava prou garanties.
  • No hi acaba d’haver bona comunicació entre el tronc (segons) i la pinya.

Anàlisi

Es van veure dos pilars de 4 inicials més ben executats que en actuacions anteriors, això dóna molta confiança de cara a la canalla i els membres de tronc que s’estrenen. En canvi, els pilars de 4 de cloenda tot i estar assajats no van estar igual de ben executats. Val a dir que eren pilars molt petits (i on s’estrenava canalla en posició de quart o aixecador). Aquests pilars tan petits es poden considerar la part superior d’un pilar de 5, que a l’assaig es fan directament a terra (sense pinya); per això poden semblar menys vistosos.

Pel que fa als castells realitzats crec que va quedar pal·lès el poc rodatge de l’estructura sencera. En el cas del 3d7 el fet que part de la canalla del pom sigui més nova i petita requereix un assaig més continu, cal insistir més. Remarcar que el pom de dalt va ser el mateix que en l’actuació de Sants però que potser no va tenir continuïtat en els assajos posteriors, i va tornar a semblar un pom de circumstàncies. De vegades, és molt complicat haver de decidir si continuar per un camí o apostar per intentar assajar una combinació diferent, tenint en compte que els components del pom no tots es poden considerar canalla. Si això es repeteix, es pot caure en el parany de no trobar el camí per un pom més petit. L’estructura del quarts no va ser la mateixa que a Sants, va ser més pesada, si es suma el fet que la canalla es va cantar tard, tot plegat va fer que el castell trontollés una mica més del previst.

En el 4d7 va tornar a ser diferent que els altres dos que ja s’han fet, i va ser el menys ben executat dels tres que s’han fet fins ara. Tornava a haver-hi diferència entre els pisos, la pinya no va quedar gens ben lligada amb el tronc, estaria bé treballar l’aspecte de la comunicació entre els segons i la pinya. Cal explicar tant als segons com a les agulles (que haurien de ser les que reben les ordres dels segons) com donar els missatges. Però el que és molt important, per a tot casteller, és prendre consciència de la teva posició corporal: treballar la propiorecepció (percepció de la posició del cos i de les seves parts, de les contraccions musculars i dels moviments). Per poder corregir una posició, primer cal saber quina posició inicial realment es té. Gairebé sempre hi ha mecanismes per millorar una posició incorrecta i revertir la tendència d’un castell, ara bé, no és fàcil. Tornant al 4d7, va ser un altre castell lent, es va tornar a cantar tard a la canalla, i això va accentuar la tendència, que ja es va veure a l’assaig, a que el castell es deformés. Es va veure un castell incòmode de treballar.

Del 5d6 cal destacar que el pom va ser realment petit (i col·locat sobre un tronc més aviat gran), tot i que va anar prou bé (felicitacions a tots els seus membres) es va notar l’inexperiència i segurament el poc assaig. Des del principi de temporada s’han anat provant a l’assaig diferents combinacions, i aquesta ha sigut la dels últims dos assajos. Això no vol dir que els components del pom no hagin assajat aquest castell en altres posicions. En les Jornades de Prevenció de Lesions als castells que es van organitzar a Granollers, els Caps de Canalla de la Colla Joves dels Xiquets de Valls van mostrar la que es pot anomenar: la teoria de la diagonal forta, per parlar de l’estructura del pom de dalt del cinc. Segons aquesta teoria, cal situar els dosos més forts en la posició de dos obert, dos tancat i a la carregada de l’anxaneta de la torre. L’explicació pot ser la següent: el dos obert més estable (perquè treballa amb les cames obertes) aguanta l’entrada de l’aixecador i l’anxaneta, el dos tancat (posició més tècnica per tenir els dos peus tancats i suportar les estrabades de la torre) durant un temps, té molta part del pes quan l’anxaneta fa el canvi a la torre, i el dos que rep la carregada de l’anxaneta a la torre, per la mateixa qüestió i perquè té l’entrada de l’aixecador. Això no vol dir que moltes vegades es vegin en les rengles dosos lleugers, perquè supleixen, potser, el seu poc pes amb molt de nervi i molta tècnica.

Cal recordar que els castells tenen un secret: l’assaig (que vol dir la repetició), això encara és més cert amb la canalla. Un nen/a millora exponencialment quant més assaja, i deixa de guanyar molt quan deixa d’assajar. Sembla una obvietat però a vegades s’oblida.

A més, cal recordar que les dues Colles van col·laborar en els castells de l’altra, fet que es va notar més en els castells de 7, i que potser els Xics van oblidar en l’última ronda. És molt important, fer-se pesat en això!!. De la mateixa manera que fa de mal veure, que hi hagi camises grana fora de la pinya dels castells de Xics. És imprescindible que tota la gent que pugui fer pinya la faci, i sobretot si s’és un membre de tronc que no puja en el castell.

Per últim, fer algun comentari sobre els castells que van portar a plaça els Capgrossos. Tot i semblar una actuació molt per sota de les seves possibilitats, es van veure uns castells perfectament quadrats i parats, a més a més, ràpids. Una curiositat, tant en el 3d7 com en el 5d7, els pisos de terços i de quarts estaven formats per noies (i més o menys totes de la mateixa mida, vaja que es podien intercanviar posicions entre elles). El fet de tenir noies en els pisos superiors, com és evident, redueix molt el pes de les estructures, això fa que siguin més fàcils d’executar i de fer-les pujar un pis, o posar-les sobre un folre. Però el més important és que segurament les estructures que van presentar ja fa anys que compten amb gairebé els mateixos castellers. Afegir que a part dels quatre pilars de 4 que van fer al final (regalats a quatre de les 10 noies que havien fet els castells “femenins”) van plantar un pilar de 5 al balcó amb una terç.

Anàlisi de l’actuació de Sants

DATA: diumenge, 17 d’abril de 2011

LLOC: Barri de Sants (Barcelona)

COLLES: Castellers de Sant Cugat, Castellers de Sants i Xics de Granollers

CASTELLS XICS: 2 p4 d’inici, 4d7, 3d7, 4d6a i p5c de cloenda

CASTELLS ALTRES COLLES:

Castellers de Sant Cugat: 2 p4 d’inici, 4d7, 3d7ps, 3d7 i p5c

Castellers de Sants: 2 p4 d’inici, 4 d8, 5d7, 3d7 i 2 p5

Aspectes positius

  • Primera actuació on podem veure dos castells de 7 de la Colla.
  • Primer pilar de cinc (quasi descarregat) de la Colla, i amb canalla nova en els dos pisos superiors.
  • Continuem voltant bé les pinyes de les altres colles.
  • De les colles convidades, vam ser les que vàrem aportar més efectius.
  • Molta gent jove dels últims tallers.
  • Es van veure dues enxanetes diferents en els castells.

Aspectes negatius

  • Tot i no ser els més lents en cantar les pinyes, encara ens costa tancar-les.
  • Vam fer un 3d7 amb un aire “universitari”.
  • El pilar va ensopegar al final sense trobar-hi explicació.
  • Va tornar a faltar pedagogia a les pinyes, és important recordar que si només s’ha de fer força quan el castell ho requereix.
  • La pinya del 4d7 va quedar molt desquadrada.

Anàlisi

Sembla que les estructures de pilars de 4 comencen a tenir una mica més d’assaig continu, però tot i això, no sembla que des de la tècnica es pari atenció en rectificar la posició dels segons que no prenen la mateixa posició sobre la pinya que al terra. Poder s’haurien d’assajar més alguns segons (els més novells) sobre la pinya. Se li ha de donar importància i continuïtat a totes les proves de l’assaig. És precís recordar que les correccions les hauria de fer algú de la tècnica, per evitar que se sentin diferents veus i per tant diferents criteris a l’hora de donar les indicacions. Pel que fa a canalla, sí que es va veure continuïtat (entre actuacions) de canalla nova.

En el 4d7 que es va presentar a l’actuació hi havia algun canvi respecte a l’assaig que no va permetre veure un altre cop un castell amb tots els quints en el pis superior (sota el pom). El castell es va veure descompensat d’alçades a tots els pisos. Va donar la sensació que la necesitat d’aconseguir una diferència d’alçada al pis de quarts (per anivellar els dosos) es va transcriure en alinear dues rengles molt altes amb dues força més baixes. Cal compensar les alçades pis a pis, i sempre tenir en compte els baixos. L’opció d’alinear el baix més alt, amb el segon més alt, amb el terç més alt i el quart més alt, fa que en cadascun dels pisos hi hagi molta diferència entre rengles i que els castellers treballin incòmodes pis a pis. Si sumem això a el que va donar lloc a una quadratura del castell cubista, i el retard en fer pujar la canalla, el resultat és el 4d7 menys maco dels tres que hem fet aquesta temporada.

El 3d7 (primer de la temporada) va semblar un castell de circumstàncies. El pom de dalt va ser curiós, entre els dos dossos hi havia una diferència d’edat de 10 anys o més. Cal felicitar als Xics per haver aconseguit fer dos castells de 7 en una mateixa actuació, però potser no cal fer-ho en aquestes circumstàncies. Aprofito per recordar una frase del Cap de Colla en el discurs de divendres passat al final de l’assaig: a vegades cal fer un parell de passos endarrera, per fer-ne un endavant. Potser els passos endarrera és asumir que s’ha de treballar un pom de 3d7 amb dos dossos de “veritat” i esperar que estigui preparat per fer-lo pujar un pis. Però, de fet, això és només una opinió. I repeteixo, felicitats als Xics, i sobretot a l’esforç dels dos dossos. Pel que fa l’execució del castell, es va veure massa treballat al pis de quarts, la rengla va patir en excés segurament per dues qüestions: la diferència entre els dossos i que la rengla ja presentava des del principi un posició més oberta respecte la plena i la buida. És molt important recordar a tots els membres del tronc que la posició dels braços en aquest castell (el tres) és diferent que en el quatre. Cal que es dibuixi una rodona perfecte en cada pis perquè els castellers treballin còmodes, i això s’aconsegueix tant corvant un mica més el pit i els braços, com pujant molt els colzes. I sobretot accentuar aquesta posició en el moment de la carregada del castell, que és quan hi ha el canvi de pes de l’anxaneta del dos obert al tancat (o sigui, de les rengles plena i buida cap a la rengla).

Del 4d6a destacar la pinya que va estar atenta a tota hora i va quedar força ben quadrada i molt ben tancada. Aquest cop el treball del pom no va ser el millor de castell, però el pilar (l’agulla) va fregar la perfecció (la canalla va treballar molt bé en el pilar).

Pel que fa al p5 “quasi descarregat”, felicitar a tots els membres del pilar pel convenciment amb què el van executar (tenint en compte que el divendres a l’assaig no va donar molt bones sensacions), i a la pinya per demostrar que un castell no s’acaba mai fins que no tenim el segon a terra. Es poden treure dues lectures d’aquest pilar, una: de vegades els castells estan més bé del que ens pot semblar en un assaig concret; i la segona: cal pensar molt bé com s’assaja un pilar, i quines proves cal fer abans de portar-lo a plaça.

Aquest cop les pinyes es van cantar en el moment adequat i segurament els Xics van ser dels més ràpids en fer-ho. Es va continuar mostrant una bona imatge (sempre millorable) a l’hora de voltar les pinyes, tant les nostres (on gairebé només quedava a fora la canalla), com les de les altre Colles. És molt important que entre tota la Colla (sobretot entre els més veterans) s’ensenyi la importància de la col·locació en una pinya. És fàcil que ara es comencin a veure castells de vuit a moltes places, cal que ens cuidem de que, com a mínim, els membres de la nostra colla, es col·loquin correctament a les pinyes, i així evitar lesions.

Per finalitzar alguns apunts sobre les altres colles de l’actuació. Pel que fa als Gausacs (Castellers de Sant Cugat) destacar la convicció en el 3d7ps i la lleugeresa dels troncs dels castells de 7; tant el 4d7 com en el 3d7 (potser no exactament) els van alinear amb quarts i quints. Sembla que en aquest XVè Aniversari de la colla volen apostar per dos castells de vuit. I pel que fa als Borinots (Castellers de Sants), els amfitrions, felicitar-los pel primer 4d8 de la temporada, que a més van plantar amb un tronc renovat respecte l’any passat i un 5d7 molt petit en els pisos superiors que feia “olor” a 5d8.

Anàlisi de l’actuació de Granollers

DATA: diumenge, 3 d’abril de 2011

LLOC: Granollers (Parc del Congost – Plaça de les Hortes)

COLLES: Tirallongues de Manresa, Sagals d’Osona i Xics de Granollers

CASTELLS XICS: 2 p4 d’inici, 2d6, 4d7id, 4d6a i 2 p4 de cloenda

CASTELLS ALTRES COLLES:

Tirallongues de Manresa: p4 d’inici, 2d6, 3d6, 4d6 i p5

Sagals d’Osona: p4 i p4as d’inici, 5d7, 4d7, 3d7 i p5

 

Aspectes positius

  • Segona actuació estrenant canalla i recuperant algun membre de tronc.
  • Molts Xics van voltar les pinyes de la resta de Colles, cal que d’això en fem un senyal d’identitat.
  • Veure després de molt temps una torre de color Xic.
  • Gent nova i gent que feia molt temps que no passava per la colla (amb i sense camisa), a veure si aquest XXè aconseguim fer-ne un fet habitual (també als assajos).
  • Es va veure algun castell més lleuger en els pisos superiors.

 

Aspectes negatius

  • Ens va costar molt arrencar l’actuació, sabent que seria un lloc poc habitual i d’ambient distès, ens hauríem d’haver posat amb més insistència per iniciar la primera pinya. Això va fer que l’actuació s’allargués més del necessari.
  • Tot i tenir una estructura de 4d7 ben assajada la canalla va tornar a desconfiar.
  • Les estructures de pilar van continuar semblant improvitzades.
  • Ens falta pedagogia a les pinyes, sobretot tenint en compte que hi ha molta gent nova.

Anàlisi

Els assajos de les darreres setmanes han incrementat poc de ritme però han deixat entreveure alguns canvis positius, com per exemple, la rebaixa en el pes en els pisos superiors del 4d7. Aquest canvi no es va notar negativament en la solidesa de l’estructura (cosa d’esperar, tenint en compte que segurament els castellers que formarien un hipotètic pis de quints són molt tècnics). La desconfiança de la canalla va fer que s’hagués de repetir l’estructura, sense cap complicació però.

Va ser una sorpresa positiva veure una torre (encara que fos de 6) de color Xic. Tot i així, va quedar igual de desnivellada en els pisos superiors que a l’assaig, fent que no semblés còmode de treballar.

Del 4d6a destacar la millora del treball del pom (tot i els canvis). A més, cal incidir que les estructures de pilars tant del principi com del final, de vegades no es van semblar a les assajades. Hi ha prou temps als dos assajos setmanals per fer-les totes, si més no intentar (sobretot si és una estuctura per estrenar a algú) repetir-ne alguna.

Pel que fa a les pinyes, a l’hora de cantar i tancar-les no es va ser més lent que als assajos, i tenint en compte la quantitat de gent nova o poc habitual que hi havia a plaça no es va fer excessivament pesat. D’altra banda, caldria que es fes una reflexió sobre l’estat tècnic dels castellers de pinyes: de vegades l’entrada de tanta gent nova no dóna temps a què arribin les instruccions bàsiques per fer una pinya. Caldria parar atenció en la pedagogia del casteller: com donem les instruccions, quines són les instruccions que s’han de donar, a qui les hem de donar… tot això durant l’execució d’un castell. Potser hem perdut una mica “l’ofici”. Cal tenir en compte un fet important: els castells no són només qüestió de força bruta.

A part d’això, recordar que en una actuació no només fem els nostres castells, és important que voltem i fem pinya als castells de les colles que també hi actuen, per tant és important la solidaritat castellera. Segurament, en aquesta actuació, Xics va donar una bona imatge, a veure si s’aconsegueix una molt bona imatge.

Per últim, però no menys important, destacar un parell d’aspectes de l’actuació de les colles convidades. El 5d7 de Sagals, que tot i l’enfonsament d’una rengla es va defensar fins al final i es va poder descarregar amb èxit. I el primer p5 de la temporada dels Tirallongues, molt ben executat, se’ls felicita.

Anàlisi de l’actuació a Sabadell

DATA: diumenge, 20 de març de 2010

LLOC: Sabadell

COLLES: Castellers de Sabadell, Marrecs de Salt i Xics de Granollers

CASTELLS dels XICS: 2 p4 d’inici, 4d7, 5d6, 4d6a i 2 p4 de cloenda

Aspectes positius

  • Correcta decisió de la tècnica de no fer dos castells de 7 a la primera actuació.
  • Estrena de molta canalla, concretament tota la canalla que havia assajat des dels inicis dels assajos oficiosos.
  • Estrena de gent de tronc: castellers que feien per primera vegada un castell a plaça, castellers que es reestrenaven i castellers que s’estrenaven en una posició.
  • Estrena de castellers de pinya.

 

Aspectes negatius

  • Algun castell massa reforçat en els pisos superiors o sota pom (i poc compensat en el mateix pis) però, per contra, poc reforçat en algun pis inferior.
  • Intentant que tothom pugés, algun casteller important es va quedar a terra, i per contra algun casteller poc habitual va repetir (segurament era molt difícil lligar-ho tot).

 

Anàlisi

L’actuació va reflectir l’assaig que s’havia fet les darreres setmanes, sobretot pel que fa els castells de 7. El 4d7 va estar molt ben treballat a nivell de quarts i el pom de dalt (es va notar que eren els pisos més treballats), però li va faltar una mica de fermesa a terços i segons (segurament l’alineació presentada era la menys assajada).

Tant el 4d6a com el 5d6 van ser castells que van sorprendre molt positivament per la quantitat de canalla que s’estrenava. Tot i així, els castells van presentar les mateixes febleses que el divendres anterior a l’assaig. Possiblement una combinació diferent hagués donat més bons resultats. D’altra banda, felicitacions a tota la canalla per l’esforç que està realitzant.

Tant en els pilars d’inici com en els de cloenda es va veure que no totes les estructures estaven ben treballades. En cap moment, però es va veure que cap pilar perillés. De vegades la necessitat de fer pujar o encabir un casteller en una posició, fa que es presentin unes alineacions curioses.

Deixant de banda la nostra actuació, cal remarcar la gran actuació dels amfitrions. Els Saballuts van plantar castells de la gamma alta de 7 amb una execució propera a la perfecció, tenint en compte, que, com per a nosaltres, era la seva primera actuació. Varen fer en primera ronda un 5d7 molt lleuger en els pisos superiors, però que van defensar tot i la indecisió d’un aixecador. Fet que els va permetre, poder-lo desmuntar i repetir sense cap mena de problema. Afegir també, el 2d7 molt ben treballat.

Per últim destacar, però, que tant els castells Saballuts com els nostres només van ser coronats per una única enxaneta.


La primera actuació de temporada

%d bloggers like this: